Esportiva a la Falsia

Escalada esportiva a la Falsia (Moià, Moianès)

La Falsia és un petit sector molt a prop de Moià, que té un subsector dreta, on hem anat avui, i també un subsector esquerra, molt més dur. Hi he anat amb el Sergi i la Marta, en un dia de molta calor, i hem estat fent algunes vies. Jo ja el coneixia perquè hi havia vingut en els meus inicis de l'escalada, ara farà una mica més d'un any i mig, i recordo haver fet la via 9 (6a+), i algunes de la part de la dreta de tot, però poca cosa més. En aquella època mirava més que no pas escalava. Avui era el dia de fer-ho a consciència.

Les característiques del subsector (part dreta) són les següents: 

- Unes vint vies, de grau entre el V i 7a+

- Roca calcària bastant bona, amb algunes preses (poques) una mica sobades

- Vies curtes, entre 8 i 12 metres

- Orientació sud, amb sol la major part del dia

- Equipament molt bo, amb alguns mosquetons

- Aproximació nul·la, ja que el cotxe es deixa a peu de via

Les ressenyes es poden trobar al blog de SensePell, però com que falten tres vies, també adjunto més avall les ressenyes modificades pel Fernando.

Ressenyes de SensePell

Així doncs, això és el que he fet:

Sector dreta

Ressenyes modificades de Fernando

Sense nom (nº 13 en ressenya de Fernando) (V+, 8m): via que comença més o menys fàcil però que té un pas amb mans romes dolentes a la tercera xapa. Després sortir i ja som a reunió. Recomanable.

Sense nom (nº 14) (V, 8m): espècie de diedre  que queda molt propera entre dues vies, amb bones mans. Escalada molt fàcil i curta. Es pot acabar anant cap a la reunió de l'esquerra o cap a la de la dreta, com hem fet nosaltres. Recomanable.

Sense nom (nº 15) (V+, 8m): via d'esperó amb mans molt bones, passos atlètics però fàcils. Sense problemes fins a la reunió, comuna amb la via anterior. Recomanable.

Sense nom  (nº 18) (6a+, 8m): via de placa amb regletes bastant bones, però una mica allunyades. Se'n va cap a l'esquerra a buscar la reunió de la via Turbio. Molt recomanable.

Turbio (V+, 8m): via de fissura-diedre però amb bones preses i d'anar fent, buscant als dos costats. Recomanable.

Marqués de Cáceres (6a+, 8m): via amb començament vertical i final desplomat, però amb molt bones mans. Es pot fer una mica més fàcil anant a buscar preses una mica cap a l'esquerra, enlloc d'atacar-la directament pel desplom. Molt recomanable.

Sense nom (nº 12) (6c): amb ganes de fer més de grau, em poso aquesta via, sense saber ben bé el que em trobaré. El començament es fa bastant bé, agafant un parell o tres de regletes, i després va una mica a la dreta, amb dos invertits molt bons i ja comença a desplomar. Aquí ve un pas molt dur, que cansa molt, ja que hi ha molt pocs peus o estan molt amunt i separats. A partir d'una mà esquerra lateral, s'ha d'anar a buscar unes mans que no són gaire bones, primer una a la dreta i després, sense canviar, un altre cop la dreta a dalt però que només aguanta la mà encasant-la. Llavors s'han de recol·locar peus i anar buscar una mà bona amb esquerra. Es pot xapar aquí o amb la mà d'abans, però el xapatge resulta molt complicat. He fet 4 intents, i 0 encadenaments, caient un munt de vegades. A la tercera he fet el pas dur bé i he caigut després, i a l'últim intent també ha estat impossible acabar-la. És bastant dura de físic, i de col·locació del cos en el pas. El proper dia caurà si o sí, hagi de fer els intents que calgui.. Molt recomanable i fanàtica.

Seqüència abans del pas dur i durant:

Estic bastant petat, he fet molts pegues al 6c i la calor apreta molt, així que decidim marxar a fer una birreta fresca. De segur que tornaré, a acabar els reptes pendents. Fins aviat!

Esportiva a Les Escletxes

Escalada esportiva a Les Escletxes (El Papiol)

Avui amb el Jordi teníem ganes de conèixer algun sector nou. N'hi havia en ment un parell, però ens hem decantat per Les Escletxes perquè es troba a prop de Barcelona, i volíem veure què tal era. Les ressenyes que hem trobat no ens transmetien gaire bones sensacions pel que fa a l'escalada, però havíem d'anar-hi per poder confirmar-ho. Per cert, les ressenyes són les de Xapa't Bé i aquest altre lloc web. Hi ha dos subsectors, l'Antena/Dipòsit, i el de la carretera o més a prop del poble. Nosaltres hem triat el primer.

Després d'escalar a aquest sector, les conclusions que n'hem extret són les següents:

Aspectes negatius:

- Roca molt i molt relliscosa.

- Graus de les vies molt apretats (molt durs).

- Alçada de les vies curta.

- Està ple de cucs a la paret, i imagino que a l'estiu de mosquits.

- Equipament en alguns casos antiquat.

- El lloc, si s'omple de gent, pot resultar "claustrofòbic".

Aspectes positius:

- Se us acut algun?

- Com a molt diria la proximitat.

- I potser també l'entorn, que és curiós, si més no.
- A l'estiu s'hi deu estar fresc, però segons a quina hora també hi toca el sol.

Per tot això, és bastant probable que no hi tornem. Tot i que vam anar a visitar el sector de la carretera i a primera vista semblava interessant..

Hem fet les següents vies a L'Antena

Vistes des de dalt de l'escletxa del sector L'Antena

Paret esquerra (O):

Petrestoika/Pereastroika (6a): cap a la meitat hi ha aquesta via, que té una entrada molt dura i fina, de minipreses, que em fa descansar abans de continuar. Comencem a notar el caire relliscós de la paret, des de l'inici. Una mica més amunt millora una mica, passes un ressalt i cap a la reunió. Poc recomanable.

La Petitona (6a/+): via a l'esquerra de tot, molt curta, que té una sortida de bloc bastant dura. Després d'aquest pas es pot anar fent bastant millor, amb el caràcter de la roca. Poc recomanable.

Pajarito (V+): una mica més a la dreta de l'anterior, una mica més fàcil però amb un passet molt fi. No recordo gaire més. Poc recomanable.

Jam/Más difícil todavía (V): via bastant fàcil, que ressequeix una fissura, amb bon canto, algun més relliscós que altre. Però és del grau que marca. Recomanable.

Paret dreta (E):

Del CEM (6a): passem a l'altra paret, i ens posem a aquesta via, a veure què tal. I una agradable sorpresa que ens hem trobat, perquè m'ha semblat una via molt i molt guapa, que et fa gaudir d'escalada agradable, per fi!! És realment recomanable, i en el seu grau. Possiblement l'única via que realment valgui la pena de totes les que hem fet.

Mikromaster (V+): just a l'esquerra hi ha aquesta altra, que ressegueix la xemeneia, lleugerament per l'esquerra. Bastant atlètica, sobretot a la part de dalt. O potser és el cansament acumulat.. Recomanable.

La iaia Antònia (6a): i una mica més a la dreta, faig de segon aquesta altra via, que és bastant dura, té un pas de bloc que s'ha de fer en un dinàmic força llarg. Recomanable.

I em sembla que ja n'hi ha prou per avui, perquè estic escalant bastant per escalar, perquè el sector no m'ha transmès bones vibracions..

Aspecte del sector proper a la carretera i al poble

Per curiositat, hem pujat a la part de dalt i hem estat tafanejant per les esquerdes, i és ben curiós i bonic de veure. També hem anat a veure l'altre sector, i sembla una mica més interessant que aquest d'avui. Possiblement hi tornarem, si se'ns oblida el mal gust de boca que ens ha quedat. Hem aprofitat per fer algunes fotos divertides.. Fins una altra (o no).

L'escletxa m'engoleix

Encastament de cos sencer

Esportiva al sector Xapat (Fígols)

Escalada esportiva a Fígols, al sector Xapat

18/3/17

Subsector Indian Summer

Avui, amb la Neus i el Kiku, és el dia de visitar el subsector Indian Summer, perquè fins ara només havia escalar a L'Alzinar. Aquest és el que queda més avall, i com que aquest cop hem arribat a les parets pel camí de Narieda (pista en bastant mal estat, recomano fer-la només amb 4x4 o cotxe molt alt), ens plantem a peu de via en un moment. Aquesta paret, a diferència de l'altra, té vies una mica més plaqueres, a simple vista. Parets més verticals, i més fines. Hi ha vies en general de més grau (veure ressenya més avall). També les trobareu a la guia Lleida Climbs.

Hem fet aquestes vies:

El regal d'en Pere (6a, 30m): comencem per la més facileta de totes, aquesta via que comença per un diedre fàcil i continua per una placa amb bon canto, amb un pas bastant fi al final de tot, que et posa bastant a to. Recomanable.

Esperant el Màstil (6a+, 28m): una mica més a l'esquerra, aquesta altra també bastant assequible, i molt llarga també. Té una entrada una mica dura, sobretot per un canto bo bastant lluny, i després és d'anar fent per placa amb canto acceptable, passant just pel mig de dos arbres. Bastant divertida. Molt recomanable.

Si tens por queda't a casa (6b, 30m): a la dreta de tot ens crida l'atenció aquesta via, i ens hi fiquem de cap. Té una entrada fineta amb poca cosa, després es posa vertical però amb més canto, amb alguns passos fins d'equilibri i col·locar-se bé, que et fan gaudir d'allò més. La recordo molt guapa, així que la recomano molt.

Neus en acció a la via Si tens por queda't a casa (6b)

Makira (6b+, 33m): via bastant de pila, amb un parell de passos molt difícils, però escaquejables. Em va semblar una via bastant mantinguda de força, però no excessivament dura, excepte dos passos molt fins. El primer es troba just després d'un marcat desplom, que es pot evitar fent el pas per l'esquerra. I l'altre és al final de tot, en una placa molt fina, que també es pot fer més fàcil anant una mica per l'esquerra, amb millors mans. Molt recomanable.

Un bon dia, amb la feina ben feta (tot encadenat a vista), poques vies però ben llargues per gaudir tibant de valent!



18/2/17

Subsector L'Alzinar

Aquest sector em va agradar tant que he aconseguit convèncer la Maria, la Laura i la Clàudia per venir. I em sembla que ho han gaudit molt! Vies llargues i molt disfrutones, calcari agraït i del bo, i solet. Què més es pot demanar?

Això és el que hem fet:

Guillemet (6a+, 32m): via de fissura molt atlètica i tècnica, de col·locar molt bé els peus i les mans, i a més de pila. Bastant complicat encadenar, he hagut de descansar a mitja via. Molt recomanable.

Laura a la via Estripajecs (6a+)

Valiga Balaga (6b, 33m): via molt però molt bonica. Escalada de plaer, bona presa, alguns passos fins (sobretot un), col·locació, bona roca, buff, una joia. I a més té una sorpresa al final (que totes ens hem saltat tot i tenir-la just davant la cara), un fòssil molt maco. Jo no encadeno perquè descanso al final del pas, però la Maria sí. Molt i molt recomanable.

Fòssil a la via Valiga Balaga (6b)

Mar de Núvols (6b+, 33m): a la dreta de l'anterior tenim aquesta altra, que fa molt bona pinta. Molt semblant a l'anterior, però més complicada, amb més passos finets, on toca fixar-se bé a l'escalar. La Maria l'encadena oferint-nos un gran espectacle d'escalada d'a poc a poc i bona lletra, però jo no ho aconsegueixo. Molt recomanable.

Maria a la via Mar de núvols (6b+)

No em Tallis (6b, 33m): via rara i quasi que diria lletja. Només començar té una entrada de bloc impossible de fer. No hi ha mans, no hi ha peus.. Després l'escalada és discontínua, res a veure amb les anteriors vies que hem fet. A dalt de tot l'escalada és fina i amb un pas de mantle que m'ha costat força, després d'una bona caiguda. Per cert, s'han de seguir els parabolts que van cap a l'esquerra, i obviar el que segueix cap a la dreta. A mi no m'ha agradat, definitivament. A la Maria si que li va fer el pes. Poc recomanable.

Intentant resoldre l'entrada de la via No em tallis (6b)

Diedre (6a+, 35m): encara tenim temps, i em poso a fer aquest bonic i llaaarg diedre. Al principi es va fent fàcil, però poc a poc la cosa es va tornant una mica més complicada i tècnica. A més a més hi ha uns alejandros del copón.. Però es deixa fer i poc a poc fins a dalt. Un bonic encadenament (per fi!). Molt recomanable.

Jo a dalt del Diedre (6a+) i la Clàudia a la reunió del seu primer 6b de primera :)

Fent una mica de resum, ha estat un dia genial! Bona roca, bones vies, bona companyia, solet, tibades, i rialles. He de dir que no ha estat el meu dia, perquè no he encadenat pràcticament res. Però per contra, sí que ha estat el dia de la Maria, que s'ha anat lluint a cada escalada. Ole tu! En total he fet uns 166 metres d'escalada entre 6a+ i 6b+, així que el resultat quantitatiu és considerable.. Demà més! I millor!

31/12/16

Subsector L'Alzinar

Avui és l'últim dia de l'any, i què millor que acabar-lo escalant. Deixar aquest 2016 enrere fent el que més ens agrada, pujant per les parets. Però també cal dir-ho, portem 4 dies seguits escalant, i un d'excursió, i això ens passa factura i estem una mica cansats. Això no obstant, com que som uns motivats de la vida fem un esforç i anem a treure el cap a aquest sector de Fígols, que a ressenya vista té bastanta bona pinta. El sector, que es diu Xapat, té dues parets separades, però amb roca molt semblant. Ens decidim per la que queda més al final, que es diu L'Alzinar. Les ressenyes les podeu trobar a la guia Lleida Climbs, i també fàcilment a Internet.

Aproximació: és el més complicat de tot plegat, perquè la més senzilla, que és pel camí de Narieda, només s'hi pot accedir amb 4x4, i a més en teoria pel camí està prohibit passar-hi. L'única alternativa que ens queda, i la que utilitza la majoria de gent que ve aquí és agafar el camí de Romanins, a dalt de tot de Fígols, aparcar a prop de la masia de Can Serra (del qual ens vam trobar l'amo i ens va avisar que per allà no s'hi podia passar, i que va inutilitzar l'aparcament que es feia servir anteriorment), i després travessar la muntanya per un corriol i finalment baixar fins al camí de Narieda, i des d'allà, una mica més amunt, pujar fins a les parets. En total una mitja hora de caminada.

Característiques del sector: està format per un una quinzena de vies, entre el 6a+ i el 6c+, de bona roca calcària, i distàncies llargues entre els 20 i els 35 metres. L'equipament és molt bo i nou, algunes vies estan força cosides, i les reunions són excel·lents. Trobem sobretot vies de placa, però també algunes amb amples fissures que es van estrenyent, i en general parets verticals amb lleugers desploms o poc tombades. Personalment em va semblar un sector maquíssim, i em van quedar moltes ganes de tornar.

Agradable racó d'esbargiment "domingueril"

L'objectiu d'avui no era gaire ambiciós pel que fa a la quantitat de les vies, tenint en compte el cansament acumulat, així que ens vam plantejar donar importància al factor qualitatiu. El fred tampoc ajuda gaire, tot i que al sol s'hi està de categoria, i muntem una manteta per estirar-nos-hi. Així que ens proposem com a objectiu fer un 6c (de tope en principi), després de muntar alguna via veïna més facileta.

Ressenyes trobades a Internet

Després de trobar el nostre objectiu, el resultat va ser aquest:

Estripajecs, 25m (6a+): una genial via de fissura i placa, molt bonica i tècnica. La fissura comença sent d'un pam d'amplada, i a poc a poc es va estrenyent, fins a convertir-se en una estreta fissura de menys d'un centímetre. Un cop s'acaba, passos de flanqueig en diagonal fins a la reunió, sota un gran sostre. Escalada molt agradable i bonica, que et fa moure't amb delicadesa i buscar els passos més òptims. No es regala, però poc a poc es va fent. Molt content d'escalfar amb aquesta via, i a més encadenant. Molt recomanable.

 Jo en dos moments de la via Estripajecs (6a+)

La Clara en dos moments de la via Estripajecs (6a+)

Accés restringit, 25m (6c): un cop acabada la via anterior, muntem aquesta per fer-la en tope rope. La via la podem dividir en dos parts, una primera meitat bastant dura i fina, i una segona meitat molt més fàcil, de placa una mica tombada de 6b més o menys. Els primers passos em semblen força durs, i com que just hi ha un arbre que no fa gaire bona pinta per una possible caiguda, l'utilitzem per progressar els primers metres. Anant de segon es va fent, però les preses són petites i la tibada és important. Algun pas més fàcil gràcies a unes bones mans, i després un altre pas més tècnic, i a mitja via la cosa canvia completament, tornant-se molt més fàcil, amb preses abundants i bones, que et conviden a escalar fins a la reunió sense gaires problemes. La fa la Clara després, i deixem la via muntada de segon fins a la meitat, i li faig un altre intent amb la primera meitat de tope, i la segona de primer. Una mica millor en general, però encara fa yuyu fer-la sencera de primer. El proper cop serà. Molt recomanable.

Jo esbufegant a la primera part de la via Accés restringut (6c)

 La Clara en dos bonics passos de la via Accés restringut (6c)

Se'ns passa el dia volant, entre via i descans, i decidim marxar perquè no tenim temps de fer cap altra via, ja que es farà fosc aviat i no volem fer el camí de tornada de nit.

 Pedrots que cauen entremig dels arbres i s'hi queden clavats

Anem baixant i veiem com la gebrada s'ha fet més intensa. A la masia de Can Serra ens trobem a l'amo, que ens avisa que no podem passar per allà, ja que és un camí particular, i que hem d'anar pel camí de Narieda o pel barranc de Codonyes. Li demanem disculpes, i es queixa que algú va posar en un llibre que hi ha un pàrquing al costat del camí (del qual ell mateix ha tallat l'accés), i ens acomiadem d'ell. I cap a descansar, que fa fred del bo! I bon any nou!!

 La gebrada ens mostra espectaculars obres d'art natural

Esportiva a la Penya Roja (La Riba)

Escalada esportiva a la Penya Roja (La Riba, Alt Camp)
5/3/17

Ens despertem al pàrquing de la zona de bloc del Clot d'en Goda emocionats i amb moltes ganes d'escalar, i després d'un bon esmorzar sortim del nostre agradable cau i anem a buscar les parets de la Penya Roja. Vaig tan il·lusionat que no me n'adono que no anem per bon camí. Després de fixar-nos-hi tornem a la carretera i veiem el pàrquing del sector una mica més amunt. A baix, a l'altra banda del riu, les restes del molí, i just a darrera i a dalt, la imponent Penya Roja.

Normalment (llegim a la guia) el riu es pot travessar sense problemes, ja que té poc cabal. Però avui baixa ben ple d'aigua (el dia anterior ha plogut força), i ens resulta impossible traspassar-lo sense mullar-nos els peus. Així que ens descalcem i creuem a peu, molt a poc a poc i amb compte, que la cosa baixa amb força. L'aigua està tan gelada que no ens sentim els peus, però arribem a l'altra banda amb uns peus nous. Després d'una pujadeta, arribem ràpidament a peu de via, i comencem a escalar pel primer quinto que trobem. Quines ganes!

Això és el que hem fet:

HLM (15m, V): via molt fàcil i curta ideal per escalfar. Bona presa i adherent, una mica punxeguda i tot. Recomanable.

Yak (15m, 6a, orientat de V+): via molt fina i plaquera, amb passos força exigents pel grau que marca (V+). Ni de bon tros penso que ho sigui. Obliga a fer certs passos molt exigents, sense deixar-te pràcticament ni descansar. Recomanable.

L1 Tirate que está bajito (15m, 6a) + L1 Fisurebols (15m, 6a): veig aquesta línia i em fa bona pinta. Comença amb un primer llarg vertical però amb bastanta bona presa, arriba fins a una repisa i aquí he enllaçat amb una altra tirada d'una via molt xula amb una gran fissura, que et fa escalar utilitzant aquesta i amb tècnica de diedre, fins a una altra reunió intermitja. Molt recomanable.

GEAM (15m, V): tornem una mica més a l'esquerra per fer algo més fàcil, i aquesta via ho és. Curta com les seves veïnes, ofereix una escalada entretinguda, amb bones preses de tot tipus (forats grans, regletes, etc). Molt recomanable.

Primordials (15m, V+): just a la dreta hi ha aquesta altra, una mica més difícil que l'anterior, amb un pas una mica delicat de travessa, però amb bon canto. Molt recomanable.

La Directíssima & Directa (30m, 6a+): més avall hi ha una via que m'ha cridat molt l'atenció, ja que he vist i he pogut fotografiar un escalador mentre la feia. Així que pot ser una bona manera d'acabar la jornada, i m'hi poso. La línia està totalment magnesiada pel pas de les repeticions, i comença vertical i es va desplomat lleugerament. Es veu canto, però la cosa impressiona des de baix. La seva escalada és emocionant, d'una presa a una altra, amb molta continuïtat, i que requereix algun pas més de col·locació o de tibar-li més, però es gaudeix metre per metre. Recomanadíssima!

Ha estat un dia esplèndid i especial, gaudint d'aquest racó tranquil, preciós i allunyat del tràfec. La zona m'ha agradat molt, bona roca i bones vies. Llàstima que no ens hi puguem quedar més.. Però fins una altra!

Esportiva a La Cascada (Vallirana)

Escalada esportiva a La Cascada (Vallirana)
3/2/17

Avui repetim a escalar a prop de Vallirana, però aquest cop a un lloc diferent, desconegut per nosaltres, i que ens hi fixàvem cada cop que tornàvem d'escalar a Les Casetes, una interessant paret que s'aixeca a dalt de tot del poble, i que tant ens ha picat la curiositat. Avui, finalment, ens hem decidit d'arribar-nos fins a aquest racó de roca calcària dolomia, que representa una paret de dimensions mitjanes bastant abandonada en l'oblit de la història de l'escalada.

Vistes de les parets de La Cascada, El Mirador i La Placa d'en Ramón

Característiques del sector: compta amb poques vies (una trentena màxim), distribuïdes en diversos subsectors, com són La Cascada (al centre), El mirador (a l'esquerra i amb vies de diversos llargs), La Placa d'en Ramón (a sobre de La Cascada), i El Soldat Romà (a la dreta, i amb algunes vies desequipades). També trobem el Cap de la Serp, més amunt a l'esquerra (que s'hi accedeix per un altre pàrquing). Per arribar a La Cascada l'aproximació és pràcticament nul·la, i des d'aquest sector es pot accedir a La Placa d'en Ramón escalant alguna de les seves vies. Vies entre 15 i 45 metres, majoritàriament verticals però amb estils d'escalada diversos: fissures, diedres, de placa, i desploms, entre el V+ i el 7b+. La qualitat de la roca és bona excepte en alguns trams més trencats, però es pot escalar bé. L'orientació és sud-est, i si toca el sol a l'hivern s'hi està molt bé. Les ressenyes es poden trobar per Internet (parcialment), i també a la guia Hotrock.

Això és el que hem fet:

El Mirador

Metropolis (L1, V+): hem començat per aquesta, de les més fàcils del sector, que es comença bé, però a la meitat té un pas una mica atlètic de fissura, i després una petita travessa cap a la dreta amb poques mans per anar cap a la reunió. Ens ha posat a to per començar. Recomanable.

L'Antiga (6a): després tenim aquesta altra via, amb inici conjunt amb l'anterior, però que segueix recte fins a superar un petit desplom, on cal mirar-se bé els peus i d'aquesta manera es pot fer bé. Després plaqueta fina fins a la reunió. Molt recomanable.

La Cascada

?? (núm. 2) (V+): una mica més a la dreta tenim aquest altre 5è, que ens ha agradat molt i molt. De placa però amb mans i peus bons, que ajuden a la progressió amb passos molt bonics, algun més exigent que altre, però en el seu grau. Arriba a una petita palmera i fem reunió a sobre la feixa. Molt recomanable.

Bavaresa (6a): una via que des de baix sembla espectacular, però amb això em sembla que em quedo curt. Una fissura guapíssima que recorre la via de dalt a baix et fa escalar amb bavaresa, amb els dos peus a la placa però més fàcil amb les cames obertes, i anar progressant i fruint dels moviments. Fins arribar a un sostret que es ressegueix en travessa a la dreta amb bones mans i peus i se supera per la dreta (on es pot fer un descans encastant genoll), i ja fàcil fins a la reunió. Molt i molt recomanable.

Josemite (L1, 6b/+): un poc a l'esquerra tenim aquesta altra, amb un sostre que fa respecte, però té una fissura que li dóna força interès. L'entrada és força dura, però mirant bé es troben coses. Arribes a sota el sostre i la cosa ja es complica. Per xapar el parabolt ja té el seu què, però per sortir d'allà has de fer mans i mànigues, perquè no saps què fer amb els peus. Jo ho he provat diverses vegades i de diverses maneres, i al final me n'he sortit no sé com, trobant unes bones mans i pujant molt els peus en un pas atlètic a més no poder. Després, ja respirant, fàcil fins a la reunió, una mica a l'esquerra. Recomanable.

 

La veritat és que ens hem endut una agradable sorpresa, perquè les expectatives que teníem amb aquest sector no eren molt altes, però ens han agradat molt algunes de les vies que hem fet. El lloc té pinta d'estar una mica abandonat, i de fet està molt brut i ple de brossa des de fa molt de temps, així que fa una mica de pena. També trobem algunes vies desequipades, però les del sectors on hem escalat es troben en bon estat. El punt negatiu ha estat aquest, i hem posat el nostre granet de sorra enduent-nos una bossa plena de deixalles. Però l'escalada val la pena la visita i la nova descoberta. Potser ens podem deixar caure un altre dia a fer algunes vies de La Placa d'en Ramón, o alguna llarga d'El Mirador. A reveure!

Esportiva a Les Paparres

Escalada esportiva a Les Paparres (Olesa de Montserrat)
31/1/17

I seguim amb l'afany de descobrir sectors nous on escalar. Aquest cop, toca Les Paparres, que no podia esperar més. Les seves parets ens criden l'atenció, amb les imatges de la guia. Tot i haver-hi poques vies del nostre grau, bé ha de valdre una visita d'expedició investigadora. Així que trobem un forat entre setmana i som-hi! El camí fins al pàrquing no és fàcil, cal tenir la ubicació i orientar-se amb un GPS, si és possible. S'ha de recórrer uns 5km de pista que en alguns trams està en mal estat, i és possible que el cotxe toqui el sòl. Millor anar amb 4x4, si teniu la sort de tenir-ne. Finalment arribem al pàrquing i gaudim d'unes espectaculars vistes a Montserrat. Hi ha molt lloc per aparcar. Atenció: el camí d'aproximació comença just darrere una escultura de metall i un cartell indicador de mapa de la zona. Deu minuts i ja som a peu de via, per camí fàcil.

Part central de la paret, amb desploms molt pronunciats

Característiques del sector: es tracta d'una petita paret de roca calcària, que fa una forma de W, amb una quarantena de vies màxim, la majoria entre el 6a i el 7b, orientada al sud-oest, el tipus de roca és adherent i l'escalada és sobre bons cantos, preses petites, regletes i esquerdes horitzontals. L'escalada és vertical i tècnica als dos extrems de la paret, i atlètica i molt desplomada a la part central. L'alçada és entre els 10 i els 25 metres. La majoria de vies tenen el nom escrit a peu de via (alguns esborrats). L'equipament és entre bo i regular, ja que trobem espits i alguns parabolts una mica deteriorats i reforçats amb sika. Podeu trobar les ressenyes a Internet i a la guia Hotrock.

Vistes del massís de Montserrat des del pàrquing de Les Paparres

Aquí es pot veure una ressenya trobada a Internet:

Ressenya extreta del bloc Vinga Bou

Les Rampes

En aquesta zona hem trobat una confusió de noms i graus en relació a la ressenya de la guia Hotrock, i també de la que hi ha a Internet, perquè no correspon amb el que indiquen els noms de la paret. Caldria una revisió per posar una mica de llum. La majoria de vies són força curtes.

Verd Quiròfan (núm. 3) (V+/6a): escalada de placa vertical amb fissures diagonals, que són una mica incòmodes d'escalar i això et fa sentir insegur. No obstant, té la seva gràcia per practicar coses diferents. Es va fent a poc a poc. Recomanable.

Paco (núm. 4) (V/+): semblant a l'anterior en la seva segona part, però amb un començament desplomat de blocs però amb molt bona presa. Recomanable.

Grry (no ressenyada) (V): paret tombada i fina, que va per la dreta dels blocs, que et fa fer moviments i passos entretinguts. Després s'ajunta amb la via Paco a la meitat, i ja de seguida s'arriba a la R. Recomanable.

Els Desploms

Mas guay (V+/6a): entrada polida, primera expansió bastant amunt, però s'hi arriba bé, via de continuïtat molt divertida i entretinguda. Després de l'entrada podem fer diedre, però també ens en podem anar per la placa. Més amunt té un pas de panxa que se supera bé per l'esquerra. Via més llarga, té un aleje. Molt recomanable.

Negro paparroso (6a/+): via semblant a l'anterior, amb una entrada molt desplomada però amb cantos molt bons, tot i que una mica sobats també. Continuació en placa més fina, i pas de desplom delicat. Et fa fruir de l'escalada. Recomanable muntar les dues primeres cintes. Molt recomanable.

La Placa

Panolis (6a/+): via molt guapa, amb un començament més fàcil en diedre, però una segona part més dura i fina, amb algun pas espectacular de regleta i finura. Molt recomanable.

El Jordi també ha fet la via Vuelo sin motor (V) per acabar la jornada.

La valoració personal que en faig és que és un sector mig interessant, que té avantatges i inconvenients. Per una banda, la part de Les Rampes no és gaire atractiva pel que fa al tipus d'escalada, i en les altres zones (sobretot als desploms) les preses, sobretot a l'inici de la via, estan força polides. A més a més, el començament està poc assegurat (primera expansió molt amunt). Tot i això, l'escalada de certes vies és molt atractiva, amb plaques boníssimes i verticals, que fan gaudir de l'escalada. En aquest sector trobo que el grau també està una mica apretat, a la vella escola, i potser cal tenir en compte que en algunes vies se'ls podria pujar mig grau, així que és recomanable anar amb el grau consolidat. Si es té grau de 6a consolidat - 6b es pot encadenar a vista les vies per sota el 6b, com ha estat el meu cas. Per altra banda, la part dels desploms sembla molt interessant, però el grau és molt elevat i les preses semblen molt polides. En algunes vies trobem algun aleje aïllat, però podem mirar de posar alguna assegurança flotant.

Per tot això penso que aquest sector podria valdre la pena per una segona visita en el meu cas, per acabar de fer les vies que no hem pogut fer. Però poc més. Val la pena fer-hi una visita, pel lloc on es troba, la qualitat d'alguna de les seves vies, i perquè sembla un lloc tranquil. Fins una altra doncs!