Fanàtics de la roca: Esportiva a la Roca de Casablanca

Escalada esportiva a la Roca o Agulla de Casablanca (Subirats, Alt Penedès)
25/10/17

Feia dies que no descobria cap sector nou, d'aquests d'arqueologia escaladora, dels que ningú no en parla, i quasi ningú no hi va. Aquest petit sector no està ressenyat ni comentat a cap pàgina ni bloc d'Internet. Així que aquesta és la primera i la única crònica, de moment. Feia temps que l'anomenada Roca o Agulla (segons la guia) Casablanca estava a la llista, però una contrarietat amb l'orientació del sol m'havia fet enrere. El cas és que a la guia Hotrock hi diu que és oest i a la nova guia de Barcelona y alrededores hi diu que és est. Potser que ens posem d'acord, no..? Després faré desaparèixer el misteri, però abans parlem del sector.

Es tracta d'una paret de roca calcària amb tan sols 9 vies, entre els 18 i els 20 metres, al costat de la urbanització Casablanca (que li dóna el nom), a prop del terme municipal de Subirats, i entre Gelida i Sant Sadurní d'Anoia. El trajecte en cotxe és com si anessis al sector principal de Gelida, però seguint la carretera C-243b fins a un desviament a l'esquerra cap a la urbanització. Deixem el cotxe a dalt de tot, a l'entrada d'un camí de terra, on si es vol es pot continuar una mica més, però caldria un 4x4. Seguim el camí que va cap a l'esquerra i ràpidament arribem a una petita explanada. Passada la línia d'alta tensió seguim una fita que va cap a la dreta, deixant el camí principal a l'esquerra (veure foto). Aquest tros de bosc està bastant tapat, la vegetació ha crescut molt, i la falta del pas de la gent ha fet que es tapi molt, tot i que el camí sempre és evident, fent-se lloc entre les herbes. Fins que arribem a una baixada que fem amb l'ajuda d'una corda fixa, i ja som al peu de via. Aproximadament uns 20 minuts.

Ubicació del pàrquing i del sector

Com ja he dit, la paret es troba ressenyada tant a la guia Hotrock com a la nova guia de Barcelona y alrededores, i en ella s'explica que les vies van ser equipades per escaladors locals el 1995, i més tard han estat reequipades el 2014, i per això el material en general és bastant bo, depèn de la via, i les reunions són a base de mosquetons i anelles, i les xapes a base d'espits i parabolts. En alguna d'ella veiem les assegurances antigues, una espècie de "químics" fets amb vareta d'obra de construcció (veure foto de sota).

La primera impressió de la paret promet. Es veu una roca blanquinosa i ataronjada, ferma, extremadament adherent, gens gastada, sense rastre de magnesi ni de restes d'escaladors. Res de brossa, no es veuen cantos polits, i la roca té un tacte boníssim. La paret és vertical amb alguns ressalts i petits desploms, i el tipus de preses és molt variat. Així que no podem esperar més, i ens posem a escalar de seguida. A les 9 hores passades del matí, hi comença a tocar el sol, però la roca on hi ha les vies encara són a l'ombra, per la qual cosa penso que l'orientació deu ser sud-oest, ja que no ens ha començat a tocar el sol de ple fins a mig matí. I tot i així no ha fet una calor excessiva.

Així doncs, això és el que hem fet:

(6) El helicóptero chafardero (6a, 20m): via amb una entrada de placa, i de seguida comença un diedre molt bonic, amb les assegurances una mica allunyades, però passos molt bonics i estètics. Bones preses en tot moment i una part final més tècnica. Molt recomanable.

(5) Delirium tremens (6a+, 20m): via just a l'esquerra de l'anterior, que m'ha semblat una mica rara, perquè hi trobem trams molt durs que no conjuguen amb la resta de la via. Aquest trams, que són bàsicament dos, es troben a la meitat de la via, i es poden evitar anant una mica per la dreta, quasi entrant a la via anterior. Per sort, els últims metres molt bons. Recomanable, però rara.

(8) Ringo (6a, 18m): via molt fàcil i bonica, amb una entrada de placa tombada una mica herbosa, un diedre a la meitat molt xulo, i un final amb unes panxes amb bona ganda. Molt recomanable.

(7) Simba (6b+, 18m): via a l'esquerra de l'anterior, que té dues panxes. La primera, que ja té posada una cinta amb un maillon, el xapatge de la qual es complica força perquè queda prou lluny, se supera amb un pas de bloc amb bones mans i pujar peus. La segona es troba més amunt i el podem passar bé amb un pas molt llarg i d'equilibri. Molt recomanable.

(4) Alivio de luto (6b+, 18m): via molt bona, la millor de les que he fet, gairebé tota de placa, amb un crux important a la meitat. La resta de la via és més fàcil, amb passos bonics i de col·locació. He fallat al primer intent en el pas dur, però després l'he tornar a provar i me l'he endut. Molt i molt recomanable.

I fins aquí el matí d'avui. Un lloc molt bo per escalar, petit però potent, i amb una roca excepcional. Val la pena a fer-hi una visita, ni que sigui.

Més fotos de la paret: