Esportiva a Ogassa

Escalada esportiva a La Cantera, a Ogassa (Ripollès)


6/8/17

Avui torno a Ogassa amb la Lena, el Jordi i la Camille. El Sergi s'incorpora més tard a la colla.

Aprèn a volar (6a+): comencem a escalfar amb aquesta via, que no m'ha semblat per res fàcil. Comparada amb l'altre 6a+ de la seva esquerra, aquesta és bastant més dura i tècnica. Pas a la meitat mal assegurat (parabolt molt a l'esquerra i després aleje) i excursió cap a la dreta amb una lleugera panxa. Després passos tècnics i amb ambient de fissura. M'ha costat, però l'he encadenat. Recomanable.

Això és una merda (6b): em torno a posar en aquesta via, després de la Lena, que ha punxat al pas final abans de la reunió, però s'ha tret la panxa de manera genial. L'objectiu és encadenar i ho he aconseguit, un cop amb els passos sabuts, i l'arribada a la reunió ha estat millor que l'altre dia. Molt recomanable.

Sostre del pela-roques (6c+/7a): ens posem en aquesta via com a projecte del dia. Primer ho prova la Lena, però el sostre se li creua. Ho prova diverses vegades i de diferents maneres, però no hi ha manera. Al final se'n cansa i baixa. Ho provo jo i corro més o menys la mateixa sort. En un dels intents aconsegueixo agafar una presa lateral roma amb la mà dreta, i pujar els dos peus bastant a la dreta, però estic incomodíssim i molt cansat, i caic. Ho provo una mica més per la dreta després de veure una petita regleta, però se'm fa molt dur. Un cop aixecat, es fa molt difícil pujar el cos i els peus, i encara menys arribar fins al que s'intueix una presa bona a dalt. També veig una petita fissura més avall i a l'esquerra, però ni de bon tros hi arribo tampoc. Dono la via per impossible, però se m'ha creuat tant que no tinc ni ganes de deixar un maillon, així que amb força esforços vaig desgrimpant i traient les cintes exprés. Si algú sap com es fa la via, siusplau, que m'ho digui. Mentrestant, per a mi és un 7a mínim.

5. Sense nom (6b): els altres marxen, però es queda el Sergi i seguim escalant. Després que ell provi el 6c, jo em poso en aquesta altra, que es troba just a la dreta de la Pájaro Rioby. Via desplomada de continuïtat, amb bones preses i passos bastant evidents, però de pila. Amb una mica d'esforç aconsegueixo encadenar-la. Molt recomanable.

Pájaro Rioby (6b): després que el Sergi torni a provar el 6c em poso en aquesta altra, que és molt semblant a l'anterior, però entre que estic molt cansat i que els passos no són tan evidents, la pila se m'acaba i m'he de penjar a la meitat. L'acabo després de descansar una mica, i la segona meitat se'm fa més fàcil. Hauré de venir un altre dia per encadenar-la. Molt recomanable.

Marxem ben fosos, el Sergi ben content perquè finalment ha aconseguit encadenar El ballet del trencadits (6c), i jo perquè almenys he pogut encadenar dos 6b de desplom. Això és mereix una altra cervesa a Ogassa!

4/8/17

Visita de tarda a La Cantera amb el Sergi a ratllar vies.

12. Sense nom (6a+): entre El retorn de l'herniat i Aprèn a volar. Via fàcil de placa amb bona presa en general, amb un pas més difícil a la meitat, on t'has d'allargar per agafar una petita repisa. Final de blocs amb una mica de yuyu. Recomanable.

Això és una merda (6b): més a la dreta hi ha aquesta, que comença en placa fàcil amb un passet de regletes, després col·locar-se sota la panxa i xapatge complicat, i sortida del desplom amb bona presa però físic. Final tècnic i difícil d'encadenar a vista, ja que la reunió queda força amunt. Té una variant abans del desplom que se'n va cap a la dreta, del mateix grau. No he pogut encadenar perquè abans del desplom no ho he vist clar i he descansat. Al final també m'he liat i he entrat malament a la reunió (per la dreta). L'hauré de repetir. Molt recomanable.

El ballet del trencadits (6c): em poso en aquesta via com a projecte del dia. La provo un cop i em caic al pas dur, per agafar una mà que no se m'ha fet bona, m'ha relliscat el peu i he fet la porta. Segueixo i acabo la via, amb algun problema més al pas (xapatge dur i següent pas complicat). Repisa per descansar i segona part més fàcil, amb bons cantos. La repeteixo i em torno a encallar al pas, baixo i descanso. Faig l'últim atac concentrant-me en el pas, i surt millor, descanso a la lleixa i faig la segona part sense problemes. Molt recomanable.

Via del gat mesquer (6a): finalment faig aquesta via de segon amb vambes per desmuntar-la, que ja havia fet l'any passat. Via d'aventura, diedre i bons blocs, llarga i entretinguda. Recomanable.

S'acaba el dia i anem a fer una cerveseta a Ogassa.

14/7/17

Tornem a La Cantera d'Ogassa, sector que m'agrada molt, aquest cop amb la Clàudia, que surt d'una lesió al braç i es mor de ganes de provar com li està anant la recuperació. Al descriure les vies, afegim el número abans del nom que correspon a la guia "Montgrony. Selecció d'escalades al Ripollès i el Berguedà" (2015). La tarda ha estat molt ben aprofitada:

2. Les arenes (V): via que comença per un diedre, i acaba en placa amb algun ressalt, molt i molt fàcil, ideal per començar a escalfar. Preses boníssimes a tot arreu. Molt recomanable.

Flotant a la via Les arenes (V)

9. Roc volador (V+): anem una mica cap a l'esquerra, a sobre el monticle on hi ha un bon grapat de vies. Seguim amb aquesta, amb un inici fàcil, un pas gairebé a dalt de tot, però molt assequible. Molt recomanable.

Clàudia a la via Roc volador (V+), i la línia de la via de la seva dreta i la ubicació del vesper

10. Sense nom (V+): ens posem a la via de la dreta de la Roc volador, i m'hi poso, però ATENCIÓ!! hi ha un petit niu de vespres a l'alçada de la segona xapa, un metre a l'esquerre aproximadament. Al posar la mà esquerra a una bona bústia, a un pam del rusc, han començat a sortir i m'han anat directes al braç, on m'hi han fet nombroses picades. Encara no havia xapat, però ho he hagut de fer in extremis i demanant que em baixessin a corre-cuita (vegeu foto de dalt). Al cap d'una estona he pogut acabar-la, passant molt per la dreta i amb molt de compte. La via té un pas a dalt estrany, en que has de xapar a l'esquerra, després anar-te'n a la dreta a unes bones mans, xapar, i després tornar a l'esquerra, fent una ziga-zaga rara. Igualment, via recomanable.

3. King Kong (6b): em poso en aquesta via, que no sembla gaire difícil. Així és, doncs gairebé tota la via, fins al desplom, és molt fàcil, i el desplom també ho és bastant. Es pot suavitzar anant una mica per la dreta, però recte també és factible. Molt recomanable.

Clàudia fent la via King Kong (6b) en top rope

11. El retorn de l'herniat (6b): anem més a la dreta i trio aquesta via, que l'havia vist fer en una ocasió anterior. La via és bastant fàcil, excepte el desplom-sostre, que és força físic però amb molt bones mans, i un pas més llarg que els altres. Es xapa un parabolt molt a l'esquerra, just abans d'aquest. Et va inflant, però just per arribar a la reunió sense problemes. Molt recomanable.

??? Sense nom, i no ressenyada (6a+, segons l'equipador i segons el meu criteri): via nova, entre la núm. 5 (6b) i la 6. Els ulls de la Gemma (6a), equipada amb parabolts. La via és un gaudi, física i contínua, en lleuger desplom, i amb passos molt bonics. M'ha agradat molt i per tant la recomano molt.

La Clàudia també ha fet la via més nova de més a l'esquerra de tot el sector (a l'esquerra de la Churrimangui (6a), que no surt ressenyada al llibre, de nom desconegut i de grau 6a: 

Clàudia acabant la primera via (6a)

Fins aquí el dia, o millor dit, la tarda, que hem aprofitat molt bé, acabant vies sense fer en aquest sector tan bo, però encara ens en queden unes quantes pendents, així que fins la propera!

27/5/17

Avui volíem canviar de lloc, i com que havíem de passar la nit a l'alberg El Negre (per cert, altament recomanable), una escola que ens quedava a prop és la d'Ogassa. Com que ja coneixia el sector de La Cantera, vam provar d'anar a descobrir el de Can Camps, que per alguna referència a la blogsfera (poques) semblava que tenia un cert interès.

Així que ens hi acostem, cosa que ens va costar una mica degut a que costa trobar com continua el camí després d'agafar el segon trencall a la dreta (el camí segueix cap a l'esquerra, però costa de veure la seva continuació), arribem ràpidament al sector. D'entrada ens impressiona una mica, ja que les parets desplomen molt, es veuen molts blocs i zones irregulars, i a més a més les parets estan bastant plenes d'herbes (senyal que no hi escala gaire gent).

Tot i això, em poso a la que sembla la via més fàcil (Tres en ratlla, suposadament 6a, segons les ressenyes). A poc a poc vaig pujant, però l'escalada em costa una mica, hi ha blocs i el terreny és molt desigual, i no em dóna gens de confiança. Arribo a un pas lleig amb poques mans i peus escadussers, ho intento però el cos no respon, ja que fa cas del cap que li diu: "marxa d'aquí, això és una m****!"). Així que decideixo fer cas del meu cos i del meu cap, poso un maillon, i toquem el dos pitant, directes cap a La Cantera. Per altra banda, si no puc ni fer un 6a (grau que suposadament tinc assolidíssim), anem malament..

 Can Camps: no m'ha agradat

*Que consti que això no és cap crítica als equipador(e)s ni a ningú en concret, simplement el lloc no m'ha transmès bones sensacions. És una opinió personal, i segurament hi haurà qui no hi estigui gens d'acord. Sort que a la vida hi ha aquesta diversitat.

Així doncs, anem ràpidament cap a La Cantera, sector que ja em conec i on he escalat dues o tres vegades. Com que ja és la tarda, el sector comença a gaudir d'una bona ombra, i ens posem a escalar amb ganes de treure el mal gust de boca que ens ha deixat Can Camps. Comencem per quelcom fàcil:

Bucaners (IV+): via molt fàcil per a iniciació plena de bones preses positives i grans.El tacte de la roca és molt bo. Recomanable.

Pirates (IV+): via molt semblant a l'anterior, però amb un pas fàcil de panxa. Comença per la dreta d'una petita cova. Comparteix una reunió amb mosquetó amb la via anterior. Recomanable.

Sense nom (V) (nº 5 començant per l'esquerra, a la dreta de King Kong): via una mica més fina que les altres, però igualment amb molt bona presa, i anar fent sense problemes. Ideal per practicar passos de cama enrere. Comença per l'esquerra de la mateixa cova, i té reunió pròpia amb mosquetó. Molt recomanable.

Els ulls de la Gemma (6a): anem fins a la dreta de tot de l'escola per buscar aquesta via, que havia llegit que era molt bona. I dir això es queda curt. És una via guapíssima, vertical i lleugerament tombada, que comença per una enorme xorrera, que et fa gaudir de cada pas, presa rere presa, regleta rere regleta, en un camí sense aturador i que et fa notar-te els avantbraços a l'arribar a la reunió, que et trobes de cop i volta. Molt recomanable.

Veiem una nova via equipada a l'esquerra d'Els ulls de la Gemma, que un escalador local ens informa que ronda el 6a+.

També hem fet la via Corsaris (V+) per acabar el dia i completar la trilogia de noms relacionats amb la mar. Només falta el de filibuster. Una via amb una primera part fàcil, d'anar fent, i uns 5 metres finals més fins, però sense inconvenients. Recomanable.


Pleguem que ja és tard, i hem d'anar cap a El Negre. Confirmo les meves opinions que aquest és un sector de molta qualitat: bones vies, de tots els graus, bona roca, equipament excel·lent (moltes reunions amb mosquetó), i ombra a la tarda. Un regalàs! Tornarem!

P.D. En diverses anteriors visites (l'any passat) vaig fer les següents vies:

(Sense nom) (6a) primera via començant per l'esquerra, no ressenyada a la guia Montgrony.

Churrimangui (6a): fineta i bona.

Per sika akàs (6a): dureta pel seu grau.

Corsaris (V+)

Niu de falcons (V+)

Roc volador (V+)

(Sense nom) a la dreta de Roc volador (V+/6a): més 6a que V+.

Gran diedre (6a): diedre lleig, trencat.

Via de l'esparver (V+): rampa tombada amb bona presa.

Via del gat mesquer (6a): via una mica acrobàtica.

Pájaro Rioby (6b): no encadenada, lleugerament desplomada, de pila.

Via Punsola-Reniu al Cavall Bernat

Via Punsola-Reniu al Cavall Bernat (Montserrat)
6c, 240m

Feia molt de temps que volia fer aquesta històrica i mítica via de Montserrat, potser de les més famoses. Però volia anar amb la suficient confiança per afrontar l'escalada en lliure completament. De cop i volta, però, sense esperar-m'ho, la Nàdia em va llançar la proposta, i no vaig poder negar-m'hi de cap manera. Totes les meves cèl·lules desitjaven amb fervor escalar aquesta preciosa agulla de conglomerat.

Característiques i informació general

Oberta per M. Punsola i J. Reniu el 1971
Dificultat: 6c en lliure, o V/A0
Llargada: 240 metres
Equipament: equipada generosament amb parabolts. Rapelable per la cara sud
Material necessari: 20 cintes exprés si volem xapar-les totes
Orientació: Nord-est
Grau d'exposició i compromís: Baix-Mitjà
Valoració: Boníssima
Temps emprat: 4:30 hores

Aparcament i aproximació: podem deixar el vehicle a l’aparcament del Refugi de Santa Cecília i agafar el camí de l’Arrel direcció al Monestir uns 50 metres més avall. El seguim fins que estiguem a sota del Cavall Bernat, que ens apareix de sobte com un immens monòlit, fins a trobar un corriol que puja recte amunt, una mica abans d’arribar a la Canal del Cavall. Al cap de poc arribem al peu de l'enorme agulla, i ens situem una mica cap a l'esquerra.

Aproximant pel camí de l'Arrel

Ressenyes

Podem trobar una ressenya al web d'Escalatroncs, entre d'altres (1, 2):

Ressenya d'Escalatroncs

Ressenya d'El Príncep de les Maduixes

Descripció de la via

Amb la Nàdia ha estat el primer cop que fèiem una via llarga junts. Al principi ens ha costat situar-nos, ja que cap dels dos havia escalat pel Cavall Bernat ni per la zona, però finalment ens hem orientat. Això ha fet que arribéssim a peu de via més tard de les 12 hores, i la via encara estava a ple sol, almenys les tres primeres tirades. Hem estat els primers a arribar a la zona, i més tard ha vingut una cordada que s'han posat a La Gran il·lusió.

Arribant als peus del Cavall Bernat

Grimpada (III, 30m): primer hem de fer una grimpada fàcil de 30 metres fins a la R0. Nosaltres ja ens hem calçat els gats.

1a tirada (IV+, 50m): surto jo a fer la primera tirada, per placa lleugerament tombada, amb molt bones preses, que deu tenir unes 5 o 6 assegurances, així que cal escalar però per terreny molt fàcil. Des d'aquí baix es veu una escalada impressionant més amunt.

2a tirada (IV+, 30m): segueix la Nàdia per una tirada molt semblant a l'anterior, però més curta, i també poc assegurada, que a poc a poc va guanyant verticalitat. Reunió còmoda.

3a tirada (V, 35m): segueixo per placa més vertical, fins arribar a una fissura que acaba en una petita panxa amb un pas atlètic però amb bona presa. Aquí la roca no es veu molt sòlida, per la qual cosa cal vigilar on es posen les mans i els peus. Segueix uns metres fins arribar a una còmoda lleixa, però amb pedres soltes (compte a no tirar-ne).

4a tirada (V+, 20m): continua la Nàdia per una tirada curta i una mica més vertical i fina que les altres, però bastant assegurada, i no tant polida com ens pensàvem. Fins aquí acaba la primera part de la via de "passeig", i comença l'escalada "difícil", a 165 metres del terra, amb unes impressionants vistes.

5a tirada (6b+, 30m): així doncs, descanso una mica i em preparo i m'omplo de valor per afrontar aquesta tirada amb l'únic objectiu d'encadenar-la en lliure de començament a fi. Començo a pujar amb algun pas fi a l'inici, després més fàcil i de sobte la cosa es comença a tirar enrere, la paret va desplomant poc a poc, i les preses no són tant bones, però es van trobant. Estic tant concentrat en l'escalada que no penso en res més, i vaig xapant totes les expansions, però me n'adono que potser em faltaran cintes i en retiro alguna de tant en tant després de posar la de dalt (sí, estan tant a prop que puc fer-ho sense gaires problemes). Escalada desplomada i de preses més aviat petites, però bones, treballant l'equilibri. Poc a poc m'enfilo fins a passar el desplomet i ja només queden uns metres verticals fins a la reunió, que munto amb una felicitat absoluta que m'envaeix completament. Ho he aconseguit!! Un cop a dalt, miro cap a baix, cosa que no se m'havia acudit abans, i flipo amb l'ambient que hi ha, i veig que a la paret hi ha dos cordades més.

6a tirada (6c, 20m): després que la Nàdia recuperi el llarg, li toca suar de valent en aquest altre, que és més curt però molt més dur i difícil d'escalar, tot i que la paret és vertical. I a més véns amb el cansament acumulat del llarg anterior. Ella l'ha pogut acabar, tot i descansant en diverses ocasions. Jo m'hi he hagut de penjar un parell de cops, infladíssim i impotent. La cosa és ben dureta, té uns quants passos molt durs, amb peus i mans dolentes, i s'ha de navegar una mica. Finalment, però, arribo a la reunió, bastant fet pols. Sort que no l'he hagut de fer de primer..

Vistes a esquerra i dreta des de la R5

7a tirada (6a, 25m): ja només ens queda la cirereta del pastís. Un flanqueig molt aeri per sortir de la reunió amb bona presa i de sobte ens surt immensa la paret de diables al davant, i de cop el famós camp de patates per acabar l'ascens superant un pas final vertical fàcil fins a sortir al cim de l'agulla, just al costat de la Moreneta, on munto reunió. Una delícia. Aquí la comunicació es fa molt difícil, degut al fort vent que bufa, així que haureu de comunicar-vos amb les cordes.

Un cop a dalt, gaudim tranquil·lament del màgic moment, contemplem les espectaculars vistes de 360 graus al massís de Montserrat des del segon punt més elevat d'aquesta magnífica muntanya.

És difícil de descriure, se'm posen els pèls de punta i alguna cosa més. La sensació és indescriptible. Ens felicitem per la gesta, pel somni complert, ens fem fotos de postureig, descansem una mica, i mengem pastanagues per recuperar energies i aigua.

De sobte veiem passar una avioneta just per sobre nostre a tota pastilla, quasi no tenim temps ni de saludar-la.

Fem alguna foto més a la paret de Diables i comencem a pensar en la baixada, ja que el fort vent ens ha fet agafar una mica de fred i tot. 

Descens: no tenim molt clar per on es fa el descens, però sabem que és per la via Normal, a la cara sud. Baixem uns metres i veiem una instal·lació del primer ràpel, que és molt curtet, uns 20 metres, fins a una gran lleixa, la "berruga". Després trobem una reunió amb dos parabolts, cadena i anella, però cometem l'error de passar la corda també per una altra anella a la seva dreta, a mig metre de distància, que farà que ens costi molt tirar la corda avall un cop acabat el ràpel. Aquest el fem pel mig de la fissura, i tenim molts problemes, ja que el fort vent ha desplaçat molt les cordes cap a l'esquerra, i es fa complicat baixar. De baixada anem trobat els enormes fissurers de la via Normal.

Fissurers d'època a la via Normal

La Nàdia s'atura a una reunió intermitja, i baixo jo. Acabo el ràpel fins al final de tot fent passar la corda per un mosquetó a la reunió, i així evitar el desplaçament pel vent. Finalment arribem a una gran lleixa, i traiem la corda amb força dificultats. Però aquí no s'acaba tot. Si escalar el Cavall Bernat és una aventura, fer el descens és tres quartes parts del mateix! Encara ens queden uns 100 o 150 metres de desgrimpada per cordes, algunes d'elles de pescadors. Finalment arribem al camí de l'Arrel, i ens toca desfer el camí d'aproximació. En total hem trigat ben bé una hora i mitja en baixar, o potser més. Al pàrquing ens trobem a la Neus i al Lau, que han anat a fer la Homo Montserratinus, i anem amb ells a fer un cus-cus i unes birres al Granada. Un final millor, impossible!

Valoració general

No sé que més dir d'aquesta via que no hagi dit ja. És al·lucinant, cada metre, fer els llargs difícils, arribar al cim, contemplar les vistes, tot. És una escalada de traca i mocador, alguna cosa que s'ha de fer almenys un cop a la vida, pujar al Cavall Bernat. I la via triada ha estat un encert, perquè està dins les nostres possibilitats d'escalar-la en lliure, perquè té unes vistes increïbles i perquè desperta tota l'essència de l'escalada que portem dins. Gràcies Nàdia, per moltes més!

Esportiva al Coll de Merolla

Escalada esportiva al Coll de Merolla (Ripollès)

15/7/17

Feia molt de temps que teníem ganes de conèixer aquesta zona del Ripollès, i ho havíem provat més d'una vegada amb el Jordi. Aquest cap de setmana, finalment, i tot i que no és la millor època per venir-hi, ja que totes les parets es troben orientades al sud, ho hem aconseguit, amb la Clàudia i el Sergi també.

Coll de Merolla és una escola que es troba just al punt més alt d'aquest coll (a uns mil metres d'altitud aproximadament), i que es compon de dos sectors principalment. El primer, i més proper al Refugi (que trobem a peu de carretera), es tracta dels Totxos del Refugi, que té una part esquerra (més a prop) i una part dreta (just a darrere l'anterior), cadascuna amb una quinzena de vies més aviat curtes (entre 10-15m). L'altre sector es diu La Cot, i també es divideix en dos parts: la de l'esquerra, amb una paret amb una trentena de vies entre el V+ i el 6c; i la part dreta, amb unes 16 vies pel moment, entre 6a+ i 8c. Aquests sectors disposen de vies més llargues, la part esquerra de fins a 25 metres i la dreta de fins a 40m. Entremig d'aquestes dues encara hi ha una paret amb possibilitats d'explotar-se, però encara s'ha de comprovar, pel que ens han dit al Refugi.

Aquests sectors són de roca calcària blanca, i s'han equipat a base de parabolts pels equipadors propers al Refugi, com el Toti Valés, el Roger Pérez, entre d'altres. Des d'aquí, els donem les gràcies per la feina ben feta! Les ressenyes les podeu trobar a la guia "Montgrony. Selecció d'escalades al Ripollès i el Berguedà". Nosaltres l'hem fet servir i els números que posem a les vies corresponen amb les seves ressenyes.


Arribem al Refugi ben entrat el matí, i decidim fer una primera incursió als Totxos, que són més a prop, amb la idea d'escalar-hi durant el matí, i parar a dinar durant l'estona de més calor. Com que als Totxos de l'esquerra ja hi ha unes quantes cordades, decidim anar al de la dreta, i això és el que hem fet:


Totxos del Refugi dreta

ATENCIÓ!! Els noms als peus de via estan equivocats, des la via 8. U.P.A. a la  14. Erase the rictus. El problema és que estan moguts un lloc a l'esquerra, perquè la via U.P.A. està marcada sota un parabolt que sobra completament, entre la via 7. Jardineria vertical i la 9. Masovera caníbal. D'aquesta manera, la ressenya de la guia "Montgrony" és correcta, només que no heu de fer cas dels noms escrits a peu de via de la 8 a la 14.

8. U.P.A. (6a+, ressenyat de 6a): via amb un pas a la segona xapa molt complicat, sense bons peus i encara menys bones mans, que fa molt difícil el xapatge i la sortida del bombo. Després es suavitza i continua per una espècie de diedre fins a la reunió a l'esquerra. Recomanable, però difícil d'encadenar a vista.

9. Masovera caníbal (6a): via més agraïda, a la dreta de l'anterior (es veuen les cintes posades a la foto de dalt), que comença per una placa amb més canto i acaba per un desplom amb bones preses, que fem lleugerament cap a la dreta. Molt recomanable.

6. Barbacoa i tunning (6b?, ressenyat de 6a+): via amb un pas molt difícil, de bloc, per sortir d'una panxa enorme, sense peus i sense mans (encara els estic buscant). És un pas de bloc i amb mans i peus molt minsos, excessivament dur, que m'atreviria a dir que ni de 6b, sinó més dur encara. Al final l'he resolt fent un gran esforç i ja amb la corda xapada per dalt. Poc recomanable.

 

5. Bimbocàcia (V+): via molt divertida, amb inici molt fàcil i un pas més físic al final, per superar un petit desplom, però assequible. Molt recomanable.

14. Erase the rictus (6a+): via molt entretinguda i plaent, la millor de les que hem fet. M'ha encantat, molt contínua i que et fa pensar una mica també, ja que els passos no són totalment evidents. Molt i molt recomanable.

13. Diedre Woses (6b, ressenyat de 6b+): via molt bonica també, que segueix un diedre exigent i amb un pas més complicat bastant amunt, de col·locar-te especialment bé. Molt recomanable.

10. Dieta estricte de tapes i alcohol (6a, ressenyat de 6a+): via amb passos d'adherència però també bones preses per les mans, que flanqueja en diagonal per sota una panxa i finalment la supera amb un pas més exigent, però assequible pel seu grau. Molt recomanable.


Ja és hora de dinar i decidim baixar al refugi per dinar i descansar una mica sota l'ombra dels seus arbres, mentre juguem amb el rei de la casa.

Refugi del Coll de Merolla

La Cot esquerra (part dreta)

Ben entrada la tarda ens traiem la mandra de sobre i sant tornem-hi a escalar. Aquest cop pugem més amunt cap a La Cot, primer pel camí i després travessant unes feixes, fins que veiem la paret a sobre nostre. Anem fins al final del sector ressenyat, i ens enganxem les mans a la primera via que fem:

9. Vés que t'enxampo (6b+, ressenyada de 6a+): començo per aquesta via, que es troba, juntament amb la de la seva esquerra, en una franja de roca vermellosa. Des de baix es veu bé, fa bona pinta, amb moltes fissures i esquerdes, sobretot verticals. Però quan m'hi poso, ja després de xapar el primer parabolt, flipo amb el tema. No puc ni avançar mig metre més, no hi ha preses bones i la següent presa està llunyíssim. Ho intento diverses vegades i per diferents llocs, però resulta impracticable. Finalment segueixo per la fissura de la via de l'esquerra, i aconsegueixo xapar la segona. A partir d'aquí se succeeixen una sèrie de passos molt tècnics, molt físics i molt explosius per fissures verticals principalment, amb encastament de dits i preses laterals duríssimes. Conclusió: el que l'ha graduat de 6a+ és un bou que s'ha quedat més a gust que un arbust. M'he hagut de penjar en dos ocasions, i encara sort que està ben cosida. Poc recomanable.

8. Que tens 3 cames? (6a+, ressenyada de V+): la via de l'esquerra segueix la tònica de la primera, però una mica més amable. De V+ es converteix en 6a+, que he encadenat i que m'ha agradat molt. Passos de fissura vertical i col·locació de peus. Molt recomanable, però tingueu en compte el biaix del grau.

8. (part esquerra) Dru (6a/+): una mica escarmentats amb el problema del grau, marxem d'aquesta zona i anem a buscar el calcari més gris, que té més bona pinta. Aquesta via, graduada de 6a, és la víctima. Passos de continuïtat i algun pas aïllat de bloc sobre preses de diferents tipus, al volant del 6a/+, amb moviments bonics i preses  generoses en general. Molt recomanable.

2. Puputs (6b/+): una mica més a la dreta hi ha aquesta altra, graduada de 6b, però duret. Passos majoritàriament de bloc per fissures verticals, encastaments, etc, per un viatge curt però potent, molt satisfactori haver-la encadenat. Molt recomanable.

1. Txomango (V+/6a): just a l'esquerra hi ha aquesta més facileta, amb la que comparteix reunió, que resulta fàcil però jo arrodoniria més dient que és 6a. Té un pas més dur cap al final, cosa que li marca la dificultat. Recomanable.

3. Este año no me hago daño (Zacarías) (6b/+): encara em queden forces i ganes, i em poso en aquest altre 6b, al qual jo li donaria el +, ja que és molt semblant al Puputs però amb algun pas més exigent encara. Se'n va en diagonal cap a la dreta i ràpidament ja som a reunió. Molt recomanable.


I fins aquí l'espectacular dia, ple de vies i d'experiències, ple de riures i de bones sensacions. Personalment m'ha agradat molt aquest racó del Ripollès, té una roca molt bona, amb moltes vies per explorar. Nosaltres ens hem quedat a dormir al Refugi, cosa que recomano molt a tothom, ja que l'indret és molt bonic, el tracte ha estat genial i molt proper, i les instal·lacions s'ho valen. És ideal per venir-hi a escalar dos dies, però si ho feu millor a l'hivern, a la tardor o a la primavera, perquè a l'estiu hi fa força calor, tot i que els sectors són a l'ombra a la tarda. El que és segur és que nosaltres tornarem!

A la dreta de la via Vés que t'enxampo hi ha com a mínim 9 vies noves, que ressenyem a continuació, ja que no apareixen a la guia (d'esquerra a dreta):

Hug (6b+)
Jos (6b)
Max (6b+)
Ewok (6a)
Txalaparc (6a)
La Fonda caníbal (V+)
Pagecidi (6a)
La xispa de l'espontaneïtat (?)
Arre so boche (?)

Esportiva a Subirats

Escalada esportiva a Subirats

1/7/17

Avui hem tornat a Subirats a escalar, evidentment, en aquesta època de l'any, a la tarda a gaudir de l'ombra que ofereix aquesta escola orientada a l'est. Avui amb la companyia del nombrós grup d'escalada de les xarxes socials, i amb el Jordi com a company de cordada.

Aclariments: a l'esquerra de la via Hot dog (V) hi ha una altra via també molt llarga (25-30m) que comença en placa, i que no apareix ressenyada a la guia Hotrock ni a altres ressenyes que trobem a Internet. El seu nom és desconegut i el grau seria un V/+.
També trobem una altra via no ressenyada, a la dreta de la Noche de frío (6a), que comentem en aquesta visita.


Hem anat directament al subsector Cinema i he fet les següents vies:


Destierro de un animal (V+): via fàcil per escalfar, amb bon canto i cert ambient, amb algun pas més fi a la meitat i al final. Compte que entre la 2a i la 4a xapa hi ha un parell de blocs que es mouen. La placa del final es pot fer per la dreta i també per l'esquerra. Recomanable.

Només pels teus ulls (6c): després d'escalfar poso tota la carn a la graella, a l'objectiu d'aquesta via. Comença en placa fina amb un passet de mirar-s'ho, després més fàcil fins arribar a la panxa, on s'ha de tibar de valent fins a sortir-ne, sobretot al principi. No està molt sobada, per sort. Abans d'atacar la panxa no ho he vist molt clar i he demanat que em pillessin, tonto de mi, perquè després el pas ha sortit sense problemes. Així que a la propera haurà de caure sí o sí. Després del desplom hi ha algun altre pas més exigent en un gran bloc, però la resta és anar fent. Molt recomanable.

The Class (7a): em poso en aquesta altra via, que m'han comentat que només té un parell de passos de 7a/+ a la panxa. I certament, és ben bé així, es concentra tot en dos passos per sortir de la petita panxa, però les mans són molt dolentes i els peus també, així que demana passos acrobàtics, dits de ferro i un bon equilibri. Ho intento diverses vegades, però em resulta impossible, el veig molt dur. Al final acero i tiro cap amunt, fins a la reunió sense més problemes. Recomanable.

Fitzcarraldo (6b): aquesta via la tinc creuada, ja que les dues vegades que l'he intentat no he aconseguit encadenar-la. Just quan volia fer-la avui han començat a caure algunes gotes, i com que ja estava muntada, he decidit fer-la de segon. I resulta que ha sortit genial, apretant de valent en el pas patinoski del mig, però sense caure ni que em tibessin. Una llàstima no haver-la provat de primer, perquè les quatre gotes s'han convertit en res. La propera sí o sí també! Recomanable.

Sense nom (6a+/6b): via a la dreta de la Noche de frio (6a), que no surt ressenyada a la guia Hotrock ni a altres ressenyes, que comparteix reunió amb la citada via. L'inici és fàcil, té un pas de panxa amb bon canto, i allò complicat es troba al final, de la última xapa a la reunió, en que s'ha de fer una mica de flanqueig amb poc canto i en alguna posició incòmode. No l'he pogut encadenar ta poc perquè un compi estava fent la de l'esquerra, i hem coincidit abans d'arribar a R i l'he deixat que passés, penjant-me de la cinta. Potser estic molt cansat, però m'ha semblat com a mínim 6a+. L'hauré de tornar a provar. Recomanable.

I fins aquí l'escalada de tarda d'avui. La veritat és que ha estat prou productiva, tot i que els encadenaments de primer han estat ben pocs. Quants deures pendents! Tornarem!

13/11/16

Vistes del castell de Subirats des del sector

Aquest diumenge tornava a tocar Alt Penedès, i hem anat a Subirats la Clara, la Cris, el Marçal, la Raquel i jo. Feia un bon dia de sol, i quan hem arribat a quarts de dotze ja feia una bona temperatura, que ens ha fet escalar amb samarreta curta. El sector ja el coneixíem la majoria, calcari bastant bo, una mica polit en alguns trams. Vies de tot una mica pel que fa a la llargària, la inclinació, les preses i la diversió. El subsector El Triangle té algunes vies més que les que surten a la guia Hotrock, algunes d'elles força juntes. A l'aplicació Climb Around també les podeu trobar.

A l'hora que hem arribat (11h..) això començava a semblar les Rambles de Barcelona. Suposo que degut a que és un sector amb varietat de vies d'iniciació. Tot i així, no hem hagut d'esperar per cap via, hem anat al nostre ritme.

El nostre juganer i vigilant company Lluç, que ens ha entretingut i observat durant tota l'escalada

Hem començat pel subsector Triangle, i el dia ha donat això de si:

Partera acelera (IV+): En aquesta zona hi ha una mica d'embolic amb les vies, perquè sembla que hi ha més línies que a la ressenya. Hem començat per aquesta i la següent. Aquesta resulta una escalada senzilla per placa tombada que acaba en una paret vertical de blocs amb molt bones preses. Sense problemes. Recomanable.

Esquerra: la Raquel a Partera acelera (IV+)

Dreta: la Cris a Popurrí (V+)

Popurrí (V+):  A la dreta de l'anterior hi ha aquesta altra via, bastant semblant però amb un final ben diferent. Aquest és una mica desplomat, i amb una fissura vertical al mig per posar-hi les mans. Resulta una mica explosiu per escalfar, així que ens ho hem de pensar una mica abans d'atacar-lo. Finalment, però, acaba sortint. Recomanable.

La Clara al pas final de Popurrí (V+)

Pan de higo (6a+): Aquesta via va per l'esquerra del característic sostre, atacant la part final per la dreta, posant-se a sobre del desplomat. Si es fa per la dreta resulta més senzill, però també es pot fer per l'esquerra, seguint la via No pas passaràs (6a), que d'entrada sembla més finet. Aquesta via ja té més d'encant. Molt recomanable.

Esquerra: la Cris a la via Pan de higo (6a+)

Dreta: la Raquel a la via Senglars (6a+)

Senglars (6a+): Aquesta altra va per l'altra banda del sostre (per la dreta), superant-lo per un bon desplom amb mans molt bones. L'entrada no és gaire clara, ja que sembla que hi ha una línia no ressenyada. Resulta força interessant. Molt recomanable.

Tot seguit ens n'hem anat més a la dreta, al subsector Cinema:

Fitzcarraldo (6b): Aquesta via ja l'havia fet de segon fa 5 mesos, i avui volia provar d'encadenar-la de primer. És una línia divertida i maca, sobretot per les seves xorreres i els seus bonics passos. No obstant, està molt polida en alguns passos, sobretot el més dur d'ells (al lloc on estan fetes les fotos). Això la fa una via difícil, també tenint en compte el seu lleuger però continuat desplom, que et fa tibar molt de braços. Un cop superat el pas central, que ens ha fastiguejat l'encadenament, es torna molt més planer fins a la reunió. Tot i la sobamenta, una via molt maca i recomanable.

 El Marçal en dos moments seguits de la via Fitzcarraldo (6b).

Delicatessen (6a): A prop de l'anterior també trobem aquesta bonica i agradable via, que ens va de perles per acabar amb un bon regust de mans i peus i tornar a la calma abans de marxar. Molt divertida per la seva varietat de passos, molt assequibles, i també per la seva llargària. Molt recomanable.

Esquerra: la Cris a la via Delicatessen (6a)

Dreta: el Marçal a la Fitzcarraldo (6b)

I fins aquí el dia d'avui, cap a casa que ja és ben fosc!