Via Esperó Màgic a La Prenyada

Via Esperó Màgic a La Prenyada (Sant Benet, Montserrat)
V+, 100m

12/9/18

Després d'escalar un dia amb l'Ana fent esportiva, vam buscar l'ocasió per anar a fer tàpia, que és el que li agrada de veritat. Li vaig fer algunes propostes, i va triar la de l'Esperó Màgic, perquè li sonava el nom. Doncs resulta que va fer una molt bona elecció, si senyora!

Característiques i informació general

Oberta per V. Viciana i E. Mora el juliol de 1982
Dificultat: V+
Llargada: 100 metres
Equipament: equipada amb parabolts
Material necessari: 7 cintes exprés, opcional algun friend mitjà o alien i bagues per merlets.
Orientació: Nord
Grau d'exposició i compromís: Mitjà
Valoració: Boníssima
Temps emprat: 2:30 hores aprox.

Aparcament i aproximació: deixem el cotxe al Monestir i ens enfilem pel camí de les Escales dels Pobres, fins al Pla de Santa Anna, on seguim a la dreta cap al Refugi. Seguim cap al camí de la dreta cap a l'est, passant per la porta de pedra, i a la bifurcació seguim cap amunt a l'esquerra, cap a Sant Salvador. Poc després arribem a un canal molt ample, just abans d'una roca anomenada Xirimoia. Anem a buscar la paret de l'esquerra i sense pujar massa busquem un camí vertical entre arrels i roca, fins arribar a un bon replà, on comença la via. Entre tres quarts d'hora i 1 hora.

Ressenyes

Podem trobar la ressenya al web d'Escalatroncs, i al d'Arañita Escaladora, entre d'altres.

Ressenya d'Escalatroncs

Descripció de la via

L'Esperó Màgic és una via curta, equipada però intensa i amb ambient, amb un rocam excel·lent i aire entre xapa i xapa. Una delícia que s'acaba ràpid però que val molt la pena, sobretot quan busquem l'ombra a l'estiu, i si tenim més temps podem combinar amb alguna altra via de la paret o la zona.

1a tirada (V, 30m): compte a l'inici, doncs després de xapar la primera expansió, a uns 8m del terra, no s'ha de seguir recte (via Espejo), sinó flanquejar a sac cap a la dreta fins trobar una altra expansió, i a partir d'aquí seguir la fissura xapant els dos claus que hi trobem i una altra expansió abans d'arribar a la reunió.

Flanqueig de l'inici

2a tirada (V+, 30m): seguim cap a la dreta, amb la primera expansió una mica lluny. També podem xapar la que veiem recte més a prop, però després seguirem cap a la dreta. A partir d'aquí la via pren un caire particular, per dir-ho d'alguna manera. Es tracta d'una placa ben vertical farcida dels millors còdols que us pugueu imaginar, i tot i l'ambient de verticalitat i l'alegria entre xapa i xapa, es passa considerablement bé si dominem el grau, doncs en cap moment deixen d'haver-hi boníssims còdols per les mans i els peus, tot i que s'ha d'anar navegant una mica buscant les poques expansions que hi ha pel millor terreny possible fins a la reunió, una mica penjada. Un gaudi.

3a tirada (V, 20m): es repeteix una mica les característiques de l'anterior tirada, però lleugerament més fàcil i més curt, i amb les mateixes excursions entre assegurança i assegurança. Nosaltres hem posat un alien vermell just al sortir de la reunió.

4a tirada (V+, 20m): en aquesta última tirada m'he saltat un pont de roca que hi ha després de la reunió, ja que no l'he vist, i he anat directament a la expansió, lleugerament cap a la dreta, mercès als bons còdols que hi segueixen havent, i poc a poc la paret es va tombant, fent més fàcil la progressió, fins a la reunió-cim.

Descens: ràpel d'uns 25 metres per la cara nord-oest que ens deixa a un canal. I a partir d'aquí la cosa es complica, perquè suposadament després del coll s'ha de seguir un corriol cap a l'esquerra que nosaltres no hem vist, i hem seguit canal avall fins a trobar una destrepada perillosa on hem acabat fent ràpel sense assegurar-nos, i després hem seguit el canal fins a trobar un corriol cap a l'esquerra que ens duu fins al refugi. D'aquí només cal desfer el camí de pujada. Més d'una hora de tornada.

Valoració general

M'ha semblat una via molt guapa d'escalar, plena de còdols inimaginablement fantàstics, i amb molt ambient vertical i que et fa escalar entre assegurances. Un gran plaer de via, sobretot les tres últimes tirades, i on cal anar amb el grau ben posat.

Via Núria a Sant Honorat

Via Núria a la serra de Sant Honorat (Peramola, Alt Urgell)

6a, 215m

9/9/18

Sant Honorat és un paradís de roca salvatge i autènticament únic. Des que hi vaig anar i vaig fer una excursió em van entrar moltes ganes d'escalar-hi. Però no he tingut ocasió de fer-ho fins avui, amb en Situ. Per començar volia fer una via fàcil i senzilla, i quina millor que la clàssica Núria.

Característiques i informació general

Oberta per J. Oliva, G. Arias, N. Closa, R.Ll. Closa i J. Solans el 1988

Dificultat: 6a

Llargada: 215 metres

Equipament: equipada amb parabolts

Material necessari: 14 cintes exprés

Orientació: Nord

Grau d'exposició i compromís: Baix

Valoració: Molt bona

Temps emprat: 3:30 hores

Aparcament i aproximació: hem d'aparcar a una esplanada al costat de l'ermita de Castell-llebre. La pista és una mica complicada per un cotxe baix. Un cop fora el cotxe hem de seguir per la pista que puja amunt fent esses i quan ens trobem una cadena cal seguir per la pista de la dreta que fa baixada i que no té cadena. Més endavant arribem a un revolt on hi ha una fita, i seguim pel corriol. Al cap d'una estona trobem un corriol poc marcat i difícil de veure amb una fita a mà esquerra, que puja recte superant un ressalt. Seguim pujant poc a poc en direcció a la dreta, i quan estem arribant a la paret rodegem un contrafort per la dreta i arribem a uns metres del peu de via. Només ens resta grimpar un tram fàcil fins al llavi on comença la via. Trigarem entre 50-60 minuts aproximadament.

Ressenyes

Podem trobar la ressenya a Escalatroncs, i també a El col·leccionista de vies.

Ressenya d'Escalatroncs

Descripció de la via

La via Núria és una gran clàssica de Sant Honorat, potser una de les més repetides, i també una de les més fàcils possiblement. La via és un viatge per aquest mar ple de còdols al més pur estil montserratí.

1a tirada (6a, 35m): la via comença a un llavi i un pas de panxa, molt equipat i que faig en lliure sense massa problemes. Després trobem una placa plena de còdols amb dos trams més de panxa o més verticals, el més difícils del qual és el segon. La roca és excepcional.

2a tirada (6a, 35m): segueix una altra tirada de placa molt semblant a l'anterior. Per arribar a la primera expansió no tenim cap complicació especial, i la resta del llarg és molt bo i sense problemes. Només cap al final tenim un tram més vertical. La roca és genial, compacta i gens rentada.

3a tirada (IV, 35m): a partir d'aquí la paret comença a tombar-se. En aquest tirada hi ha una successió de ressalts, on trobem una xapa a cadascun d'ells. La roca segueix sent excepcional.

4a tirada (III+, 35m): semblant a l'anterior, més continuat i més fàcil.

5a tirada (III, 35m): més del mateix, però encara més ajagut i més fàcil si és possible.

6a tirada (V, 40m): finalment arribam a l'última tirada, on canvia totalment el panorama. La primera part segueix sent tombat i amb bona roca, però poc a poc es va posant vertical i passem per un tram de roca molt trencat, on hem d'anar amb compte on posem les mans i els peus. Tot i així, si escollim bé i anem amb compte podem passar sense masses problemes. Tram d'uns 10 metres que no li treu bellesa a la via. Finalment superem un darrer ressalt i arribem al cim.

Descens: per baixar hem de seguir un corriol que es veu des del cim, que va cap a l'est i que de seguida comença a baixar, i haurem d'estar atents de no perdre'l. Ràpidament arribem a una pista que seguim gairebé sempre en baixada fins a l'ermita. Baixant podem anar agafant mores a la gran quantitat d'esbarzers que trobem. 1 hora aproximadament.

Valoració general

La via m'ha encantat, és una escalada love climbing, tenint en compte que els passos més difícils es poden fer en A0 si no es pot fer en lliure. Si a més tenim en compte l'entorn solitari i salvatgement bell que són aquestes parets, i que la roca és d'una qualitat suprema (sense res a envejar a Montserrat), sense sobamenta, i que el paisatge és d'allò més bucòlic, tenim una via excepcional com poques. La única pega és que potser les tres tirades fàcils es fan una mica llargues i pesades, però això no li treu encant a la via.

Esportiva a Coll de Nargó, sectors Coll Piquer i Del Mig

Escalada esportiva a Coll de Nargó, Sector del Mig


Setembre 2018

Després d'escalar pel matí a Fígols a l'ombra, i després de refrescar-nos al gorg, venim a buscar la preuada ombra que té ben entrada la tarda la paret de Coll de Nargó a l'estiu. Anem al Sector del Mig per petició meva, perquè tinc pendent ressenyar les noves vies que vaig descobrir l'última vegada (veure croquis més avall). Hem fet el següent:

(2) Sikaldur (6a+, 25m): via amb una entrada exposada (sense xapa) i una panxeta just després, i més amunt una placa tècnica però d'anar fent. Molt recomanable.

(A) ?? (6b/+, 30m): via a la dreta de la Sikaldur, amb un començament molt vertical i una panxeta suau però amb un pas molt dur després de sortir d'unes bones preses, on de cop desapareix tot i només tenim un parell de nyapetes laterals per sortir en equilibri. L'he fet de segon i l'he encadenat, però l'hauré de provar de primer per confirmar el grau. Recomanable.

(B) ?? (V/+, 30m): via de ressalts successius fàcils, feta de segon també, però no em puc equivocar gaire amb el grau. Recomanable.

(C) ?? L1 (6a/+, 35m): via amb diverses panxetes amb pocs peus i pas una mica de bloc, la més difícil la segona. Feta de primer i encadenada. Té una segona tirada, i no l'he pogut fer, per la qual cosa desconec l'alçada i el grau. Recomanable.



Març 2018

Torno a Coll de Nargó, aquest cop amb el Cristian i la Soraya, i els proposo d'anar al Sector del Mig, on no hi he estat mai, i les vies tenen bona pinta sobre el paper. Per accedir-hi podem deixar el cotxe o bé al pàrquing del Dipòsit o al dels Gegants, o també podem buscar un petit espai al costat del camí més a prop. Llavors haurem de buscar un petit corriol que puja fent ziga-zagues fins al sector.

Només arribar-hi i buscar les vies de la ressenya, he vist que hi havia moltes vies noves, i m'he dedicat a localitzar-les a la foto per ubicar-les en una proposta de ressenya, però com que no en tinc més informació no puc informar dels graus ni aclarir si estan acabades ni on està la reunió, ni si tenen més d'un llarg. Hi hauré de tornar i fer-les per poder anar tancant aquestes mancances.

Llista de vies:

1- Memento mori (7b : 7b+)
2- Sikaldur (6a+)
A- 6b/+
3- Fissuteràpia (6a o 6b : 6a)
4- Pels pèls (V+ : V+)
B- V/+
C- 6a/+ : ??
D-
E-
5- Puck (6b)
6- Nokal Kagul (V+ : V+)
7- Puerto Vallarta (IV+) semi-equipada?
F-
8- Multimierda (V)
9- Lo Tamarro (V+/6a)
G-


Això és el que he fet avui:

(4) Pels pèls L1 (V+, 30m): via molt bona, llarga i divertida, vertical i amb bona presa. Només té un pas més complicat en una panxeta a l'inici. Fem només la primera tirada. Molt recomanable.

(3) Fisuteràpia variant esquerra L1 (6b, 30m): via que segueix tota l'estona una gran fissura, anant sempre per la seva esquerra, molt divertida d'escalar, amb les assegurances una mica més lluny, i algun pas obligat. Jo he fet la variant que va per l'esquerra, que surt 6b, molt bona, tècnica i de col·locació. Molt recomanable.

(6) Nokal Kagul L1 (V+, 25m): la primera xapa d'aquesta via no hi és, només queda queda l'espàrrec, jo he posat una baga savinera a un arbust i he seguit. La segona xapa queda bastant lluny, però s'escala bé. A partir d'aquí tenim una fissura i escalada vertical, amb bona presa, i un pas més dur cap al final de la fissura. Després se'n va a l'esquerra a buscar la reunió. Molt recomanable.

(5) Puck (6b, 25m): via a l'esquerra de l'anterior, amb la que comparteix la reunió, i que té un pas dur a la meitat, per superar una curta placa. Després apareix més canto i és més factible, fins arribar a la reunió. Recomanable.

(8) Multimierda (V, 30m): anem més cap a la dreta a fer aquesta via, més curta. Primer supera un ressalt, i segueix una placa amb bona roca i divertida d'escalar. Després ve un tram llarg ajagut, i un pas entre blocs per arribar a la reunió. Recomanable.

(9) Lo Tamarro (V+/6a, 30m): el començament d'aquesta via és de roca molt precària, i després la roca de la placa és de poca qualitat. Semblant a l'anterior, però més difícil i lletja d'escalar. Poc recomanable.

Escalada esportiva a Coll de Nargó, sector Coll Piquer

Desembre 2017

Dia fred i tapat a Coll de Nargó

Arribo a Nargó a les 10h, i em trobo amb el Toni al bar La Societat. No s'ha despertat un dia gaire bo, fa molt de fred, no acaba de sortir el sol, i ha nevat una mica durant la nit. De fer no és gens bo. Però decidim fer un cafè a veure si s'arregla una mica mentre esperem la Jenni. Quan arriba anem cap a les parets, i el dia segueix sent rúfol i gris, així que decidim fer una volta a peu pels Gegants, i després voregem per darrere la paret central, donant la volta i sortint altre cop per l'altra banda. Al cap d'una estona decidim provar sort i les condicions milloren una mica, així que escalem una mica. Això és el que hem pogut fer:

Després que la Jenni i el Toni escalin la via El hecho mero (V+), jo en faig una altra.

Montgrony (6a+, 38m): aquesta via l'havia fet fins a la reunió intermitja, ja que no tenia una corda prou llarga. Però sortosament avui el Toni en duu una de 80 metres, i no m'ho penso i m'hi fico de cap. L'inici m'ha semblant aquesta vegada més dur i polit que l'anterior, i m'ha costat força. Un cop al replanet la fissura-diedre, un tros de placa, i segueixo pel segon llarg. Aquest amaga una roca molt bona, gens polida, i amb passos físics i atlètics, fins a una llastra brutal afilada com un ganivet, que supero una mica en bavaresa, fins que arribo a la reunió. Molt recomanable aquesta continuació, a pesar de com està l'inici de la via.

Ells fan la via Dinabolt Tahussà (6a+), i jo em poso en una altra.

Ke Watxi (6b, 32m): aquesta altra també l'havia intentat l'hivern passat, però no l'havia aconseguit encadenar, degut al pas difícil de resoldre que té a la meitat. No faré espolier, però aquest cop, amb una mica de memòria, m'ha sortit de manera intuïtiva, i el darrer sostret també l'he passat sense massa problemes. Molt bona via.

Ja és tard i torna a fer fred, i al sol no li queda massa per marxar, així que decidim marxar també, abans que es faci fosc. Hem pogut escalar poc, per culpa del mal temps, però què hi farem, no sempre plou a gust de tothom! Malgrat tot he pogut acabar dues vies pendents. Fins una altra Toni i Jenni!



Abril 2017

Avui tornem a Coll de Nargó, però aquest cop amb el Jordi, la Laura i el Sergi. Escollim el sector Coll Piquer per la proximitat i la poca aproximació.

Això he anat fent:

Estrella de dos Partes (2) (6a+, 28m): ja havia fet la variant esquerra d'aquesta via (Estrella de dos Partes 1), i em quedava fer la que va per la dreta. L'inici de la via està una mica polit, o és l'efecte de la crema solar que m'he posat. Superar la panxa amb bones mans i seguir més fàcil. La segona part, té un pas de panxa que costa de veure com resoldre. M'ho miro bé i finalment trobo la manera, una mica per l'esquerra. La feinada és xapar el següent parabolt, però és millor pujar una mica més fins a una mà dreta més bona. Recomanable.

Sanglas (L1+L2) (6b+, 28m): aquesta via l'havia fet fins a la reunió intermitja (V+), i avui tocava acabar-la fins a dalt de tot. Els primers passos em semblen bé, però la part final la trobo bastant dura. El problema és de col·locació i de mans, que no són molt bones. Amb paciència i esforç aconsegueixo arribar a reunió. La R és comuna amb la via De Sabrina a Sabrina (6a+). Recomanable.

Babapresa (6a, 8m): via curta i explosiva amb una fissura per treballar la bavaresa, però bastant potent. Un parell de passos atlètics i de decisió. Reunió una mica precària. Recomanable.

Tuf de tu (6b, 18m): inici molt polit i relliscós, fa molta calor i les preses se'n van de les mans. Segona mitja part millor, però amb algun pas dur. Final sense peus amb un sol pont de roca per progressar. No és el dia per fer-la (fa molta calor) i és molt contínua i lleugerament desplomada. Un altre dia més fred s'intentarà encadenar. Recomanable.

El Gat amb Botes (6b, 28m): tota la via és boníssima i plena de cantells d'insomni, anant en diagonal a l'esquerra en lleuger desplom, excepte els últims dos metres, on hi ha un pas molt dur abans de xapar la reunió, de desplom i amb la presa bona molt allunyada, i pocs peus. He de descansar per mirar-m'ho bé. Molt recomanable, excepte el final, que li treu continuïtat.

Dinabolt Tahussà (6a+, 32m): la faig per desmuntar la via (mirar comentari més avall).

A la part desplomada de Dinabolt Tahussà (6a+)

Samanronsa (6a, 18m): inici una mica polit, però més amunt millora una mica. Escalada semblant a la paret de l'esquerra, que sembla calcari-conglomerat. Algun passet més fi, però sense problemes a reunió. Recomanable.

Jo a l'esquerra fent la Samanronsa (6a) i el Sergi a la dreta fent la Samanganxa (V+/6a)

Per desgràcia es posa a ploure i hem de marxar abans no caigui un xàfec. Un altre dia tornarem a acabar els deures pendents. Entre altres una via de 35 metres i V+ no ressenyada a la Lleida Climbs a la dreta de la via El canto del cerdo i a l'esquerra de la Nosvamus. Fins una altra!



Febrer 2017

Avui toca Coll de Nargó, que no defrauda mai. Escollim el subsector Coll Piqué, que té moltes vies per triar i remenar..

Això he fet:

Peus de Moix (6a, 18m): aquesta via ja l'havia fet fa temps, però no la vaig poder encadenar, per caure al pas clau, una mica més amunt del gran forat. Aquest cop ha anat sortint sense problemes, tot i la sobamenta.. Via de placa amb diversitat de preses. Molt recomanable.

De Sabrina a Sabrina (6a+, 28m): una mica més a l'esquerra hi ha vies més llargues i atractives. Aquesta n'és una d'elles, amb diversitat de passos: placa, blocs, desplom, diedre, més placa..un gaudi d'escalada, i a més llarga.. La via permet combinar-la amb la part de placa de la via Sarabastall (6b+), ja que la creua d'esquerra a dreta. Molt recomanable.

Començant la via De Sabrina a Sabrina (6a+)

El Jordi no vol caure (6b, 20m): tornant a la placa de la Peus de moix hi ha aquesta altra via. Ja comença amb una entrada exigent de bloc, però més amunt la via resulta una escalada lletja i a més mal assegurada (hi ha un aleje de la parra a la 4 xapa). La via és rara i s'ha d'anar trampejant de costat a costat, o sinó no és el grau que està ressenyat (per mi). L'he acabat com he pogut.. Poc recomanable.

Ke Watxi (6b, 32m): canviem una mica de roca, i més a la dreta hi ha un tros de paret espectacular, amb una roca que sembla (o és) conglomerat. Aquesta via em sembla idònia per intentar un altre 6b. La via és molt maca, i té bàsicament un pas dur que s'ha de descobrir la solució (que l'he trobat després de provar-ho un parell de vegades, no veure-ho i descansar), i també una sortida de panxa una mica dura (millor per la dreta). Molt watxi i recomanable.

Montgrony (6a+, L1, 28m): segueixo a la mateixa paret, en aquesta altra guapíssima via, molt variada: placa, diedre, desplom...el que vulguis! Una escalada molt satisfactòria. Té una reunió intermitja perquè sinó tota la via surten uns 38 metres, i m'ha sabut molt greu no poder fer-la sencera. Molt recomanable.

Gaudint a la via Montgrony (6a+)

Dinabolt Tahussà (6a+, 32m): una altra via d'aquest espectacular tros de paret. Aquesta també és molt guapa, amb passos desplomats successius amb canto boníssim i moviments molt estètics. Genial, una passada. I tan llarga que et deixa ben satisfet. Molt recomanable.

Començant la via Dinabolt Tahussà (6a+)

Todo por la Cara (6b, 24m): m'he animat tant amb les últimes tres vies, que encara em veig amb energia per posar-me a aquesta altra, també amb el mateix tipus de roca. Però no he mesurat bé les meves forces. Aquesta via s'ha de fer ben fresc, perquè és dura, dura. Potser ha estat el cansament acumulat, però a mi m'ha costat molt. Té diversos passos desplomats amb canto tímid, i després té un pas molt fi que et complica molt el xapatge. Després de caure uns quants cops he aconseguit escapar-me cap a la dreta i xapar amb prou feines. M'he rebentat els braços, i especialment l'espatlla esquerra. He acabat la via com he pogut, i sort que el que continuava era fàcil.. Recomanable? No ho sé, quan la torni a fer fresc us ho diré..

Altres vies que s'han fet: El hecho mero (L1, V+).

Laura a la via El hecho mero (L1, V+)

Clàudia a la via El hecho mero (L1, V+)

Avui ha estat un dia molt diferent que ahir, perquè sí que ha estat el meu dia, en canvi el de la Maria no. Ens anem compaginant d'aquesta manera..i per això formem una bona cordada haha! Bromes apart, avui sí que m'he sentit millor, i he gaudit de l'escalada encara més que ahir, si cap! Però el toc negatiu l'ha posat el fort dolor que he sentit a l'espatlla esquerra després d'acabar la última via. Un cop a casa he fet recompte, i en total he fet uns 182 metres d'escalada entre 6a i 6b. És per això que no m'estranya gens que el resultat final hagi estat una sobrecàrrega muscular a l'espatlla esquerra... Tocarà descansar uns dies..

Tot i això, marxo contentíssim del cap de setmana, i ja penso en repetir aviat! Moltes gràcies per la companyia!!

Gener 2017

Després de dos intents frustrats de fer la via Bàlsam de Tigre, a la paret Bucòlica, per mal temps (massa fred i vent), i després d'abandonar la via des de la primera reunió, decidim provar a Coll de Nargó, a veure si hi fa més bon clima. I un cop arribem a peu de via, veiem que l'hem encertat, s'hi està molt bé al solet d'aquí, i no passa vent.

Ens trobem gent escalant a les vies de la dreta de tot del sector, i com que no portem ressenyes, els en demanem. Veiem unes quantes vies possibles, i ens hi quedem.

Samanrampa, 22m (6a+): veiem aquesta via, que sembla interessant i no gaire difícil. Això d'escalfar amb 6a+ comença a ser un costum.. El tipus de toca és molt curiós, ja que sembla conglomerat, amb tot de rocs petits arrodonits i conglomerats. La via comença facileta, amb bon canto i fàcil progressió, però poc a poc es va posant vertical i amb algun pas de desplom, però segueix sent assequible. La teca la trobo a dalt de tot, abans de xapar la reunió, ja que s'ha de fer en una posició incòmoda, i les preses per pujar fins a la seva alçada són petites. Em bloguejo i m'agafo a la reunió per poder xapar. Oh, quina ràbia! Tot i això, la via és força recomanable.

Capità Cosolae, 15m (7a): a la dreta de la via anterior hi ha aquesta altra, que la Clara veu possible xapar perquè la fem de top. Doncs vinga! És una via amb passos molt durs, de bloc, llargs i amb preses molt polides. L'acabem a l'estil pernil: tiba'm, tiba'm! Fora del meu abast.

Kundalini, 30m (6b): anem una mica més cap a la dreta, on hi ha unes quantes vies amb una roca semblant a la primera via, però més llargues i contínues, entre el 6a+ i el 6b, i escollim aquesta, que sembla bonica. Te un començament fàcil, amb un pas de panxeta sense problemes, i cap a la meitat es posa més dura, més vertical i amb canto menys generós. Té un parell de passets delicats, on t'has de col·locar bé i mirar atentament les preses de mans i peus. No ho acabo de veure clar i acero en un punt. Després segueixo la via amb més calma fins al final. Un cop l'ha acabat la Clara, hi faig un altre intent, i ara que ja em conec els passos, l'encadeno sense massa problemes, i em sembla una via maquíssima, entretinguda, contínua i exigent. Molt recomanable.

Al primer intent de la via Kundalini (6b)

Encadenament al segon intent de la via Kundalini (6b)

Fins aquí el dia, ja que es comença a fer fosc i fa fred. Pleguem els trastos i tornem a la vida real, s'acaben aquests dies d'escalades. Però fins a la propera, que com a mínim tenim pendent acabar la Bàlsam de Tigre i tornar al sector Xapat. Queda anotat!

Esportiva a Fígols a l'Ombra

Escalada esportiva a Fígols a l'Ombra (Alt Urgell)

Ressenya extreta d'Albert Castellet

Setembre 2018

Dos anys després de la primera visita a aquesta zona d'escalada, hi torno amb el Situ, la Serena i l'Edu, buscant l'ombra del matí. Només hem escalat al matí, i hem fet les següents vies:

Mentre la resta escalfen amb les vies Del dos... i Militronchos, jo començo amb la via De tant en tant..

De tant en tant... (6a, 30m): via que ja havia fet però que no vaig encadenar, perquè llavors no tenia tanta soltura en el grau. Aquest cop l'he fet sense problemes, i sense notar els "alejes". Molt de canto i només algun pas més delicat. Molt recomanable.

Padrineta L1 + L2 (6b, 45m): també em poso en aquesta, que havia fet anteriorment però només fins a la reunió intermitja i sense encadenar. Avui he fet la primera meitat més tranquil, amb passos molt xulos, i he seguit fins a la R2, aprofitant que tenim una corda de 80m. De fet hem comprovat que la via no arriba als 50 metres, per la qual cosa hem arribat a baix amb 40m. La segona part és fàcil i té un pas abans d'arribar a la reunió. Molt recomanable.

25. sense nom (6b, 25m): via més a l'esquerra, amb un inici físic, uns passos tècnics de diedre a la meitat i presa roma per sortir, molt variada i entretinguda. Molt recomanable.

En aquesta visita hem vist que hi ha almenys dues vies noves entre la via Buscant l'Obaga (7a) i la Padrineta (6b), amb parabolts relluents. La de l'esquerra discorre per un diedre, i la de la dreta comença per una placa llisa molt vertical. No en sabem els graus i tampoc apareixen referenciades a cap web d'Internet. Per saber-ho les haurem de provar, però això serà en una altra ocasió...

Setembre 2016

El dissabte vam decidir anar a descobrir l'escola de Fígols, i concretament el sector Fígols a l'Ombra, on hi havia algunes vies assequibles per nosaltres. Fígols consta de tres sectors de grau molt difícil, i dos de més baix, tot i que el sector escollit té vies de V+ fins a 9a, per trobar les més fàcils s'ha d'anar a la dreta de tot.

Fígols a l'Ombra és d'una roca calcària bastant bona, que on vam escalar nosaltres semblava del tipus blanc. El sector està orientat a oest/nord-oest, excepte les dues últimes vies, que tenen orientació sud-oest. Per aquest motiu vam començar a escalar per la dreta de tot, i ho vam clavar. L'aproximació des del cotxe, que deixem a un camp erm a l'esquerra de la carretera, resulta una mica perdedora. Ens hem de fixar en un trencall a la dreta que puja amunt, i no arribar al final del camí. Les ressenyes es poden trobar al llibre Lleida Climbs. La majoria de vies són llargues, entre els 25 i els 35 metres. Vam començar a escalar per les dues últimes vies, a uns 30 metres de la resta:

Del Dos (V+, 33m): Via bastant divertida que ens va servir per escalfar, però que et fa mirar-t'ho bé en algun pas, i a vegades et fa recol·locar-te cap a un costat fent una petita travessa. Bon canto calcari blanc molt maco.

Militronchos (6a, 32m): També vam escalfar amb aquesta via, que no vaig poder encadenar al primer pegue. La via és molt maca, 100% recomanable, es gaudeix molt i és molt variada. Canto bo i passos d'adherència et fan xalar de valent.

De tant en tant... (6a, 30m): Via molt maca d'anar fent, amb bones mans, però que no et deixa baixar la guàrdia, i en alguns punts requereix peus d'adherència. Les assegurances estan molt allunyades en alguns trams (com a mínim 3), cosa que et fa estar una mica insegur, però que es va fent amb calma i el cap fred.

Padrineta (L1 6b 30m, L2 V 20m): Via que a mi em va semblar molt dura pel seu grau, més aviat li posaria un 6b+ com a mínim. Potser era el cansament acumulat, però la vaig trobar de passos molt explosius un darrere l'altre, sense descans possible. No vam poder encadenar. Tot i això, evidentment recomanable. Té un segon llarg de V grau que no vam fer, però que sembla interessant.

 

Inici dur de la via Padrineta (6b)

Amb aquestes 4 vies en vam tenir prou, ja que són totes molt llargues, i vam tornar cap a casa ben contents i satisfets. Ens mereixem una birra!

Esportiva a Tres Ponts

Escalada esportiva a Tres Ponts (Organyà)

El Congost dels Tres Ponts, al terme municipal de Fígols i Alinyà, i a prop de la població d'Organyà, és una extensa zona d'escalada, tant de clàssica com d'esportiva. En aquesta entrada ens referirem bàsicament al sector principal d'escalada esportiva. Aquest es troba davant de l'antiga carretera, al costat oest del riu Segre, a prop del quilòmetre 167 de la C-14. 

Tal com diu el bloc Alt Urgell "quan es va inaugurar el túnel de Montant de Tost (carretera C-14 P.Q. 167), que desviava la sorollosa carretera d'Andorra de l'estret congost dels Tresponts, els escaladors de la Seu i rodalies van organitzar la "setmana del parabolt" per equipar-hi algunes vies. Segurament no s'esperaven l'èxit que tindria el sector". 

Tant èxit que actualment compta amb més de 70 vies. La graduació d'aquestes és sobretot del setè i vuitè grau, però també hi ha força sisens en les parts de la paret menys desplomades. L'escalada és principalment sobre parets desplomades i algunes verticals, i sobre preses de diferents tipus: regletes, bidits, monodits, fissures, romos, etc. L'alçada de les vies és força llarga, entre 20 i 50 metres, i hi ha moltes vies amb segones tirades, normalment més difícils. El peu de via és molt còmode i ample, però una mica sorollós degut a la proximitat i cabal del riu, i a vegades es fa difícil la comunicació entre la cordada. L'orientació de les parets és est predominantment, i tot i que la millor època per escalar-hi és durant la primavera i la tardor, a l'estiu també hi trobarem ombra a partir de les 15h aproximadament. Així doncs, s'ha convertit en un sector força freqüentat per escaladors amb grau.

Cal dir també que hi va haver una restricció i desequipament de vies a causa de la detecció d’una falguera d’una espècie amenaçada a Catalunya, l'asplenium seelosii subs catalaunicum (com passa també a Riugréixer), i les vies afectades són de la 18 (Segre, 8a) a la 23 (Catacrac, 8a), i la 29 (7c+). A l'entrada del sector hi ha un cartell indicatiu.

Per arribar-hi, des d'Organyà, cal seguir la C-14 cap al nord, i desviar-se per la carretera LV-4001 cap a Montan de Tost, i després de creuar el riu girar a l'esquerra cap a un cul de sac, i podem aparcar al costat d'un transformador elèctric. Després cal creuar la carretera (compte!!) davant del túnel, i anar a buscar cap a l'esquerra l'inici del camí cap al sector, amb un cartell indicatiu força gran i un pal indicador.

Mètode d'assegurar dels "locals"

Les ressenyes del sector les podem trobar bastant actualitzades a la guia Lleida Climbs, i també a la guia Roques, parets i agulles de l'Alt Urgell de Miquel Blanco. A Internet només trobem un croquis, una mica antic, que presentem a continuació:

Ressenyes de Miquel Blanco

Setembre 2018

En la nostra primera visita amb el Situ, hem fet les següents vies:

Camilo Sesto L1 (6a/+, 25m): via que va per una fissura en forma de S, i que té un inici més dur, desplomat, i un final raro de preses romes. Recomanable.

via nova (6c, 20m): entre la via Pan de Puta i la Rock Tea hi ha una via nova, no ressenyada, que comença en un bloc taronja molt gran. Després l'hem trobat al web UKClimbing amb proposta de 6c, i hi estem d'acord. Comparteix reunió amb la via Rock Tea. Força fina, sobretot en un tram. No encadenada. Recomanable.

Rock Tea (6b, 20m): via vertical i amb cantell en general, excepte un pas d'equilibri força tècnic No l'he sabut veure i no l'he encadenada. Recomanable.

Santa paciència (6b, 20m): via fàcil en general, i molt divertida. Només té un tram curt de panxa on la cosa es posa més tensa, però es passa ràpid i bé. Molt recomanable.

Antrax (6b/+, 18m): via més mantinguda en el seu grau i de presa més petita a diferència d'altres vies del mateix grau. Encadenada a vista. Molt recomanable.

Rat penat putejat (6b, 25m): acabo amb aquesta via, que m'entra pels ulls absolutament, doncs descriu una gran diagonal seguint grans preses en forma de fissures sobretot. No obstant, li resta una mica d'encant el fet que les seves preses estiguin tant polides. Encadenada a vista. Recomanable.

Després d'aquesta primera visita hem comprovat que hi ha unes quantes vies noves no ressenyades, ni tan sols a altres pàgines d'Internet. Són les següents:

- via nova entre la Pilier i la Camilo Sesto

- via nova entre la Camilo Sesto i la Pan i Haus (va per l'esquerra de la cova)

- via nova entre la Pan de Puta i la Rock Tea (6c), comentada més amunt

- via nova entre la Rock Tea i la Antrax

- La Reina de la Noche, a la dreta de la Santa Paciència (7b/+)

Si teniu més informació no dubteu en compartir-la!

Esportiva als Esqueis del Bagís

Escalada esportiva als Esqueis del Bagís (Santa Coloma de Farners, La Selva)

Havia sentit molt poc a parlar d'aquesta zona d'escalada, fins que un dia la Serena em va dir que hi havia anat i que li havia agradat, i que hi havíem d'anar. I a mi no em consta gens convèncer-me, al contrari, per conèixer un lloc nou, gens ni mica. Així que un dia ens ho hem fet venir bé per anar-hi. D'entrada tenia curiositat pel nom, ja que no havia sentit mai la paraula "esquei".Esquei: Massa de roca que presenta una superfície clivellada, plena de fissures, irregularitats i arestes cantelludes. Doncs ja ho tenim! I Bagís és el nom propi d'una masia que hi ha per allà.

L'escola d'escalada és de roca granítica, semblant a Solius, i té diversos sectors amb diferents orientacions, diferents tipus de vies (placa, fissures, diedres, esperons, etc), i diferents alçades. També trobem varietat d'escalades, des de vies equipades, vies clàssiques i de diversos llargs. Pel cap baix hi deuen haver una cinquantena de vies a la zona central, i altres petites zones més allunyades. La graduació pot ser una mica apretada. En definitiva, suposa un lloc força interessant, a tenir en compte per a eixamplar les possibilitats.

Totes les ressenyes han estat extretes i editades del bloc Guilleries Escalada, i les podeu descarregar aquí. Jo les he editat perquè en sigui més fàcil la lectura i consulta in situ.

Mapa de situació

Sectors centrals dels Esqueis del Bagís

Rock Ros (sud-oest) i Paret Vermella (oest/sud-oest)

Rock Ros (sud-oest) i Paret Vermella (cara nordoest)

Paret Vermella (sud-oest) i Paret Gris (sud)

Placa del Pi 1

Placa del Pi 2

Setembre 2018

Torno al Bagís amb l'Oriol i la Laia, i fem les següents vies a la paret central:

22. La policia es tonta (V/+): alguns passos més finets, i un final raro, fent oposició en una xemeneia molt ampla. Recomanable.

25. Dreta romaní (6a+): via amb panxes successives, força entretinguda, que fa que t'ho miris, i un final força fi.

14. Mar de verdet (6c/+): via que m'ha semblat molt complicada. Té un pas inicia força dur, amb pas de bloc i presa petita. Però això no és el més difícil, sinó que quan arribes a la gran repisa, hi ha un pas inhumà i molt exposat per xapar la següent cinta, i superar-la. No he sabut com fer-ho, així que he fet un A0 com una casa, i he seguit la via. Si algú sap com escalar aquest tram de placa llisa sense preses que m'ho digui, siusplau. Poc recomanable.

36 o 38. (Variant) Koala (6a): anem cap a baix, a la Paret Gris, i ens posem en aquesta via, que sembla força recent i poc escalada, i per conseqüència encara està bruta de sorra, molsa, etc. Tot i així es deixa escalar. No sé ben bé si he fet la línia original o la variant recte, no n'estic segur. Recomanable.

34. sense nom (6a+/b): via força llarga, amb un tram d'adherència, passos llargs i de navegar, i més amunt tècnics i d'equilibri no gens fàcils, per la qual cosa opino que és més que 6a+. Recomanable.

Oriol escalant la via Bavaresa (6a)

Maig 2018

Rock Ros i Paret Vermella

Avui hem anat a descobrir el sector, i hem escalat a la zona central, conformada pels sectors Rock Ros, Paret vermella i Paret gris. Hem fet les següents vies:

8. La rampa (entrada per Inventada + variant pel mig) (V+/6a, 20m): via amb trams de bona presa, trams de regletes i d'equilibri, i trams d'adherència. Una mica de tot. Es pot fer de diverses maneres, depenent per on s'entri (2 opcions: Inventada o La rampa) i per on se surti (3 possibilitats: Inventada, variant pel mig, o La rampa). Nosaltres hem entrat per l'esquerra i hem sortit pel mig. Apretada pel grau proposat. Recomanable.

9. Bavaresa (6a, 20m): via molt guapa amb dues bavareses, la primera fàcil, i la segona més difícil: amb desplom i presa més dolenta. Molt entretinguda i amb un pas dur per sortir de la última bavaresa. Apretada pel grau proposat. Molt recomanable.

13. Petit tresor (6a+, 10m): via curta de placa amb regletes, molt bona i entretinguda. Molt recomanable.

12. Hands clean crack (7a, 25m): em poso en aquesta via, esperonat per la Serena. Es veu uns primers metres durs i finets, però som-hi! Primera part de preses petites, amb passos equilibristes, on caldrà tècnica i precisió. Sortida més fàcil, arribem a un replà i la via segueix per uns esqueis on escalem fent bavaresa. Encadenada a vista (i primer 7a a vista!). Molt recomanable.

16. Gollum (6a, 20m): primera part d'adherència i equilibri, fins arribar al replà. Segueix un tram vertical amb preses invertides, i pas on s'ha de mirar bé què es fa, i que t'ofereix la roca. Apretada pel grau proposat. Molt recomanable.

15. Uluka (6b+, 20m): entrada dura i exigent, de preses romes i petites, i pocs peus. Continuació més fàcil i la última part una mica més vertical, però també assequible. Encadenada a vista. Apretada pel grau proposat. Recomanable.

19. Perfect crack (6a/+, 20m): per acabar em poso en aquesta via, que és talment com diu el seu nom: una fissura perfecta! Escalada atlètica a la vegada que tècnica, i que ens depara una sorpresa molt gratificant abans d'arribar a la reunió. Molt i molt recomanable.

Esportiva al Pic de l'Àliga

Escalada esportiva al Pic de l'Àliga (Sant Andreu de la Barca)

Agost 2018

Pic de l'Àliga (NO)

Torno un altre cop al Pic de l'Àliga, visita matinal amb l'A. Hem fet el següent:

Traficantes de magnesio (6a+): via de diedre tombat i diagonal cap a l'esquerra, amb les expansions força lluny, fins que s'arriba a una placa vertical i lleugerament desplomada, amb més expansions i un pas físic per superar la panxa. Recomanable.

Un rato en cada postura (6b): via que ens ha costat identificar. Comença en una roca ennegrida, segueix per un diedre amb molts matolls i esbarzers (s'haurien de treure), i se'n va cap a la dreta passant per un gran bloc una mica desplomat, per la dreta de l'arbre. Un cop a l'enorme repisa, seguim la línia de l'esquerra a la placa, amb un pas a bloc, i després anem cap a la reunió de l'esquerra. Recomanable desmuntar la via en top rope. Poc recomanable en conjunt.

La cólera de Akiles (6b): via curta i que només té un pas difícil a dalt, una mica a bloc, de panxeta suau, i amb bones preses. Molt recomanable.

San sien (6b+): via força dura, de passos continuats a bloc i presa petita, fins a la tercera expansió, on afluixa fins a la R. Encadenada a vista. Recomanable.

40 de fiebre i neumonía (6b): via que ja havia fet fa molt de temps, i tenia pendent. Aquest cop l'he encadenat, mirant bé els passos del crux. Recomanable.

24/1/93 (6b+):  volem fer la fissura de la seva esquerra, però la distància fins al primer parabolt (3 metres?) em fa entrar per aquesta via (xapant el segon parabolt fent Ae, perquè la roca està rentadíssima i la presa és molt petita). Després he continuat per la mateixa via, que té alguns passos interessants a la segona meitat. Poc recomanable en conjunt.

Sólo sin Manolo (6b): després he fet la fissura, amb la segona cinta xapada, i m'ha anat sortint a poc a poc, i m'ha semblat molt interessant, una mica sobada la primera part, però factible d'escalar. Força recomanable.



Després de molt de temps, i en una època de l'any diferent, torno al Pic de l'Àliga, amb la Melina, a fer vies faciletes perquè s'animi a fer vies de primera i també a fer reunió per netejar la via. Fem les següents vies:

Pic de l'Àliga (NO)


Pruden (V): via amb una entrada més dura que la resta, però amb bona presa. Recomanable.

Currito (IV/+): via tombada i molt fàcil, la faig descalç. Recomanable.

No más contaminación... (6a): via amb una entrada una mica desplomada, i algunes preses petites, passos una mica atlètics. Passada la fissura la cosa es torna més fàcil, però l'hem trobat dura pel grau proposat (grau una mica de bloc). Recomanable.

Eros (V): via de placa amb moviments llargs però bon canto, sobretot la primera part. Una mica dura pel grau proposat. Recomanable.

Calle Tomás Vives (6a+): via amb una primera part de diedre tombat i que va en diagonal cap a l'esquerra, bastant fàcil, i una última part curta vertical i amb un pas de bloc molt llarg i obert, on t'has d'espaterrar de cames i de braços per passar-lo. Recomanable.



La Torre de l'Àliga (NE)

La antigua (V): via fàcil però amb roca una mica relliscosa, el més difícil ho trobem entre la primera i la tercera xapa. Recomanable.

Tibia y peroné (V+): via molt xula que discorre primer per una panxa amb bona presa, i després per unes plaques fissurades que ofereixen una escalada molt entretinguda. Molt recomanable.

Ariadna (7a): aprofitant la via anterior munto aquesta via per fer-la de segon. Trobo que té un pas molt dur i llarg de la segona o tercera xapa fins a la següent, o no he sabut com fer-lo (potser fent un lance?). Un cop agafat els cantos de la fissura de dalt ja superem fàcilment la panxa, i després passos sobre placa més amables. Recomanable.



Octubre 2017

Torno al Pic de l'Àliga, aquest cop amb l'Haizea, que ha tornat amb ganes d'escalar. Li proposo aquest lloc perquè avui fa calor i tenim intenció d'escalar fins a la tarda.

Pic de l'Àliga (NO)

Thanatos (6a): comencem per aquesta via, curta però intensa, sobretot els primers passos. Després ja es suavitza una mica. Recomanable.

Ketama existe (6a+): segueixo per aquesta altra, que és bastant física i mantinguda, almenys la primera part de fissura, a més de tècnic. Abans de sortir del desplom se'm resisteix i m'he de penjar, perquè no veig com fer el pas. Ho miro millor i trobo la manera, i acabo la via. Després li faig un altre intent i encadeno, era qüestió de fer el pas correctament. Recomanable.

Angelito Junior (6b): anem una mica a l'esquerra i faig aquesta altra via. Tota ella fa una gran travessa en diagonal, que des de baix no es veia. Algun pas més físic, però anar fent. Molt recomanable desmuntar en top rope. Recomanable.

Pedro Cuenca (??) (6b, segons criteri propi) (segons Bcn y alrededores: Pedro Cuenca, nº 5, 6c) (segons Hotrock: Ojo con la laja, nº 26, 6a+): tercera via començant per l'esquerra, i la última que em quedava per fer del tros de paret mal ressenyat a les dues guies on apareix. És un 6b en tota regla, com a molt 6a+, però el fet que estigui lleugerament desplomada i tenint en compte les graduacions del sector, li escau millor 6b. Via molt bona, física i divertida. Molt recomanable.

40 de fiebre y neumonía (6b): via física i dura al principi, amb un pas molt fi, de tibar i d'equilibri, que no m'ha sortit a vista i he hagut de penjar-me. Després de descansar i mirar-m'ho, l'he resolt, però ja no he tingut ganes de fer un segon intent, així que queda pendent. Recomanable.

És migdia i ja comença a tocar el sol a la paret, així que fem un mos i anem a l'altra banda.


La Torre de l'Àliga (NE)

Yo no, fueron otros / La hicieron otros, yo no (6b): em poso en aquesta via, que es veu vertical i xula. Començo des de la part de dalt, i vaig fent, la primera una mica fent ziga-zagues, fins a la gran respisa, quan s'ha d'atacar la part final desplomada. Atenció aquí que hi ha un bloc que es mou, i és justament on ve millor agafar-se amb les mans, i després penjar-se amb els peus! L'últim pas abans de xapar la reunió és complicat, jo l'he fet lleugerament per la dreta. Recomanable.

Modestia aparte (6b+): per acabar el dia, em poso en aquesta via, que ja havia intentat anteriorment. Veig que a la nova guia de Bcn y alrededores la graduen de 6b+, i hi estic totalment d'acord, i afegiria que és una via completament a bloc, amb passos durs, físics, i almenys un d'ells llarg. Així que és una via dura. A la primera no m'ha sortit, i m'he penjat, però l'he acabat després de veure la seqüència. He descansat una mica i ho he tornat a provar, però el cansament acumulat m'ha impedit encadenar-la, ja estava ben fos, així que l'he acabat i ho he deixat estar, per la propera vegada que torni. Recomanable.


Així que marxem, després d'un dia molt ben aprofitat, amb algunes sorpreses, però és que el Pic de l'Àliga sempre et fot alguna hòstia que altra, és així!



Juliol 2017

Torno al Pic de l'Àliga, aquest cop de sortida, un dia més, amb el grup de whatsapp. Quedem a les 10h allà i el primer a venir és l'Alfred, amb qui comparteixo les escalades del matí, i poc a poc va arribant la gent, que es va repartint per la paret.


Pic de l'Àliga (NO)

Rodolfo Quinto Volldamm (V): anem bastant cap a la dreta, i comencem a escalfar amb una via que no està ressenyada a la guia Hotrock, i que es troba a la dreta de la via Ketama existe (6a). A la seva dreta encara n'hi ha una altra, que té pinta de IV. Bon canto i després de 4 xapes ja som a reunió. Recomanable.
* Actualització: la via surt ressenyada a la nova guia de Barcelona y alrededores i confirmem el grau de V.

Nieve (de) polvo (??) (6c, en ressenyes 6a = error): anem per petició meva a aquest tros de paret, on ja havia fet la via nº 24 (6a). A la seva dreta hi ha una línia que va per una placa que sembla fina. A la guia està ressenyada de 6a, però estic gairebé segur que hi ha un error. La graduació estaria canviada amb la de la via Pedrito C (que diu que és 6c però no passa de 6a). Així doncs, us podeu imaginar que m'he estat arrossegant per la via, que tot i encertar amb la hipòtesi seria un 6c molt difícil, amb preses moolt petites, i un parell d'alejes inclosos. Tot això ha fet que la via no m'agradés. Hauria d'haver provat la de la seva dreta, que se li veuen bones preses, però un altre dia.
* ACTUALITZACIÓ: a la nova guia de Barcelona y alrededores aquesta via és la número 4 i es diu Ojo con la laja, i està ressenyada de 6b, així que segueix havent-hi un error. Com a mínim és 6c.

Santa Bárbara bendita (V): via facileta, però divertida, amb bon canto per xalar. Sense problemes, la placa de la segona part és molt bona. Recomanable.
* Actualització: la via surt ressenyada a la nova guia de Bcn y alrededores.


Sense nom (variant cap a l'esquerra de la nº22 a Hotrock i nº1 a Bcn y alrededores) (V+/6a): començant per la via nº 22 hi ha una altra via que es desvia en el segon parabolt cap a l'esquerra, seguint per la paret o fent servir la roca de l'esquerra en diedre. Després en placa amb bones preses, molt gaudidora. Recomanable. * No surt ressenyada a cap de les dues guies.

Cap problema (6a+): via de diedre-fissura que comença al mig d'una figuera i que té una panxa final amb bon canto, que es pot fer amb un pas explosiu per la dreta. Molt recomanable.

Pedrito C (6a, en ressenyes 6c = error): el Chema em demana que l'asseguri en aquesta via, que vol comprovar si realment és un 6c, ja que no li ho sembla. Després de veure com flota per la via, la faig jo i comprovo que no en té res, no passa del 6a. Té una primera part de fissura cap a l'esquerra, i després superar una panxeta amb molt bones preses, i ja de seguida a la reunió. Com ja he dit, i coincidint amb el bloc del Skalatopi, tinc la teoria que s'han intercanviat els graus/noms (?) amb la via Nieve de polvo. Recomanable.
* ACTUALITZACIÓ: a la nova guia de Barcelona y alrededores aquesta via és la número 6 i es diu Nieve polvo, i està ressenyada de 6c, així que segueix havent-hi un error. Màxim és 6a.

Ja fa una estona que ha començat a tocar el sol, així que pleguem i anem cap al subsector NE, a buscar l'ombreta. Aquest cop acabarem la jornada a La Torre de l'Àliga.


La Torre de l'Àliga

Va por ti (6a+/b): després de menjar una mica, segueixo amb aquesta via, que té una entrada amb cert desplom però amb bona presa, passar a l'esquerra i superar una repisa, i a partir d'aquí continuació de placa fina molt xula fins a un sostret i ja acaba. Em decanto més per 6a+. Molt recomanable.

Sergio (esquerra) a la via Va por ti (6a+)

+ turbados (6a/+): m'espero una mica per poder fer aquesta altra via, que resulta ser una via molt bonica, de les millors del sector, que va tota l'estona sobre fissures de totes les orientacions, amb presa molt bona, que et fa flotar per la paret vertical amb moviments variats. Igual de fàcil que de divertida, però una mica polida a la primera xapa. Molt recomanable.

Ruth (esquerra) a la via + turbados (6a/+) i Julia (dreta) barallan-se amb la Maron (7a)

Diedro amarillo (6a): més a la dreta, fem aquesta altra, que té una entrada una mica més dura, però continuació fàcil i final una mica més exigent. A la nova guia de Barcelona y alrededores la línia de la via al croquis és més clara. Molt recomanable.

Ruth al Diedro amarillo (6a)

Revuelta en el frenopático (6b+): finalment, per acabar el dia, em poso amb aquesta via, és molt guapa. Té un inici de desplom dur i un final també una mica dur, però la resta és fàcil i tota la via és un gaudi constant, amb bona presa la major part d'ella. Molt recomanable.

Tot controlat a peu de via

I fins aquí el llarg dia, fins a 10 vies, tirant a fàcils, però molt content i amb molt bona companyia! Però la jornada no acaba aquí, ni molt menys, sinó que ens n'anem a la Casa Pepe a fer unes bones birres acompanyades de divertides i interessants converses! Un plaer colla! Fins a la propera!

Juny 2017

Torno altre cop al sector nord-oest del Pic de l'Àliga, que al matí està totalment a l'ombra, i ara és el que busquem. Aquest cop, però, anem més cap a la banda esquerra, amb l'Estel i el Robert, a ratllar vies.

Com a novetats a ressaltar, caldria dir que un tros del camí d'aproximació amb cotxe es troba perfectament asfaltat, des del pont fins al desviament a la dreta. També cal dir que hem aparcat al davant dels sectors, i al baixar del cotxe una parella ens ha informat que està prohibida la circulació per la pista, i que suposadament han arrancat la senyal que hi ha just a l'entrar al desviament a la dreta (a la tronada ens hi hem fixat i hi ha el pal sense la senyal), així que aneu amb compte. Hi hem trobat més gent escalant, i no hi havia cap cotxe, així que la gent deu venir caminant. I tercera, ara també trobem les ressenyes a l'app Climb Around.

Pic de l'Àliga esquerra (NO)

Sancho Panza (V/+): via que comença en una petita xemeneia, amb un inici dur de xemeneia-diedre, després es va fent amb bon canto i la part final és una grimpada. Recomanable.
*  Actualització: la via surt ressenyada a la nova guia de Bcn y alrededores.

Aquí no pintamos nada (6a+): via feta en l'última visita, però no encadenada. Aquest cop no se'm resisteix, i torno a gaudir d'aquesta variada i divertida línia. Molt recomanable.

Ay, pobrete (V+): via molt bruta i lletja... Només començar has de trepitjar el terra, pujar a un roc i ja et punxes amb fulles de boix. Pas a la paret a buscar un bloc, i la via està plena de plantes, fins i tot un esbarzer amb punxes en una presa de mans. Passat l'esperó se'n va a la dreta, i el terreny és molt discontinu i brut de terra i vegetació. Gens recomanable.

Los peore (6c): línia molt llaminera, on es veu una placa fina fina amb alguna fissura. Començament fàcil amb la primera assegurança una mica lluny, però sense problemes, fins a col·locar-te a la placa blanca. Passos de regletes i ajudant-se amb la paret negra de la dreta pel peu dret, després crux amb fissura diagonal, sense pensar-s'ho gaire, i part final més fàcil, amb més canto. Molt fanàtica i molt recomanable.

Bé de preu (6a+): aquesta via és bonica, però té una pega: de la primera xapa a la segona és molt dur i perillós, ja que en una caiguda de la primera cinta resulta caiguda al terra assegurada o sobre l'assegurador. El pas és ben dur, i no és pas de 6a+. Xapada la segona cinta, ja podem tranquil·litzar-nos, és més fàcil i la part final és de IV compartint amb la via de l'esquerra. Recomanable, però ull.

A les 15:30h aproximadament ens comença a tocar el sol, i anem al sector del davant a recuperar la preuada ombra.

La Sombra (NE)

La estrecha (V+): via de tall clàssic, de xemeneia-diedre poc assegurat (només 3 xapes en uns 13 metres, però molt divertida. Es pot fer completament encastat a la xemeneia, o més per fora buscant la tècnica de diedre. Molt recomanable.

Placa de los Pioneros (NE)

Pioneros (6a/+): provo aquesta via a l'esquerra de tot d'aquesta curiosa placa. Començament tombat i fàcil però amb poca presa, fins arribar cap a la meitat on trobem uns blocs molt grans que fan molt mala pinta, sembla que s'aguantin amb pinces, amb el perill que té agafar-s'hi i col·locar-s'hi a sobre, cosa que és imprescindible per escalar la via. Aneu molt amb compte, o directament no us hi fiqueu. Jo els he evitat una mica per fora i per l'esquerra, però després t'hi has de ficar a sobre per seguir la via. Final de fissura mantingut. Poc recomanable, pel perill potencial que amaga.



Setembre 2016

Volem fer una matinal divendres, i com que encara fa força calor, busquem un sector a prop de Barcelona d'orientació N o similar. Ens decidim per Sant Andreu de la Barca, el sector Pic de l'Àliga, que ja hi vaig estar fa poc i s'hi està molt bé al matí. Té orientació O-NO, al matí hi ha ombra i a la tarda hi toca una mica el sol. Es troba a 30 minuts de Barcelona, ideal per fer una escapada ràpida i poder tenir temps per fer unes quantes vies.

La roca és calcària, no gaire adherent, molt compacta, on l'escalada és principalment sobre regletes i fissures, però també alguns cantos i bústies. Ens trobem parets de fissures, plaques i esperons, i les vies són sobretot de caràcter tècnic, entre els 10 i els 25 metres, amb alguns passos de bloc i a vegades de poca continuïtat.

El sector Pic de l'Àliga és una ampla franja rocosa que disposa d'una cinquantena de vies equipades amb material divers, des de parabolts fins a espits, alguns d'ells molt antics. Els "despenjos" són de tot tipus, des d'anelles fins a mosquetons, alguns també força antics.

L'aproximació és difícil amb un turisme, però a poc a poc es pot arribar fins al pàrquing, a 5 minuts de les vies a peu. Si tenim un 4x4 molt millor! hehe

Les ressenyes les podeu trobar a la guia Hotrock, però també (desactualitzades) a Internet. Les vies que vam fer van ser:

Entre dos aguas (6a): Comencem aquesta via d'aresta per escalfar, pensant-nos que és un V+ (però després descobrim que és un 6a). Via sense gaires problemes, amb una entrada una mica dura, però després de continuïtat en blocs a l'aresta. Simplement s'ha de mirar on es posen les mans i els peus, ja que n'hi ha algun de dubtós.
*  Actualització: la via surt ressenyada a la nova guia de Bcn y alrededores.

Llanero solitario (6a+): Via molt bona de placa, de mirar-se bé la posició del cos i anar fent, amb algun pas d'equilibri. Algunes preses petites i que fan mal a les mans.
*  Actualització: la via surt ressenyada a la nova guia de Bcn y alrededores.

Nº 28 / Maderiño (??) (6a): Via bastant bona de fissura-diedre, fins a un balcó on es perd la continuïtat i de placa fàcil fins a la R. Compte al xapar l'assegurança d'aquest pas, ja que hi ha molt de fregament. Nosaltres hem posat una baga de 60cm.
*  Actualització: la via surt ressenyada a la nova guia de Bcn y alrededores. 

(?) nº 29 (6b): Via amb una entrada dura de bloc (a sobre una figuera), on s'han d'anar a buscar dues mans força amunt, i després ja és d'anar fent amb bon canto. S'ajunta amb la via de l'esquerra i acaben a la mateixa reunió. * Per sorpresa nostra no apareix ressenyada a la nova guia de Bcn y alrededores.

Otis (6a+): Via molt entretinguda, amb un pas al principi força explosiu i mantingut, que t'ho fa mirar bé. Més que res ens ha fet patir per l'equipament, uns espits que es veuen molt vells i rovellats. Hi ha una placa que marca que la via és de 1995.

Aquí no pintamos nada (6a+): Comparteix reunió amb la Otis, i és una via bastant divertida, amb una meitat de placa molt fina que et fa tibar, i una segona meitat de panxa amb molt bones mans.

Un dia bastant rodó, gaudint d'aquesta roca que, tot i no ser de la millor, tampoc s'ha de desmerèixer. Salut i Roca!

Setembre 2016

Pic de l'Àliga esquerra (d'esquerra a dreta)



Ferro avall (6a+): molt dura pel seu grau. No encadenada.

Improvisando (V+): via rara i molt sobada, sobretot el començament.

Dónde está la trampa? (V): placa fàcil amb bona presa.

La llevé / La jove (V): discontinua i fàcil fins a dalt d'una agulla.

Hincha la picha (V): placa fina i tombada, pas de panxa final.

Pat Wuinter (V): molt semblant a l'anterior. Comparteixen reunió.

Trenca cordas (III+): rampa fàcil.



Juliol 2016

La Sombra (d'esquerra a dreta)

Modestia aparte (6a+ a Hotrock, 6b+ a la nova guia de Bcn y alrededores): desplomada i dura, de presa petita. No encadenada. És 6b+ a bloc.

Tic tac, ya falta poco (6a/+): placa a l'esquerra d'un esperó, finet.

Es la hora de la revolución (IV/+): xemeneia-diedre fàcil.

Ke mal rollo (IV+/V): placa amb fissures i molta presa, fàcil.

Fear, no fear (6a): placa amb fissures i bona presa, que té un pas més fi a la meitat, poc assegurada. 

Noche de luna (V+/6a): via fissurada i de placa, amb sortida una mica més atlètica.

La floja (IV/+): més a la dreta hi ha aquesta rampa ben fàcil.