25/9/17
Avui li proposo a l'Alba d'anar a descobrir un lloc nou, que no coneixem cap dels dos. Es tracta de la zona de la Tonsura i l'Agulla del Senglar, un promontori de roques ben visible des del Bruc, i que queda per damunt del Clot del Boixar. Concretament, tinc ganes d'anar a la placa Hardcore, que em va cridar molt l'atenció arrel d'una foto vista a la guia de Montserrat sud. Una placa ben vertical i plana.. I ja sabeu com m'agraden les plaques així.. Així que calia buscar un dia que ja no fes tanta calor. I el vam trobar!
Per arribar-hi cal caminar una miqueta, la major part del temps en pujada, en total uns 35 minuts. Des del pàrquing, comú al del Clot del Boixar, cal seguir fins a la bassa quadrada, i aquí anar pel camí de l'esquerra, que seguirem amunt i després recte en direcció a la paret. Una mica abans d'arribar a la Tonsura es desvia un camí cap a la dreta, que ens durà a la placa. Les ressenyes, com sempre, a la guia de Montserrat Cara Sur.
 |
| La Tonsura i l'Agulla del Senglar, majestuoses, i la placa Hardcore, petita, al mig |
Placa Hardcore
Aquesta placa fa goig des de lluny, tot i que es fa petita si la comparem amb les parets del seu voltant. Tan sols deu fer uns 20 metres d'ample, però el que és més important, en fa més de 30 d'alt, i les quatre vies de què disposa arriben fins als 33 metres ni més ni menys. I a més, totes elles són vies que jo valoro de molt recomanables, així que tenim gresca per estona! Totes les vies estan reequipades amb químics (no estaven prohibits a Montserrat?), i la distància entre ells és la correcta, tot i que la primera xapa es troba força amunt. L'orientació és sud-est.
 |
| Placa Hardcore, vista més de prop |
Videoclip (6a): comencem per la via més fàcil, però no resulta precisament fàcil. La primera xapa està molt lluny, i cal anar amb peus de plom. Després apareix una roca fina, d'anar fent però a poc a poc, amb l'atenció posada als peus i a cada presa. No és un 6a fàcil, i ja veiem el que ens tocarà avui: placa fina montserratina. Tot i això, he arribat a dalt de tot. Molt recomanable.
Hardkore (6a+): seguim amb la de la dreta, una altra via de placa fina, però aquesta m'ha resultat més senzilla que l'anterior. Potser perquè ja estic posat de ple en el tema, o potser perquè té més bona presa en general, no ho sé. El cas és que ha anat sortint molt bé. Molt recomanable.
Espolón Xilum (6b): toca posar-se en el 6b, i de pet. L'entrada, una mica de bloc, i després escalada fina però aquest cop per esperó, que a mi personalment se'm fa un xic més complicat. Però tot i així ha anat sortint sense entrebancs, algun pas més de confiar i d'equilibri, però que es deixa fer. Emocionant. Molt recomanable.
Osos Jamarosos (6b): i finalment anem al de l'esquerra, a acabar la placa. Aquesta via, més que difícil, és complicada, perquè t'obliga a fer ziga-zagues, i hi ha un moment que et trobes tant a l'esquerra que pots aprofitar la paret de l'esquerra (com jo he fet), ja que el pas justament és molt fi. Tot i així ha anat sortint fins a la reunió, ben content. Molt recomanable.
Entre la placa Hardcore i la Tonsura
Com que ja hem acabat les quatre vies de la placa, i encara tenim ganes de gresca, anem una mica a l'esquerra, a un tros de paret que hi ha 4 vies, dues de dures a la dreta (7a i 7b), i dues més fàcils a l'esquerra (6b i 6b+).
(14) sense nom (6b+, 22m): fet i fet, em poso en el 6b+, a veure si el trec, tot i que estic cansat (he escalat uns 130 metres ja). Començo bé, vaig fent, escalada fineta, i a la meitat se'm travessa un pas que no puc treure, no em surt, no trobo les mans. Em penjo i descanso. Després hi torno i em surt, trobant una mà ben amunt, i ja segueixo fins a la reunió, una mica més fàcil. Llàstima, però a la propera caurà. Molt recomanable.
Ja en tenim prou per avui, i déu n'hi dó! Bona jornada d'escalada fina montserratina, quin gaudi! I un plaer descobrir llocs nous de Montserrat. Fins a la propera!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada