Avís

Avís: El que s'escriu en aquest bloc és fruit d'una vivència i una opinió personals, i per tant, reflecteix una visió totalment subjectiva.

diumenge, 20 de novembre del 2016

Via Esfera luminosa + Que pum que pam a La Granota

Combinació de Esfera luminosa (V+, Esperó de Fra Garí) i Que pum que pam (6a, La Granota), en total uns 140m
20/11/16

Feia dies que amb la Neus volíem tornar a fer una altra via llarga. Escollim Montserrat per la seva proximitat i perquè jo fa temps que no hi vaig. La idea inicial, després de meditar-ho tot esmorzant al bar La Roca de Monistrol de Montserrat (on tenen ressenyes i preus populars), és anar a la zona del Càmping i fer la combinació de la via Esfera luminosa (V+, 40m, a l'Esperó de Fra Galí) amb la via Blas que te vas (6a+, a La Granota), molt ben ressenyada per l'Arañita escaladora. Al final, però, després de fer el primer llarg de la Blas que te vas hem decidit seguir per l'esquerra per la Que pum que pam (6a/V, 100m, també a La Granota). Al final, doncs, ha sortit una escalada d'uns 140 metres.

Des del Monestir ja veiem la nostra víctima (o el nostre botxí hauríem de dir..?)

 Ressenya Esfera luminosa + Blas que te vas d'Arañita escaladora

Després d'una aproximació molt curta des del Monestir, trobem fàcilment el peu de via, que té una pintada amb el nom "El tren de la bruixa".

 La Neus es prepara per muntar el primer llarg de l'Esfera luminosa (V+)

Detall de la pintada d'El Tren de la Bruixa

La Via Esfera luminosa té un llarg, cosa que nosaltres no sabíem, sinó que ens pensàvem que continuava fins a dalt de la paret. Així doncs, la Neus ha seguit una mica per la dreta, enllaçant el segon llarg de la via Esfera de cristal, que ha resultat ser un 6b! Podem veure les descripcions d'algunes vies aquí, i també  les ressenyes de sota, que ens han acabat de confirmar que allò no era pas un V+. I no ens estranya, perquè ens ha fet suar de valent, i la Neus l'ha fet de primera com una campiona! Passos molt finets, d'adherència i de nyapetes, on cal treballar molt amb l'equilibri. Poc a poc l'ha anat resolent amb molt bona traça, fins a dalt de tot.


 Ressenya de l'Esperó del Fra Garí de Luichy / Ressenya de Kpujo de l'Esperó de Fra Garí

La Neus en acció, començant el 1er llarg de l'Esfera luminosa

Avui tenim la sort d'estrenar noves cordes de via llarga, i provant el Reversino


Un cop superat aquesta paret de l'Esperó de Fra Garí, ens trobem amb un jardí, que acaba a dalt de tot amb un camí. Seguim una mica més amunt i tornem a trobar-nos paret, aquest cop es tracta de la zona de La Granota. Trobem ràpidament la via Que pum que pam, per on s'ha de començar la via Blas que te vas.

 Ressenya de Que pum que pam a Escalatroncs

Començo el 1er llarg de la Que pum que pam, que és d'uns 40 m. L'entrada és molt dura, sense pràcticament mans i amb lleuger desplom. Per poder fer-lo m'he hagut d'agafar a la primera cinta per poder posar la segona. Un cop superada aquesta la cosa ja millora. Poc a poc es va deixant fer bastant bé fins un moment que m'he trobat dues reunions una mica rovellades, i no he sabut cap a on tirar, ja que no tenia les ressenyes que dúiem, que s'han quedat abaix a la motxilla (error!). Així doncs, decideixo fer reunió a l'esquerra, i puja la Neus i decidim què fem.

 Vistes al Monestir des de la R1 de la Que pum que pam


Un cop a dalt, tenint en compte el temps que ja portem escalant, i que estem prou cansats, decidim canviar l'estratègia i passar de la Blas que te vas, que té passos de 6a i de 6a+, i decidim seguir cap a l'esquerra per la Que pum que pam, més facileta i més curta. Una decisió ben encertada! 

Així que li toca a la Neus, que encara el llarg amb motivació. Decideix enllaçar dos llargs, fent uns 40m. Després d'un tram recte, flanqueja una panxa per l'esquerra, passant per una "laja" que no fa gaire bona pinta, amb roca una mica descomposta. Un cop superada la travessa, la via segueix recte amunt. Abans d'arribar a la reunió es troba un pedrot molt gran  en una escletxa que es desenganxa de la roca al posar el peu, i que ha hagut de recol·locar perquè no caigués. Un cop he pujat jo, hem decidit llençar-lo avall amb precaució, per evitar que caigui, ja que suposa un perill.

La Neus al segon llarg de la Que pum que pam

Ens queda l'últim llarg, d'uns 25m abans d'arribar a la reunió-cim, i em toca a mi. No ho tinc molt clar, ja que els esdeveniments m'han anat portant el "coco" de cap a caiguda. No obstant, el terreny es veu fàcil i m'hi poso. Poc a poc, amb algun passet de V una mica més finet que altre, arribo a dalt de tot i munto reunió perquè pugi la Neus.

La Neus acabant l'últim llarg

Un cop a dalt, descansem, agafem aire, i ens fem una foto abans de baixar rapelant.

A dalt de tot de La Granota

I baixem ràpid, que comença a refrescar! Per baixar s'ha de fer un primer ràpel d'uns 25 metres, tot i que podem baixar una mica més i fer-ne un altre, i d'alguna de les dues instal·lacions un segon fins a peu de via.

Abans de marxar, però, seguim el camí cap a l'esquerra fins al final, on hi ha un mirador espectacular del Monestir i les agulles i roques que l'envolten.

La Neus contemplant el fabulós paisatge

Baixem, ha estat un dia dur, dur físicament, i sobretot psicològicament. Salut!

2 comentaris:

  1. Molt bones conclusions i molt bona crònica, no m'ha quedat massa clar per on anava cada via, ja m'ho explicaràs ;)

    ResponElimina
    Respostes
    1. He afegit les ressenyes de les dues vies, a veure si així es veu més clar ;)

      Elimina