Escalada esportiva a La Cantera, a Ogassa (Ripollès)
6/8/17
Avui torno a Ogassa amb la Lena, el Jordi i la Camille. El Sergi s'incorpora més tard a la colla.
Aprèn a volar (6a+): comencem a escalfar amb aquesta via, que no m'ha semblat per res fàcil. Comparada amb l'altre 6a+ de la seva esquerra, aquesta és bastant més dura i tècnica. Pas a la meitat mal assegurat (parabolt molt a l'esquerra i després aleje) i excursió cap a la dreta amb una lleugera panxa. Després passos tècnics i amb ambient de fissura. M'ha costat, però l'he encadenat. Recomanable.
Això és una merda (6b): em torno a posar en aquesta via, després de la Lena, que ha punxat al pas final abans de la reunió, però s'ha tret la panxa de manera genial. L'objectiu és encadenar i ho he aconseguit, un cop amb els passos sabuts, i l'arribada a la reunió ha estat millor que l'altre dia. Molt recomanable.
Sostre del pela-roques (6c+/7a): ens posem en aquesta via com a projecte del dia. Primer ho prova la Lena, però el sostre se li creua. Ho prova diverses vegades i de diferents maneres, però no hi ha manera. Al final se'n cansa i baixa. Ho provo jo i corro més o menys la mateixa sort. En un dels intents aconsegueixo agafar una presa lateral roma amb la mà dreta, i pujar els dos peus bastant a la dreta, però estic incomodíssim i molt cansat, i caic. Ho provo una mica més per la dreta després de veure una petita regleta, però se'm fa molt dur. Un cop aixecat, es fa molt difícil pujar el cos i els peus, i encara menys arribar fins al que s'intueix una presa bona a dalt. També veig una petita fissura més avall i a l'esquerra, però ni de bon tros hi arribo tampoc. Dono la via per impossible, però se m'ha creuat tant que no tinc ni ganes de deixar un maillon, així que amb força esforços vaig desgrimpant i traient les cintes exprés. Si algú sap com es fa la via, siusplau, que m'ho digui. Mentrestant, per a mi és un 7a mínim.
5. Sense nom (6b): els altres marxen, però es queda el Sergi i seguim escalant. Després que ell provi el 6c, jo em poso en aquesta altra, que es troba just a la dreta de la Pájaro Rioby. Via desplomada de continuïtat, amb bones preses i passos bastant evidents, però de pila. Amb una mica d'esforç aconsegueixo encadenar-la. Molt recomanable.
Pájaro Rioby (6b): després que el Sergi torni a provar el 6c em poso en aquesta altra, que és molt semblant a l'anterior, però entre que estic molt cansat i que els passos no són tan evidents, la pila se m'acaba i m'he de penjar a la meitat. L'acabo després de descansar una mica, i la segona meitat se'm fa més fàcil. Hauré de venir un altre dia per encadenar-la. Molt recomanable.
Marxem ben fosos, el Sergi ben content perquè finalment ha aconseguit encadenar El ballet del trencadits (6c), i jo perquè almenys he pogut encadenar dos 6b de desplom. Això és mereix una altra cervesa a Ogassa!
4/8/17
Visita de tarda a La Cantera amb el Sergi a ratllar vies.
12. Sense nom (6a+): entre El retorn de l'herniat i Aprèn a volar. Via fàcil de placa amb bona presa en general, amb un pas més difícil a la meitat, on t'has d'allargar per agafar una petita repisa. Final de blocs amb una mica de yuyu. Recomanable.
Això és una merda (6b): més a la dreta hi ha aquesta, que comença en placa fàcil amb un passet de regletes, després col·locar-se sota la panxa i xapatge complicat, i sortida del desplom amb bona presa però físic. Final tècnic i difícil d'encadenar a vista, ja que la reunió queda força amunt. Té una variant abans del desplom que se'n va cap a la dreta, del mateix grau. No he pogut encadenar perquè abans del desplom no ho he vist clar i he descansat. Al final també m'he liat i he entrat malament a la reunió (per la dreta). L'hauré de repetir. Molt recomanable.
El ballet del trencadits (6c): em poso en aquesta via com a projecte del dia. La provo un cop i em caic al pas dur, per agafar una mà que no se m'ha fet bona, m'ha relliscat el peu i he fet la porta. Segueixo i acabo la via, amb algun problema més al pas (xapatge dur i següent pas complicat). Repisa per descansar i segona part més fàcil, amb bons cantos. La repeteixo i em torno a encallar al pas, baixo i descanso. Faig l'últim atac concentrant-me en el pas, i surt millor, descanso a la lleixa i faig la segona part sense problemes. Molt recomanable.
Via del gat mesquer (6a): finalment faig aquesta via de segon amb vambes per desmuntar-la, que ja havia fet l'any passat. Via d'aventura, diedre i bons blocs, llarga i entretinguda. Recomanable.
S'acaba el dia i anem a fer una cerveseta a Ogassa.
14/7/17
Tornem a La Cantera d'Ogassa, sector que m'agrada molt, aquest cop amb la Clàudia, que surt d'una lesió al braç i es mor de ganes de provar com li està anant la recuperació. Al descriure les vies, afegim el número abans del nom que correspon a la guia "Montgrony. Selecció d'escalades al Ripollès i el Berguedà" (2015). La tarda ha estat molt ben aprofitada:
2. Les arenes (V): via que comença per un diedre, i acaba en placa amb algun ressalt, molt i molt fàcil, ideal per començar a escalfar. Preses boníssimes a tot arreu. Molt recomanable.
 |
| Flotant a la via Les arenes (V) |
9. Roc volador (V+): anem una mica cap a l'esquerra, a sobre el monticle on hi ha un bon grapat de vies. Seguim amb aquesta, amb un inici fàcil, un pas gairebé a dalt de tot, però molt assequible. Molt recomanable.
 |
| Clàudia a la via Roc volador (V+), i la línia de la via de la seva dreta i la ubicació del vesper |
10. Sense nom (V+): ens posem a la via de la dreta de la Roc volador, i m'hi poso, però ATENCIÓ!! hi ha un petit niu de vespres a l'alçada de la segona xapa, un metre a l'esquerre aproximadament. Al posar la mà esquerra a una bona bústia, a un pam del rusc, han començat a sortir i m'han anat directes al braç, on m'hi han fet nombroses picades. Encara no havia xapat, però ho he hagut de fer in extremis i demanant que em baixessin a corre-cuita (vegeu foto de dalt). Al cap d'una estona he pogut acabar-la, passant molt per la dreta i amb molt de compte. La via té un pas a dalt estrany, en que has de xapar a l'esquerra, després anar-te'n a la dreta a unes bones mans, xapar, i després tornar a l'esquerra, fent una ziga-zaga rara. Igualment, via recomanable.
3. King Kong (6b): em poso en aquesta via, que no sembla gaire difícil. Així és, doncs gairebé tota la via, fins al desplom, és molt fàcil, i el desplom també ho és bastant. Es pot suavitzar anant una mica per la dreta, però recte també és factible. Molt recomanable.
 |
| Clàudia fent la via King Kong (6b) en top rope |
11. El retorn de l'herniat (6b): anem més a la dreta i trio aquesta via, que l'havia vist fer en una ocasió anterior. La via és bastant fàcil, excepte el desplom-sostre, que és força físic però amb molt bones mans, i un pas més llarg que els altres. Es xapa un parabolt molt a l'esquerra, just abans d'aquest. Et va inflant, però just per arribar a la reunió sense problemes. Molt recomanable.
??? Sense nom, i no ressenyada (6a+, segons l'equipador i segons el meu criteri): via nova, entre la núm. 5 (6b) i la 6. Els ulls de la Gemma (6a), equipada amb parabolts. La via és un gaudi, física i contínua, en lleuger desplom, i amb passos molt bonics. M'ha agradat molt i per tant la recomano molt.
La Clàudia també ha fet la via més nova de més a l'esquerra de tot el sector (a l'esquerra de la Churrimangui (6a), que no surt ressenyada al llibre, de nom desconegut i de grau 6a:
 |
| Clàudia acabant la primera via (6a) |
Fins aquí el dia, o millor dit, la tarda, que hem aprofitat molt bé, acabant vies sense fer en aquest sector tan bo, però encara ens en queden unes quantes pendents, així que fins la propera!
27/5/17
Avui volíem canviar de lloc, i com que havíem de passar la nit a l'alberg
El Negre (per cert, altament recomanable), una escola que ens quedava a prop és la d'Ogassa. Com que ja coneixia el sector de La Cantera, vam provar d'anar a descobrir el de
Can Camps, que per alguna referència a la blogsfera (poques) semblava que tenia un cert interès.
Així que ens hi acostem, cosa que ens va costar una mica degut a que costa trobar com continua el camí després d'agafar el segon trencall a la dreta (el camí segueix cap a l'esquerra, però costa de veure la seva continuació), arribem ràpidament al sector. D'entrada ens impressiona una mica, ja que les parets desplomen molt, es veuen molts blocs i zones irregulars, i a més a més les parets estan bastant plenes d'herbes (senyal que no hi escala gaire gent).
Tot i això, em poso a la que sembla la via més fàcil (Tres en ratlla, suposadament 6a, segons les ressenyes). A poc a poc vaig pujant, però l'escalada em costa una mica, hi ha blocs i el terreny és molt desigual, i no em dóna gens de confiança. Arribo a un pas lleig amb poques mans i peus escadussers, ho intento però el cos no respon, ja que fa cas del cap que li diu: "marxa d'aquí, això és una m****!"). Així que decideixo fer cas del meu cos i del meu cap, poso un maillon, i toquem el dos pitant, directes cap a La Cantera. Per altra banda, si no puc ni fer un 6a (grau que suposadament tinc assolidíssim), anem malament..
Can Camps: no m'ha agradat
*Que consti que això no és cap crítica als equipador(e)s ni a ningú en concret, simplement el lloc no m'ha transmès bones sensacions. És una opinió personal, i segurament hi haurà qui no hi estigui gens d'acord. Sort que a la vida hi ha aquesta diversitat.
Així doncs, anem ràpidament cap a La Cantera, sector que ja em conec i on he escalat dues o tres vegades. Com que ja és la tarda, el sector comença a gaudir d'una bona ombra, i ens posem a escalar amb ganes de treure el mal gust de boca que ens ha deixat Can Camps. Comencem per quelcom fàcil:
Bucaners (IV+): via molt fàcil per a iniciació plena de bones preses positives i grans.El tacte de la roca és molt bo. Recomanable.
Pirates (IV+): via molt semblant a l'anterior, però amb un pas fàcil de panxa. Comença per la dreta d'una petita cova. Comparteix una reunió amb mosquetó amb la via anterior. Recomanable.
Sense nom (V) (nº 5 començant per l'esquerra, a la dreta de King Kong): via una mica més fina que les altres, però igualment amb molt bona presa, i anar fent sense problemes. Ideal per practicar passos de cama enrere. Comença per l'esquerra de la mateixa cova, i té reunió pròpia amb mosquetó. Molt recomanable.
Els ulls de la Gemma (6a): anem fins a la dreta de tot de l'escola per buscar aquesta via, que havia llegit que era molt bona. I dir això es queda curt. És una via guapíssima, vertical i lleugerament tombada, que comença per una enorme xorrera, que et fa gaudir de cada pas, presa rere presa, regleta rere regleta, en un camí sense aturador i que et fa notar-te els avantbraços a l'arribar a la reunió, que et trobes de cop i volta. Molt recomanable.
Veiem una nova via equipada a l'esquerra d'Els ulls de la Gemma, que un escalador local ens informa que ronda el 6a+.
També hem fet la via Corsaris (V+) per acabar el dia i completar la trilogia de noms relacionats amb la mar. Només falta el de filibuster. Una via amb una primera part fàcil, d'anar fent, i uns 5 metres finals més fins, però sense inconvenients. Recomanable.
Pleguem que ja és tard, i hem d'anar cap a El Negre. Confirmo les meves opinions que aquest és un sector de molta qualitat: bones vies, de tots els graus, bona roca, equipament excel·lent (moltes reunions amb mosquetó), i ombra a la tarda. Un regalàs! Tornarem!
P.D. En diverses anteriors visites (l'any passat) vaig fer les següents vies:
(Sense nom) (6a) primera via començant per l'esquerra, no ressenyada a la guia Montgrony.
Churrimangui (6a): fineta i bona.
Per sika akàs (6a): dureta pel seu grau.
Corsaris (V+)
Niu de falcons (V+)
Roc volador (V+)
(Sense nom) a la dreta de Roc volador (V+/6a): més 6a que V+.
Gran diedre (6a): diedre lleig, trencat.
Via de l'esparver (V+): rampa tombada amb bona presa.
Via del gat mesquer (6a): via una mica acrobàtica.
Pájaro Rioby (6b): no encadenada, lleugerament desplomada, de pila.
