Via Chani a La Falconera (Garraf)

Via Chani al penya-segat de La Falconera (Garraf)
V+, 155m

11/11/18

La Falconera és un penya-segat a la vora del mar que banya el poblet del Garraf. La via Chani és una de les vies més conegudes i de segur més repetides d'aquesta espectacular paret que hi ha entre el port esportiu i el sector d'escalada esportiva de la Maladona. Jo és la primera vegada que hi escalo, i els proposo la via a l'Edu i l'Ana, que accepten entusiasmats.

Foto de Ireneu Castillo al bloc Memento Mori!

Característiques i informació general

Oberta per J. Álvarez (Chani), Eliot i Josep Romeu l'any 1972
Dificultat: V+
Llargada: 155 metres
Equipament: poc reequipada (el 2017) amb material divers
Material necessari: 10 cintes exprés i un joc de friends i/o tascons
Orientació: Sud-est
Grau d'exposició i compromís: Baix-Mitjà
Valoració: Molt bona
Temps emprat: 3:00 hores aprox.

Gos abandonat al ràpel de descens

Aparcament i descens/aproximació: deixem el vehicle a l'aparcament que hi ha abans d'entrar al port esportiu, creuem el túnel i seguim la pista, cap a l'esquerra, i pujar fins a trobar un cartell a prop d'un forat. Seguim cap a l'esquerra i a pocs metres prenem un corriol poc marcat que ens porta fins al ràpel de descens, al costat d'un arbre. Ens trobem també un gos lligat, però sol, bordant com un desesperat i sense aigua. La gent que tracta així els animals no n'hauria de poder tenir... A més ens trobem durant tot el ràpel una instal·lació de cordes per fer espeleologia. Dos ràpels: un de 20m i un altre de 45m. M'encanten aquestes vies que tenen el ràpel al principi...i no al final.

Ressenyes

Podem trobar la ressenya de la Montse Molano, i també pot ser útil la dels kutrescaladors ke pa team, a partir de la de Caminos verticales.

Ressenya de Montse Molano

Descripció de la via

La via Chani és una de les més conegudes, amb grau amable, i fa poc ha estat re-equipada mantenint el seu estil, només alguns parabolts en reunions i on el material estava massa deteriorat. Tot i això, la via és un gaudi per a l'autoprotecció, ja que dóna moltes possibilitats i al final acabarem posant el que necessitem segons l'exposició que estem disposats a assumir. Normalment les ressenyes recomanen portar un joc de friends i de tascons. Nosaltres hem utilitzat només un joc de friends bàsic i el semàfor d'aliens.

1a tirada (III, 20m): comença l'Ana des de la R0, fent una travessa fàcil (només cal parar atenció als primers metres), que es pot fer amb sabates de muntanya. Un cop a la còmoda repisa ja ens podem calçar els peus de gat.

2a tirada (V, 20m): hi va l'Edu, en un començament vertical i diagonal per una fissura, amb un pas aeri a la meitat. Trobem un parell de ponts de roca i alguna expansió.

3a tirada (V, 35m): segueixo jo, ben recte per terreny fàcil, fins que, gairebé abans d'arribar a la reunió veig que hi ha una cordada de 3 a la reunió, així que per no haver d'esperar decideixo, improvisant, seguir per la variant de l'esquerra, separant-me de la via en els últims 8 metres.

4a tirada (V+, 25m): segueix l'Ana per la variant de l'esquerra, que solca un seguit de fissures i blocs, fins que va cap a la dreta a buscar la gran feixa. Algunes expansions, sobretot al principi, i després es pot col·locar de tot.

5a tirada (V, 30m): hi torno jo, amb uns primers metres verticals i amb molt bona roca, per seguir per unes fissures i diedres molt divertides d'escalar, fins arribar a la reunió en un molt bon replà. He col·locat diversos friends, a part de les expansions que ja hi ha.


6a tirada (IV+, 25m): acaba la via l'Edu, superant la llaminera placa gris amb fissuretes boníssimes, saltant-se una reunió intermitja i arribant al cim més ràpid que una llebre! No ha posat res, només les expansions que hi ha.

(Des)aproximació: per tornar al cotxe només caldrà seguir el camí més evident (cap a la dreta) entre la vegetació fins a trobar el camí principal, que caldrà seguir cap a l'esquerra i ja desfer el camí d'anada.

Valoració general

La via ens ha semblat a tots tres molt bona: per l'entorn, pel ràpel d'aproximació, per la bona roca que trobem, per la facilitat d'autoprotecció que presenta, per l'agradable solet, per la remor del mar al darrere, per la rapidesa amb que es pot fer, i més coses. És la primera via que faig a La Falconera, però segur que no serà la última...

Escalada i platja a Calella

Escalada i platja als rocòdroms de Calella

Actualització: novembre 2018

Avui hem tornat a Calella, aquesta vegada amb la Serena, que ens fa d'amfitriona, i el Benoit. Avui, però, hem anat a un altre lloc.

Roca Grossa (Platja Rocagrossa)

Aquest rocòdrom a l'aire lliure es troba als túnels de sota la carretera, entre la platja de Rocagrossa i el càmping del mateix nom. Podem deixar el cotxe a l'aparcament que hi ha al mirador, just a sobre, i baixar per les escales. Aquest lloc restava abandonat amb vies antigues i molt deteriorades, i recentment un grup d'escaladors han equipat vies noves, amb l'ajuda del GEM, i han fet una feina molt bona. S'aconsella desmuntar de segon les vies que van pel túnel.

Ressenya de Xavi Gelpí

Trobem les següents vies (en negreta les fetes):

Paret dreta: 

- Placa (6a): va per la placa de la columna, amb bones preses. Recomanable.

- Via verd fluorescent recte (6c): va per l'extrem dret del túnel i passa l'aresta seguint recte. Compte amb el fregament de la corda amb la pedra. Recomanable.

- Via verd fluorescent esquerra (aresta) (7a): inici conjunt amb l'anterior, però a l'aresta segueix les regletes fent talonatges. Molt recomanable.

- Via degotalls (7a): comença al mig de la paret, amb bones preses, fins arribar a les grans preses que imiten degotalls, col·locats en diferents posicions, i va en diagonal cap a l'esquerra. No encadenada

- Via blava fins a R1 (7b) ; fins al donut (7b+/c)

- Via verda fins a R1 (7a/+) ; fins a R2 (7b) ; fent tota la volta (7b+)

Paret esquerra:

- Via verda (nanses) (6c+): primera part de preses bones amb algun pas més dur (a la lleixa) i quan comença el desplom trobem unes nanses espectaculars. Fem la reunió allà on acaben les nanses verdes. Molt recomanable.

Actualització: novembre 2018

Far de Calella (Cala La Vinyeta)

Avui hem anat a un lloc diferent, a passar el dia tot banyant-nos a la platja, prenent el sol, escalant, fent acroioga, etc. Feia temps que havia sentit a parlar d'un rocòdrom a l'aire lliure i al costat de la platja, a Calella de Mar. Un rocòdrom públic i gratuït, reequipat pel GEM (Grup Excursionista Malgratenc).

La paret de formigó compta amb més de 20 vies fetes amb preses artificials i forats al ciment, que van del IV grau al 7b+. També hi ha algunes vies per fer en artificial. Per arribar-hi cal deixar el cotxe en un pàrquing al costat de la carretera N-II, venint de Calella, després d'un indicador al Far, passat un revolt, trobarem un camí a mà dreta. Podem aparcar baixant a l'esquerra o si està ple més endavant. Només caldrà baixar en direcció a la platja i després del túnel trobem la paret i la cala La Vinyeta. L'alçada de les vies no sobrepassa els 20 metres, i tenim vies a la paret vertical i als desploms que formen els ponts.

Vista de la paret des de la platja

Pel que fa a l'equipament trobem una mica de tot, hi ha algunes vies re-equipades amb químics nous, i altres que conserven els antics. Això no obstant, les reunions semblen totes re-equipades fa un temps. Alguna via té la primera assegurança força lluny.

Pel matí la cala s'omple de banyistes, i quan hi vam anar nosaltres encara més, perquè la marea s'havia menjat mitja platja. El més recomanable per anar-hi és a la tarda, ja que els banyistes marxen i només queden els escaladors. Això en època d'estiu. La resta de l'any imagino que no hi deu haver gaire gent.

Ressenyes del GEM

Ressenya del GEM

Trobem les següents vies, d'esquerra a dreta, mirant la paret (en negreta les fetes):

- via no ressenyada 6a+?: comença en el diedre que forma la roca, i segueix per la paret passant per una xorrera. Passos llargs i tècnics.
- Magic Line 6a: comença a sobre la roca, fàcil, de continuïtat.
- Som i serem 6b: comença ja al terra, bones preses i pas final per l'esquerra del volum.
- Apretones hormonales 6c: via de preses i forats a la roca, amb un pas més fi cap a la meitat. No encadenada.
- Alè de mar 7a: placa amb forats, passos allunyats, tècnics i de pila. Difícil a vista. No encadenada.
- GEM 7b+ (túnel)
- Estàs penjat!! 7b+/ 7c (túnel)
- Àcid làctic 7b
- Sempre Amunt 6c
- Tira'm la canya 6c: via tècnica amb passos llargs i algun lance, molt guapa.
- sense nom 6b: via de químics nous, amb passos molt entretinguts.
- La Nudista 6a: bona via i entretinguda, amb algun pas dinàmic.
- Sikacoloca V+: un altre cinquè de bones preses.
- MilColors V+: via bastant bona, amb un pas més finet.
- Desbroceator V: moltes preses, amb un pas d'equilibri a l'inici.
- Feliciano IV: via més fàcil de la paret, amb moltes preses i grans.
- Eskalella V: via amb moltes preses i bones, força fàcil.
- Mdma V: via amb algun pas més difícil.
- Per l'Onclu V: via de dificultat mantinguda.
- Cobrem per hores V
- La Sargantana 7a+ (túnel d'entrada)

Esportiva a Sant Llorenç del Munt

Escalada esportiva a Sant Llorenç del Munt i l'Obac


Novembre 2018

Torno a la Mola, aquesta vegada amb l'Edu, que vol fer una matinal fins al migdia, així que tenim poc temps. Li proposo d'anar al sector dels Diedres, pensant (com diu a l'Aplicació Climb Around), que tindrem "sol fins a mig matí". Però a les 10:30h, quan hem arribat al sector, la majoria de les parets ja estaven a l'ombra. Així que després de fer una via i patir el tacte fred de la roca ens n'anem al sector Sardineta de Baix, on com a mínim tindrem sol.

Podem trobar les ressenyes al web Santllors, i a l'aplicació Climb Around.

Els Diedres

Orientació nord/nord-est (?). Per arribar-hi, abans de la Paret Gran de la Font Soleia. Menys de 30 minuts.
 

Ressenya de Santllors.com

Alcántara Molina (6b): via de diedre i placa lleugerament desplomada, amb bon cantell aquesta última part. L'inici es pot fer sense tocar l'arbre. Recomanable.

Sardineta de Baix

Orientació sud/sud-oest (?). Per arribar-hi cal prendre el camí que va cap a l'esquerra i cap a baix, a la bifurcació, enlloc d'anar a la dreta cap a la Font Soleia. Uns 30 minuts. Vies curtes i explosives, en general.

Ressenya de Santllors.com

El meu petit país (6c): via curta i amb una primera part molt explosiva i a bloc, difícil a vista. La segona part és més tranquil·la, però tampoc cal baixar la guàrdia. Recomanable.

Blackout / Ceguera temporal (6b): just a l'esquerra de l'anterior, via més continuada, agraïda i llarga que l'altra, amb algun parell de preses polidetes a l'inici. Molt recomanable.

Mirage (6b): primer tram vermell ens deixa a una placa amb passos interessants, superar un relleix i acabar atacant un sostre amb una bavaresa genial. Molt recomanable.

Juliol 2018

El Gruyère (Font Soleia, La Mola)

Feia temps que volia tornar a la Mola, i sobretot tenint en compte la major proximitat que hi tinc ara, és un bon lloc per anar-hi. Però és estiu i fa calor, així que no tenim massa opcions i la millor opció és anar al sector per excel·lència de l'estiu: el Gruyère. Del qual ja n'havia sentit a parlar, i molt bé. Així que toca anar a descobrir-lo. Hi vaig amb l'Alba i l'Oriol, en un matí bastant fresc i molt agradable.

Podeu trobar les ressenyes al web de Sanllors.com i també a l'app Climb Around.

Ressenya de Sanllors.com

Hem fet això durant el matí:

26. Punt vermell (6a): via del mig de les tres que comparteixen inici, qua va per un diedre o esperó (depèn per on vagis), molt xula i amb prou canto, bastant contínua. Molt recomanable.

25. Ella es así (6b): inici conjunt amb l'anterior, i de seguida ja se'n va cap a l'esquerra per una línia de químics. Panxeta amb canto, i després placa amb forats i un pas més fi per sortir, que et fa navegar una mica. Molt recomanable.

24. Ganyon (6b+): seguim netejant cap a l'esquerra i fem aquesta altra. Pas raro al començament per xapar la segona (a més m'he trobat un munt d'aranyes), i tram de bon canto, fins arribar al pas clau, que s'ha de fer ràpid. Última part fàcil, tombada, acaba abans que la resta de vies de la paret. No he encadenat al primer intent, he hagut de fer un segon intent. Molt recomanable.

23. Esperó del Moru (6c): i em poso en aquesta, la que serà la de més grau del dia. Primera part de desplom amb molt bon canto, i al sortir ens trobem el pas dur, que es pot resoldre bé pujant peus i col·locant-te bé. Segueixo i ja la última part és molt fàcil, fins arribar molt content a reunió. Molt recomanable.

28. Quan farem grau? (6b): acabem "tornant a la calma" amb aquesta via, que té una primera part força desplomada, amb canto però física, i una segona part de ressalts verticals que a poc a poc es va tombant. Al principi té diversos cantos picats. Recomanable.

Juny 2017

El Diafragma (La Mola)

Avui accepto la proposta del Robe d'anar a Sant Llorenç del Munt a escalar, lloc on encara no hi he posat els peus de gat. Sembla increïble, després de quasi dos anys d'escalar, que encara no hagi tastat el conglomerat de Sanllors, però així és. Com que farem una escalada matinal, el Robe em proposa d'anar al sector d'El Diafragma, ja que altres sectors que estan a l'ombra ja se'ls coneix molt. Més tard han arribat reforços, en Marçal, que hem pogut comprovar que està molt fort.

Deixem el cotxe al carrer de les Boixaderes, i iniciem l'aproximació pel camí dels Monjos. Al cap d'uns 25 minuts de pujada ens plantem a peu de via. Durant el recorregut ens hem trobat formacions rocoses dignes de fotografiar, com la de sota, un bolet de conglomerat.

Podeu trobar les ressenyes al web de Sanllors.com i també a l'app Climb Around.

Ressenya de Sanllors

Ens hi hem posat de seguida i hem fet això:

(23) Die-drosi (6a+): ens posem a aquesta via per "escalfar". I escalfar és poc...és una via física, de fissura i placa, i ben vertical. Ens posa a to i ens ofereix el grau de Sanllors. Tot i així, encadenem. Molt recomanable.

(24) Astènia (6b+): just a la dreta hi ha aquesta altra, i aprofitem per posar cintes. La via és duríssima, sobretot la primera meitat, amb passos molt durs de mans, que dificulten el xapatge, i el desplom es nota. Una mica més amunt pas fi, i ja a la meitat de la via la cosa es suavitza. He hagut de descansar a cada xapa de la primera meitat, i després anar fent fins a reunió. Flipa amb el grau! Recomanable de totes maneres!

(4) Sonrisas rotas (6a): anem més cap a l'esquerra, al principi del sector, a buscar vies més assequibles. Ens posem a aquesta, que ens crida l'atenció. És una via molt bonica, que et fa gaudir amb les seves bones preses, i una roca excepcional. Vertical i mantinguda en el seu grau. Molt recomanable.

(5) Los 5 contra el calvo (6b): amb un inici conjunt (3 primeres xapes) amb l'anterior, aquesta s'en va cap a la dreta. Justament aquest flanqueig és el pas clau de la via, i arribar a la següent xapa. Passos de col·locació i invertit, després cap amunt amb les preses justes i la segona meitat es suavitza. També he encadenat. Molt recomanable.

(8) Mai Askatu (6b): més a la dreta, hi ha aquest altre 6b. Després del tram vermell, un petit sostre, amb bones mans (que no he trobat i he descansat, tonto de mi), i després passos continuats amb bona presa, alguna excepció més fina, però opcions suficients per anar progressant, i l'última part és més fàcil. Queda pendent, quina ràbia. Molt recomanable.

(1) via KK (6a): a l'esquerra de tot, trobem aquesta primera via, que comença en un tram blanquinós amb forats molt grans. Més amunt els forats es van fent cada cop més petits, fins arribar a un tram abans de la última expansió que és molt finet, res de 6a. S'ha de fer un pas de dos foradets molt petits amb tibadeta a pujar els peus. I arribar a la reunió tampoc resulta senzill, les mans són molt romes. Finalment, però, arribo encadenant. Recomanable.

(2) Final de trajecte (6a/+): a la dreta de l'anterior hi ha aquesta curta via, que té un començament senzill, sortida inicial d'un sostre senzill però més amunt la cosa es complica, just a l'alçada de la planta que hi ha a la dreta. Les mans són força dolentes, i les bones es troben molt amunt, haurem de pujar en equilibri estirant molt els braços, i quan trobem algo bo, tibar i amunt. Déu-n'hi-dó per ser un 6a! L'he pogut acabar, però. Recomanable.

 

Fins aquí la matinal d'avui, així en un pim-pam i sent 3 he pogut fer 7 vies, no està gens malament. La valoració que faig és (resumidament): grau molt apretat, vies físiques, molt bona roca, adherent i compacta exceptuant la primera part vermella, vies molt fanàtiques, i entorn espectacular. Queda tot un món per descobrir...

Via Aresta Brucs a l'Agulla de l'Arbret

Via Aresta Brucs o Cerdà-Riera a l'Agulla de l'Arbret o Mitra (Agulles, Montserrat)
IV+, 90m

4/11/18

La via Aresta Brucs a l'Agulla de l'Arbret va ser oberta fa exactament 61 anys i sense expansions per la cordada Cerdà-Riera. Avui la repetim la Mònica i jo, perquè s'estreni en això de la via llarga. Una petita llaminadura en un immens paradís d'agulles rocoses.. Per cert, la meva segona Cerdà-Riera, i la meva primera Aresta Brucs!

Foto de Tot Montserrat

Característiques i informació general

Oberta per J. Cerdà, J. Riera i E. Auqué el novembre del 1957
Dificultat: IV+
Llargada: 90 metres
Equipament: poc equipada amb parabolts i espits
Material necessari: 5 cintes exprés
Orientació: Sud
Grau d'exposició i compromís: Mitjà i baix
Valoració: molt bona.
Temps emprat: 1:15 hores aprox.

Les cabres ens donen la benvinguda

Aparcament i aproximació: aparquem a Can Massana i prenem el camí cap al refugi Vicenç Barbé, desviant-nos a la dreta per passar pel Coll de la Portella. Descendim cap a la dreta i un cop arribem al refugi prenem el camí que puja cap al nord, i es desfà en un canal ample a l'esquerra de les Bessones. Just passada la bessona inferior ens desviem i pugem cap a l'esquerra a buscar el coll on comença la via al peu de l'Agulla de l'Arbret. 1h aproximadament. Petita bauma i espit rovellat a l'inici.

Ressenyes

Podem trobar la ressenya al web d'Escalatroncs, al del Col·leccionista de Vies i al de Silencio Mineral, entre d'altres.

Ressenya d'Escalatroncs

Descripció de la via

La via recorre la part central de la cara sud de l'Agulla de l'Arbret, en tres tirades amb bona roca en general. Poc equipada, només ens calen 5 cintes exprés per fer la via. La primera tirada és més difícil del que sembla, i a l'estar a l'ombra també trobarem la roca més freda i ens pot constar entrar.

1a tirada (IV+, 35m): la via comença vertical i amb la roca a l'ombra. Trobem el primer espit a pocs metres del terra, i després alegria entre assegurances, i anar fent, amb algun passet més delicat (potser IV+), en lleugera tendència a l'esquerra. Fem la reunió en una gran bauma, molt còmoda. A la dreta trobem la reunió de la via Om Mani Padme Hum, que trepitja la nostra via.

2a tirada (IV+, 40m): sortim de la bauma cap a l'esquerra a buscar la primera expansió, i seguim recte amunt per terreny més amable, i ja al sol, molt més còmodes, fins arribar a una petita panxeta que superem fàcil per l'esquerra, i d'aquí a la reunió ja és ple de bones preses. Passem una reunió i la fem a un relleix, ple de cagades de cabra, molt còmode.

3a tirada (III, 15m): ens queda una grimpada a pèl de III grau, fins a la reunió cimera o al famós arbret que dóna nom a l'agulla, on també podem fer la reunió. Per cert, l'arbre sembla estar ben mort, pobre. Si ho volem podem grimpar fins al cim a dalt de tot, però després haurem de desgrimpar fins al ràpel.

Descens: es pot baixar fent un ràpel de 50 metres per la cara est, o bé dos ràpels per la mateixa via (un de 45m fins a la R1 i un de 35m fins al terra). Escollim aquesta última opció, ja que just a sobre la instal·lació de ràpel de la cara est, on hi ha un canal, hi ha dues roques molt grosses mig esllavissades, que fan molt de mal rotllo (veure foto de sota).

Reunió de la cara est, sota les roques esllavissades

Valoració general

La via m'ha agradat molt, i a la Mònica també! Una via amb força història, que es va obrir sense assegurances, i ara es pot escalar tan sols amb 5 cintes, és un bon exemple de com es pot intentar preservar al màxim l'esperit clàssic d'una via, tot i adaptar-se als temps actuals. La roca molt bona en general, i sense gaires sorpreses. Una bona recomanació per començar a fer via llarga, tot i l'exposició.

Les Bessones, i el refugi Vicenç Barbé al mig

Esportiva a la Costa del Garraf

Escalada esportiva a la Costa del Garraf

Al Garraf trobem diversos sectors d'escalada, tant esportiva com de diversos llargs. El més conegut és la Falconera, una gran paret amb vies clàssiques, però també trobem escalada a la Cantera Sud i Nord, abans d'arribar a l'anterior. El sector d'esportiva més conegut és el Pas de la Maladona, i a continuació d'aquest també trobem el conegut com Cafè del Mar o Balcó del Teixi.

Roca i mar al Garraf

Novembre 2018

Sector Cafè del Mar / Balcó del Teixi

El nom original del sector és Cafè del Mar, però posteriorment ha estat rebatejat pel de Balcó del Teixi, en memòria de l'escalador i equipador de la zona Xavi Teixidor "Teixi". Les parets es troben a sota de la carretera C-31 (les Costes del Garraf), al límit del parc natural del Garraf, i a prop del petit poble del mateix nom. El sector es considera una extensió del del Pas de la Maladona, ja que es troba a continuació d'aquest i va ser equipat en temps posteriors. Normalment és una zona menys concorreguda que el Pas de la Maladona, que té un peu de via més còmode i una aproximació més curta.

El sector està format per gairebé una trentena de vies, entre el 6a i el 8a, però amb predomini dels sisens alts. L'alçada de les vies és de màxim 25 metres, i l'orientació de la paret és al sud (sol quasi tot el dia), i el peu de via és còmode però amb força vegetació (la terra dels margallons) que dificulta l'accés a algunes vies. La majoria de vies estan equipades amb més soltesa de l'habitual (alegria entre assegurances), cosa que trobo molt encertada, perquè estan col·locades als llocs justos. Per cert, la majoria amb químics, però també algunes amb parabolts. La roca és calcària, força abrasiva, amb molts forats, algunes fissures, regletes i preses romes, i les parets són verticals i desplomades.

Per arribar-hi l'aproximació més ràpida és deixar el cotxe al mirador que hi ha (venint des de Bcn) passat el punt quilomètric 47, i des d'aquí baixar per un sender i després seguir per les escales de descens al sector del Pas de la Maladona, passar tot el sector i al final d'aquest seguir per un camí que puja fins a les parets de més amunt. Però és més recomanable i segur aparcar a una explanada que hi ha abans d'entrar al port esportiu del Garraf, i des d'aquí creuar el túnel i seguir el camí cap a l'esquerra, fins a trobar un revolt molt tancat a l'esquerra i amunt, i quan veiem un cartell baixar per les escales fins al Pas de la Maladona.

Les ressenyes de la zona es poden trobar publicades a la guia Hotrock (2014), a la nova guia de Barcelona y alrededores (2017), així com a l'aplicació Climb Around.

Hem començat escalant al subsector Mar de fons (a l'esquerra), on hi ha vies més curtes i amb varietat de graus:

Diedre CEM L1+L2 (6a+, 20m): comencem pel començament, és a dir per la primera via que es va equipar al sector. Equipament a base d'espits antics, i la segona reunió és més nova. La via discorre per un diedre amb poca presa, i la segona tirada té un pas interessant per canviar de paret. Molt recomanable.

La liga de los Sinbata (6b, 20m): seguim amb aquesta, molt a prop, equipada amb químics. Via una mica forçada, intentant buscar un bon pany de paret, però amb força sika en un tram de blocs, i amb un tram més físic a la meitat. Recomanem desmuntar de segon. Recomanable.

Seguim al subsector Ivori (a la dreta), on les vies semblen més interessants. Vies més llargues i en general amb bon canto:

Ivori (6b, 20m): via vertical amb un tram desplomat i bona presa, i després passet més fi per sortir cap a la reunió. Bastant bona.

Kundalini (6b+, 22m): via vertical i lleugerament desplomada amb molt de canto i passos molt goril·les, on el més difícil possiblement és l'últim tram abans d'arribar a la reunió. Boníssima.

La tocha (6b+, 25m): via amb força canto, vertical i lleugerament desplomada i amb un final més desplomat i potent. Equipada amb parabolts (alguns afluixats). Boníssima.

Figuer-cafè (6c, 25m):  via de placa vertical força contínua, amb successions de bona presa i no tan bona, amb una segona part més tensa i vertical. Molt bona.

Milamores (6b, 25m): via més de placa, amb bona presa en general, i vertical. Bastant bona.

Satnam (6b+, 25m): acabo la marató de vies amb aquesta, ja amb poca pila, que em fa penjar-me una mica més amunt de la meitat, en un pas més tens que la resta de la via. Així que queda pendent per la propera visita. Bastant bona.

Via Esperó del Místic a la Roca d'Esparreguera

Via Esperó del Místic a la Roca d'Esparreguera (Càmping, Montserrat)
6a, 140m

26/10/18

Un altre divendres amb l'Ana, anem a fer una vieta a Montserrat. La triada és l'Esperó del Místic a la zona del Càmping de Montserrat, una via a priori no gaire difícil, amb sol al matí, i prou llarga. Som-hi!

Característiques i informació general

Oberta per J. Martin i J. Reche l'any 1984
Dificultat: 6a
Llargada: 140 metres
Equipament: equipada amb parabolts
Material necessari: 10 cintes exprés
Orientació: Est
Grau d'exposició i compromís: Baix-Mitjà
Valoració: Bastant bona
Temps emprat: 3:00 hores aprox.

La Roca d'Esparreguera

Aparcament i aproximació: deixem el cotxe al Monestir i agafem el camí que surt des de l'estació del funicular, en direcció a l'ermita de sant Miquel. Després de passar la tanca per l'esquerra veurem una paperera, i uns metres més endavant, a la dreta, una obertura on s'intueix un corriol. Ja no hi ha la pedra amb la marca groga com diu a altres ressenyes (adjuntem foto). Seguim el corriol, que ens duu fins al peu de via, una mica cap a l'esquerra, on trobem un parabolt molt rovellat. Nosaltres hem començat la via una mica més amunt i a l'esquerra, just on hi ha un parabolt amb un cordino.

Inici del corriol

Ressenyes

Podem trobar la ressenya del Luichy o al web d'Escalatroncs, entre d'altres.

Descripció de la via

Tot i el nom de la via, aquesta discorre per una sèrie de plaques majoritàriament verticals, i també amb alguns trams ajaguts, amb molt bona roca. La via es troba equipada, amb certs allunyaments quan el grau baixa de V+. Força ràpida de fer, i amb sol només al matí.

1a tirada (6a+, 20m): comença l'Ana, amb una entrada vertical i un pas de 6a+, curt, però intens. Després la cosa suavitza fins arribar a reunió, al costat d'un matoll, no gaire còmoda.

Arribant a la R1

2a tirada (6a, 40m): segueixo jo, entrant una mica per l'esquerra fins a xapar el primer parabolt, i es tracta d'una tirada força llarga, ben vertical, molt mantinguda i amb allunyaments importants, però amb molt bona roca. Després hem vist que la via original anava més a l'esquerra, així que nosaltres hem fet la variant que va recte (a la ressenya del Luichy). Cal anar llegint el recorregut més adient, cosa que et fa fer esses en algun moment. Tirada sensacional. Reunió còmoda.

3a tirada (V, 30m): hi torna l'Ana, atacant (ara sí) un curt esperó per la dreta de la panxa, per després anar cap a l'esquerra, quan comença a ajeure's la paret, i de seguida ja és a la R, molt còmoda.

4a tirada (L4 + L5) (V+, 45m): acabo la feina, enllaçant les dues últimes tirades. La primera comença flanquejant a l'esquerra per un tram bastant amable i molt equipat, fins a arribar a una fissura on seguim amunt en placa i bastant cantell. Arribem a una petita panxa i després ja a un relleix, amb molta roca solta. Segueixo a buscar la última tirada, que supera un tram vertical i amb certa panxeta, amb bon cantell si anem lleugerament per la dreta del bolt, i en dos metres ja som a la reunió, força incòmoda (penjada).

Descens: per baixar podem fer-ho en dos ràpels, amb cordes de 60m, des de la R5 a la R2 (justos 55m), i d'aquesta al terra (aquest últim molt net i divertit).

Valoració general

La via ens ha agradat molt, gràcies a la bona roca que hi trobem, i a la dificultat mantinguda que presenta, sobretot en les tirades 2 i 4 (personalment he trobat més difícil la segona). La via, després de fer-la, m'ha resultat un xic més difícil del que em pensava després de veure la ressenya, però deu ser perquè la dificultat es manté bastant i no baixa gairebé del cinquè grau. La única pega que hi trobo és la sorollada que podem trobar als entorns del camí i l'ermita de sant Miquel, sobretot quan coincidim amb grups d'escolars que no paren de cridar. Una llàstima, però si sou capaces d'escalar obviant això la via us agradarà molt.