Esportiva al Faraó de Baix

Escalada esportiva al Faraó de Baix (Montserrat)

Mapa de Kpujo

1/11/17

Tornem al Faraó de Baix, a proposta del grup amb qui he quedat, el Pol, la Olga i el Rubén. Jo els parlo del sector del Columpi, on ja hi he estat dues vegades, i els sembla genial. Així que deixem el cotxe a l'aparcament i anem cap allà. A sota us torno a copiar les ressenyes (també les trobem a la guia de Montserrat Sud):

 Ressenyes de Kpujo

Això és el que he fet avui:

El pivotante (6a): començo aquesta via, que encara no he fet, per escalfar. L'entrada és un xic fina, però poc a poc millora. Una placa divertida que a voltes se'n va cap a l'esquerra buscant l'aresta poc marcada. Curta i bona per escalfar. Recomanable.

Boicot (6a): anem cap a l'altra banda de la roca, on hi ha dues vies en una placa amb un diedre a la dreta. En aques diedre, que és invertit, hi ha una fissura espectacular, del terra fins a dalt de tot, que va en diagonal cap a l'esquerra, amb una línia d'una lògica acollonant. Sembla més, però diuen que només és 6a, així que m'hi poso sense pensar-m'ho. És totalment una escalada tècnica de fissura, però a la vegada física, ja que la paret dreta desploma, i en algunes parts la roca està una mica polida. També cal coco, per tot plegat, però la vaig traient a poc a poc, amb alguna dificultat que altra a l'hora de posar els peus. Vaig tota l'estona fer la fissura, sense treure-hi les mans en cap moment, i a poc a poc arribo a dalt, molt divertit i content. Una escalada dura, pel grau proposat, però que no deixarà indiferent. Molt recomanable.

Sestao 0 - Baracaldo 6 (6b): i toca la de placa, que promet. És una placa amb dues parts molt diferenciades: la primera meitat, fins a la tercera expansió aproximadament, és fàcil, amb bons forats i preses; i la segona part, és bastant més difícil, doncs la roca canvia i els forats són molt més petits i els peus es tornen gairebé inexistents, però si ens fem servir bé ens podem ajudar molt. L'he anat fent i l'he tret, els últims metres anant ben bé per l'esquerra, sense repetir la seqüència de la via Boicot. Molt recomanable.

(?) Torerillo al ruedo (6c+): ben motivat, em poso en aquesta altra, molt diferents a les altres. Aquesta és la típica via de placa montserratina, llarga, tècnica, fina i exuberant. Un gaudi de via, com totes les de la seva dreta. Ara bé, aquí hi ha un batibull, perquè sembla que hi ha una via nova que és una variant d'aquesta (com bé apunta Skalatopi), i no sé del cert quina he acabat fent, la veritat. L'altra va molt a prop per l'esquerra de la via que he fet, i a la dreta del 7a d'aresta. Per tant, si la nova via és la que va a l'esquerra de l'Antonio (6b+), he fet la via nova. El grau seria 6c/+.  Amb el dubte, és un viot molt recomanable.

Anarquia (6b+) + Alta traïció (6a+?): tornem a l'altra banda, per fer alguna via més. Jo provo aquesta, que tampoc tinc feta. Té una entrada dura, que sembla que es pot fer una mica més fàcil per la dreta, i després és mirar-s'ho bé però cal apretar. Passos fins amb peus no sempre com esperem. Després més fàcil fins a la lleixa. Com que no hi ha reunió em veig obligat a seguir per la via Alta traïció, una via que ja he fet i que no m'agrada gens, perquè està mal equipada i provoca un fregament a la corda que espanta i no et deixa escalar. La via en si també és prou difícil per ser 6a+, així que la faig amb desgana. L'Anarquia recomanable. haha

Diedre (V): i per acabar, també faig aquesta, que és una via molt però que molt fàcil, curta i per passar-ho bé sense patir gens ni mica. Recomanable.

I fins aquí l'escalada d'avui, amb molt bones sensacions i tornant a encadenar un 6c/+ a vista! Aquí us deixo amb una última foto que descriu perquè el sector es diu el Columpi.

9/6/17

Avui he tornat a anar a Montserrat amb l'Alba, i busquem un sector a l'ombra al matí. Fa temps que no vaig al Faraó de Baix, així que som-hi! Avui l'objectiu és fer vies sense preocupar-se del grau, ja que la preferència és que ella torni a agafar confiança a fer-les de primera. Així que aquest sector ens va de perles per això, precisament.

Bloc del camí

Ressenya de Kpujo

Hem arribat al bloc el camí, amb l'objectiu de fer les tres vies de l'esquerra, i encara estava una mica mullat de la pluja d'anit. Tot i això s'està assecant ràpid i ens hi posem.

(1) Núvol blau (V): via fàcil amb bones preses, bastants forats oberts, i curteta. Ràpidament fins a reunió. Recomanable.

(2) Martina (6a+): a continuació fem aquest esperó, aprofitant que comparteix reunió amb l'anterior. Té una entrada una mica més dura i un pas cap a la meitat (de col·locació en aquest tipus d'escalada en esperó), però la resta és plaent. Molt recomanable.

(3) Gat mesquer (V+): via a la dreta, més curta encara, de placa una mica més fina que la primera que hem fet, però tot i això molt evident el que s'ha d'anar fent, i molt entretinguda. Recomanable.

Placa Dakota

Ressenya de Kpujo

Anem a buscar l'ombra i en comptes d'anar al sector més gran de la dreta, ens crida l'atenció la placa Dakota, una mica més separada, cap amunt i a l'esquerra, i ens dirigim allà. Ens plantegem anar fent les seves cinc vies fàcils i curtes (entre 13-15 metres), pràcticament una darrere l'altre, sense descansar (el que ens donin de si les cintes que portem).

(1) Apache pass (V): a l'esquerra de tot, via molt fàcil i ben assegurada, amb bon cantell, ideal per començar. Recomanable.

(2) Del heavy comú (V+): via marcadament més difícil que la resta, amb alguns passos més fins i delicats, però res que no surti d'aquest grau. La última xapa està força lluny de la reunió, que la lògica ens diu que és la mateixa de l'anterior via, cap a l'esquerra. Recomanable.

(3) Pachamama (V): via una mica més curteta amb reunió pròpia, entremig de les altres dues de la placa. Va força recta i amb passos senzills i agradables. Recomanable.

(4) Nez percée (V): aquesta va en tendència a la dreta, amb passos fàcils i entretinguts. Recomanable.

(5) Soldat gos (IV+): per acabar les vies d'aquesta placa, he fet aquesta via, que és la més fàcil, descalç. No és senzill, i alguns recolzaments de peus poden punxar i fer una mica de mal, però és una experiència molt divertida. Recomanable.

Escalant descalç, tota una experiència

Aquest tros de paret m'ha agradat especialment perquè la roca és diferent, ja que té un tacte diferent, a causa d'una roca coberta d'una fina pel·lícula de no sé què és, que la fa més aspre. Una senyal també que no hi deu venir gaire gent.

Faraó de Baix Dreta

Ressenya de Kpujo

Finalment anem cap al sector de la dreta, on hi comença a tocar el sol una mica, que ja és migdia. Faig un parell de vies per completar el dia.

(2) sense nom (6a): via amb inici de xemeneia-diedre (més diedre que xemeneia), molt entretinguda i divertida. Passos d'anar fent però sense baixar la guàrdia, després passar a la paret de la dreta amb bon cantell i quan superem la part vertical es comença a posar tombat i molt fàcil, perdent interès. Recomanable.

(3) sense nom (6b): just a la dreta de l'anterior, gairebé a tocar d'un petit arbre, comença aquesta altra, amb una entrada dura de dos passos, després anar fent fins a passar la part vertical i últims 15 metres de terreny tombat molt fàcil, com l'anterior. Recomanable.

Paco, el gos-cabra

21/4/17

Avui tornem a Montserrat, terra somniada de l'escalada, aquest cop per primera vegada amb la Emma, que ja tocava! Li proposo d'anar a la part esquerra del Faraó de Baix, concretament al subsector El Columpi, ja que l'última vegada havia vist la impressionant paret de la part dreta, i havia llegit posteriorment algunes ressenyes que recomanaven molt les seves vies. Accepta encantada. I us asseguro que aquestes recomanacions es queden curtes. Vies espectaculars, llargues i fanàtiques, de placa principalment, tècniques a més no poder, i amb alguns passos guapíssims! Aquí teniu el resultat.

El Columpi (1-2)

Això és, doncs, el que hem fet:

*Tea's crack (V+/6a) + Alta traïció (6a+): comencem a escalfar per aquestes dos vies, que empalmem. El Vè, gens fàcil, ja et posa a to, fent-te escalar per una fissura no gaire bona, en alguns punts una mica polida, però on pots anar posicionant bé els peus. Sense problemes, fins a dalt i sortim per la dreta entre els arbustos. Cal dir que aquestes vies de la part de baix no tenen reunió, per la qual cosa t'obliga a seguir escalant per l'Alta traïció (6a+). Les dues primeres xapes queden molt a la dreta, i faran que la corda fregui molt en la progressió (millor posar llargues i desxapar posteriorment). La cosa no es presenta fàcil. Em costa arrencar i no veig molt bé per on va la via. Has de flanquejar cap a l'esquerra i un cop xapada la següent, tirar recte amunt. Ambient i alguns passos delicats, que em fan parar i descansar. Llàstima. La resta es va fent poc a poc, fins a la reunió a 35 metres del terra (compte amb la corda!). Molt recomanable, la propera visita caurà. *Ressenya a la visita anterior, més avall.

Ressenya de la part dreta del Columpi, de Kpujo

Antonio (6b+, 30m): anem cap a la dreta, a l'altra paret, la nostra víctima d'avui, i continuem per aquesta altra via. Té una entrada exposada, però es pot pujar per la dret i flanquejar a l'esquerra pel llavi. Via principalment de placa tota ella, amb passos tècnics i fins, algun més dur que altre, però que és bastant contínua i vertical. Una guapada de viot, que avança per l'esquerra dels petits sostres, encadenada a vista, molt i molt recomanable. 

 Emma en dos moments a la via Antonio (6b+)

Insubmissió (6b+, 30m): via a la dreta de l'anterior, més bona encara que aquella, que és ben diferent. Et fa superar dos minisostres i una panxa, el primer i la última per unes magnífiques fissures, desplegant la nostra millor tècnica en aquest tipus d'escalada, i per placa la resta entre cantos més o menys fins. Via de 5 estrelles, cent per cent recomanable. O 200%. Els dos també encadenem a la primera.

Emma progressant per la fissura superior i passant a la placa dreta a la via Insubmissió (6b+)

Amnistia (6c+, 33m): l'objectiu d'avui serà aquest 6c+, per pujar encara més el llistó. Cap dels dos hem encadenat mai un 6c+. Però probablement és perquè encara no n'hem escalat mai cap de primer (almenys jo). En realitat m'he confós i he començat la via pensant que era un 6c, i un cop a baix he comprovat que és un bon 6c+. La via en qüestió és espectacular, finura on la hi hagi. El començament ja et posa a to, superant un petit ressalt, segueix recta amunt i de sobte et fa flanquejar cap a la dreta amb passos força fins, fins que es torna a redreçar cap amunt, passant un hipòxic allunyament entre xapa i xapa, per terreny no regalat, i seguidament una contínua progressió en vertical amb canto més o menys bo. Els dos ens l'hem anat traient a poc a poc, però sense pausa, amb una adrenalínica grandíssima alegria. Recomanadíssima!

Emma encadenant la via Amnistia amb veritable mestria (6c+)

I ja podem marxar cap a casa, ben contentes i orgulloses del magnífic dia al major i millor conglomerat de casa nostra, i amb escalades d'infart! Fins moolt aviat!

15/1/17

Avui també em proposen d'anar a Montserrat, aquest cop al sector del Faraó de Baix, totalment desconegut per mi. Quan es tracta de descobrir llocs nous, no poso cap mena d'objecció, així que som-hi! Hi anem amb el Jordi, l'Andrea i l'Haizea, i a Collbató ens trobem amb la Clàudia, el Sergi, la Camille i el Florian. Avui també som una bona quadrilla, i avui també tinc el plaer de conèixer gent nova i molt agradable.

Arribem al pàrquing després d'un petit contratemps de trajecte, i ens plantem a peu de via abans de les 11h. Es proposa començar pel sector Dreta, i a poc a poc anar cap a l'esquerra visitant els altres subsectors. Podem trobar les ressenyes del Faraó de Baix al web de Kpujo, així com a la guia de Montserrat Sud.

Això és el que ha donat de si el dia:

Dreta - Placa de l'Estevet

Ressenya de Kpujo

Arribem al sector Dreta, que sembla farcit de vies bones per escalfar, però atenció si hi aneu a primera hora hora del dia, perquè no hi toca el sol fins ben entrat el matí. Nosaltres hem passat una mica de fred.

Vistes del sector Dreta des del Columpi

(4). ?? (V+): via fàcil, llarga, que comença vertical però a poc a poc es va tombant fins a la reunió, amb bon canto i molt assegurada. Ideal per escalfar. Recomanable. 

A l'alçada de la primera reunió hi ha una feixa on hi ha instal·lada una corda fixa que uneix l'inici de diversos segons llargs, on podrem assegurar-nos còmodament i fer reunió per escalar les segones tirades (i els posterior ràpel), que pel que he llegit són força recomanables.

Jordi fent la via 4 (V+) i Andrea la 7 (V)

(5). ?? (6a): via a la dreta de l'anterior, bastant semblant, però amb una entrada més difícil, amb passos una mica de bloc, i a partir de la tercera expansió la cosa es torna molt més fàcil i tombada, semblant a l'anterior via. Recomanable.

Jordi fent la via 5 (6a) fotografiat des de la reunió

També s'han fet les vies Aresta Escofi (IV+), 4 (V), 5 (V) i 6 (V).

 Sergi (esquerra) i Andrea (dreta) a l'inici de la via 7 (V)

Bloc del camí

Ressenya de Kpujo

Tenim molt de fred, així que decidim anar a buscar els rajos de sol més a l'esquerra del sector. Arribem al bloc del camí, que malgrat tampoc hi toca pràcticament el sol a peu de via, perquè els arbres el tapen, s'hi està millor, perquè a la roca sí que hi toca.

(4). Maleïda pluja (6a+): la via es pot començar per on marca la ressenya de Kpujo o per l'inici de la via Mal de cul (6a), fent un itinerari més recte. Jo la començo per l'esquerra, amb un pas inicial de bloc on per fer-lo més fàcil et veus temprat o d'utilitzar l'arbre o la paret de l'esquerra, però que en realitat es pot fer sense cap de les dues. Passos llargs i amb bon canto en general, algun pas més fi, fins arribar a la panxa. Superar-la em sembla el més interessant i divertit de la via, ja que pràcticament tot es fa amb pedretes que sobresurten tipus "mugró" típic montserratí. Just al sortir et trobes la reunió a la cara. Molt recomanable.

 Iniciant la via Maleïda pluja (6a+) per la variant esquerra

Jordi a la Maleïda pluja (6a+) immortalitzat des de dalt

 

La Haizea iniciant la via Maleïda pluja (6a+) per la variant dreta

Observant darrera el gri-gri

(*No ressenyada) ?? (6c+): aquesta via no està inclosa a la ressenya de Kpujo ni a la guia-llibre, però es veu interessant des de baix, i em diuen que és un 6c+, evidentment per sobre el meu grau, però em sembla divertit intentar passar el pas de desplom. Va recta tot començant per la via Maleïda pluja (6a+), amb un pas intermig de placa una mica desplomada molt entretingut, fent un zig-zag per anar a buscar les mans de sota el minisostre, que no són gaire bones. Xapar el parabolt de dalt em resulta impossible, una mà no aguanta suficient, així que tiro de l'artificial i poso una baga a mode de pedal per superar el pas fins a quedar-me a sobre la fissura, i ja es veu la reunió. Interessant.

 

A l'inici del 6c+ (a dalt) i al pas de placa abans del sostret (a sota)

També s'han fet les vies Gat mesquer (5+), Mal de cul (6a) i Martina (6a).

Haizea a la via Gat mesquer (V+)

Clàudia a la via Gat mesquer (V+)

I també l'Andrea a la via Martina (6a)

Sergi iniciant la via Martina (6a)

 El Columpi (1)

Ressenya de Kpujo

Ens movem una mica fins a aquesta altra zona, on desgraciadament a peu de via no hi toca gaire el sol, però alguns rajos trobarem. Tot i això, si la temperatura és bona s'hi està bé. Després de menjar una mica, ens hi tornem a posar.

Vistes de la part superior del Columpi 1

(3). Killdafly (6a): veig aquesta via tan llarga i m'hi poso de pet. Resulta ser una línia molt llarga i bonica, mantinguda en el seu grau, d'anar fent sense pressa però sense pausa, que et fa gaudir de l'escalada. Molt aconseguida, llàstima que no continuï, perquè arribes a la reu amb ganes de més. Molt recomanable.

 Jo iniciant la via Killdafly (6a) i la Clàudia acabant-la

(2). Ruland Guarrós (6a+, orientada de 6a): aquesta resulta per mi una via més dura que l'anterior, sens dubte, amb passos molt més fins, i a més amb un aleje considerable, que et demana estar confiat, però s'acaba arribant bé a la reunió. Si la via anterior era una via bonica, aquesta és una via guapa (en l'argot escalador haha). Per tot això li poso un plus de 6a. Recomanable.

La Camille a la via Ruland Guarrós (6a+), i jo a la R de la Lleno de Rabia1

(5). Lleno de Rabia L1 (6a+, orientada de 6a): aquesta també resulta ser una via més fineta, amb un pas inicial de bloc, que si ets llarg surt fàcilment. Aquí t'has d'anar mirant bé les coses, i en tendència a l'esquerra anar progressant per preses més aviat petites (regletes i forats sobretot) fins arribar a la reunió, no gaire amunt i al costat d'una savina seca. Estic més d'acord amb la graduació que li posa la guia-llibre (6a+). La via té un segon llarg de 7a. Molt recomanable.

El Jordi aprofitant el diedre a la via Lleno de Rabia1 (6a+)

També s'han fet les vies El pivotante (6a), Diedre (IV+) i Tea's crack (V+).

Camille a la via Tea's crack (V+) i Florian al Diedre (IV+)

Ja comença a marxar el sol, i portem moltes hores grimpant per aquí, així que comença a ser hora de marxar, i pensar en la propera quedada per tornar i fer les vies que ens han quedat pendents, que són moltes! El que he trobat especial d'aquest lloc és que no hi ha gent. No ens hem trobat més escaladors en tot el dia, així que és un lloc ideal si volem evitar les aglomeracions de certs llocs de Montserrat.

Ha estat un dia molt xulo, on he gaudit molt de l'escalada, però sobretot de la bona companyia. Segur que tornarem a compartir cordada i escalades. Fins molt aviat!

Via Isaac-Gabriel a la Paret de l'Ós

Via Isaac-Gabriel a la Paret de l'Ós (Sant Llorenç de Montgai, La Noguera)
V+/6a, 140m

ATENCIÓ: la via s'ha desequipat deixant-la tal i com es va obrir, sembla. Més informació aquí. Desembre 2022.

27/10/17

Després de fer esportiva a Camarasa, l'endemà venim a la Paret de l'Ós a fer la via triada per a l'ocasió. Una via que en ressenya sembla fàcil (de fet la més fàcil de la paret), i a la vegada divertida i amb una bona llargària. Estem més que avisats que els dos primers llargs estan polits, però personalment, no m'ho ha semblat tant, i es poden fer sense massa problemes. També és cert que hem començat la via ben d'hora al matí, amb una temperatura molt fresca. La resta de llargs, com veureu, són sensacionals.

Característiques i informació general

Oberta per Isaac Melgosa i Gabriel Marín l'octubre del 1972
Dificultat: V+ (per a mi 6a)
Llargada: 140 metres
Equipament: equipada amb parabolts i alguna baga savinera
Material necessari: 13 cintes exprés i opcionalment però recomanable material per completar la protecció
Orientació: Sud
Grau d'exposició i compromís: Mitjà
Valoració: Molt bona
Temps emprat: 4:00 hores

Aparcament i aproximació: deixem el vehicle just davant de la paret, a la vora de la carretera, a uns escassos 50 metres del peu de via. Excepcional. Durant tota l'escalada veurem com ens espera allà baix, pacient. La via es troba a la dreta de tot de la paret, i comença a un replà, al peu d'un diedre, i va recte i una mica cap a la dreta, no cap a l'esquerra.

Ressenyes

Podem trobar la ressenya al web d'Escalatroncs, però també a Silencio mineral, entre d'altres.

Ressenya d'Escalatroncs

Descripció de la via

La via té 5 tirades, molt bones totes elles. Les dues primeres, però, tenen alguna presa una mica polida pel pas de les cordades. Si hi aneu amb temperatura fresca no ho notareu tant. Les dues següents són boníssimes, exigents en el grau però ben assegurades quan cal. I la última és la més fàcil, sense complicacions per arribar al cim de la paret. Cal dir que l'equipament és el just, i en alguns trams les assegurances allunyen molt, per la qual cosa és molt recomanable dur material per reforçar la seguretat, com friends, tascons i bagues savineres. La roca dóna moltes possibilitats d'autoprotecció, així que no hi ha excusa.

1a tirada (V+, 25m): la primera tirada és fàcil de seguir, curta però potent. Després de xapar el primer parabolt, i superar un replà, col·loco un alien per assegurar el pas, que no es veu fàcil. Passo i segueixo amunt. Després de la segona xapa poso una baga savinera per assegurar l'allunyamenta, i segueixo per terreny més tombat. La última part, un diedre fissurat i una sortida a bloc a una repisa amb les preses bastant polides, i alguns blocs a l'esquerra per aixecar-se, però amb ull.

2a tirada (V+/6a, 30m): la segona tirada comença per una fissura diagonal, que supero en una breu bavaresa, i després ve una placa tombada d'adherència, fàcil, on xapo una altra savina, i una segona placa d'adherència. Aquesta, però, és més complicada, i per assegurar el pas col·loco un tascó petit a la fissura vertical, i així faig el pas més tranquil. Després ve un tram de diedre poc definit, vertical i amb poques mans per sortir, però ben assegurat, que se'm complica bastant. S'ha de pujar bé els peus i intentar sortir de manera controlada. Per aquest pas és ben bé 6a.  Després ja és ben fàcil i amb millor roca fins a la reunió, molt còmoda.

3a tirada (V+, 30m): aquesta tirada és excepcional, de pel·lícula. Comença amb una bona panxa, després de xapar la primera, on has de tirar de preses bastant polides, però ben grans i amb bons peus. De seguida ja quedes sobre una repiseta i la via fa un espectacular flanqueig molt i molt fàcil d'uns 10 metres, on he col·locat amb moltes facilitats un alien entremig de les dues xapes. No seguir una via que segueix recte amunt. Després se'n torna cap amunt en un tram boníssim, vertical però molt fàcil, amb preses boníssimes, fins a la reunió, en una repisa bastant còmoda.

Fent el flanqueig de la 3a tirada i la Laura recuperant el llarg

4a tirada (V+/6a, 30m): la via segueix després de passar una petita fissura vertical, i va cap a la dreta. Cap a l'esquerra veiem una altra línia de bolts. Es passa una reunió, que obviem, i segueix uns passos de bavaresa diagonal molt vertical, gens fàcil, on t'has de col·locar ben amunt i confiar en les bones preses que ofereix la roca, amb passos explosius i amb pocs peus, però molt ben assegurat (podem fer A0 si volem). Després una mica més fàcil, fins a la reunió, en una laja amb una gran esquerda, on aprofito per anar recollint la corda.

5a tirada (IV+, 25m): la última tirada és curta i més fàcil que les altres, amb uns passos inicials verticals, sortir per una lleixa, i de seguida ja trobem una reunió una mica cap a la dreta. La fa la Laura, per treure's el cuquet d'anar de primera.

Després d'arribar a la reunió, ens traslladem uns metres més amunt, a dalt de tot del cim, en una petita esplanada, per menjar una mica, contemplar el paisatge i recollir el material. Abans, però, ens fem la selfie-cim de rigor, i ja podem baixar.

Descens: es fa caminant, seguint un camí que baixa per la cara nord de la muntanya, marcat amb fites i molt evident, però per terreny molt humit i relliscós, així que pareu atenció amb les roques mullades, que rellisque molt. Arribem a un camí i tirem cap a la dreta, donant la volta fins a la carretera. Uns 20 minuts màxim.

Valoració general

Aquesta és una molt bona via, tot i les dues primeres tirades, que tot i ser bones estan una mica més polides, però les dues següents són una meravella. Una via ràpida de fer, molt variada, evident de seguir, i sobretot amb moltes possibilitats d'autoprotecció, on es pot practicar sense problemes i còmodament a col·locar friends de diferents mides, tascons, i també bagues savineres. Ideal per als dies freds i assolellats, quan la roca estarà en el millor tacte. I amb unes vistes molt xules al poble de Sant Llorenç de Montgai, i a la muntanya de davant, a l'altra banda del riu, amb una cresta magnífica que fa unes ombres sobre el riu molt divertides.

Paret de l'Ós, amb el Cilindre al fons, majestuós

Esportiva a Camarasa

Escalada esportiva a Camarasa (La Noguera)

26/10/17

Dos dies lliures entre setmana, s'ha d'aprofitar per fotre el camp i respirar una mica d'aire fresc. Li proposo a la Laura d'anar a la Noguera a fer complet d'esportiva + llarga, i li agrada molt la idea. Recentment m'han parlat molt bé del sector Crestes del Conill, així que anem cap allà!

Crestes del Conill - Sud

Les Crestes del Conill té, almenys que jo sàpiga, una paret sud, on hem anat, i una paret nord que té una trentena de vies entre el V+ i el 7b+, amb predomini dels sisens alts i els setens, d'entre 12 i 30 metres d'alçada. La pared sud, que és la que ens interessa aquest primer cop, té també una trentena de vies, en general més fàcil, entre el V i el 6c, amb predomini dels 6a's i 6b's, d'alçades entre els 15 i els 30 metres, i amb algunes vies amb segons llargs enllaçables, normalment més difícils que els primers. Es tracta d'una placa ben vertical, orientada completament al sud, i amb predomini de l'escalada tècnica sobre regletes, forats, i fissures.

Després d'escalar-hi, la valoració que en faig és que l'escalada és bastant bona, la roca és molt bona, i els cantos no estan gaire polits, i he trobat alguna via amb el grau una mica ajustat. Escalada tècnica, d'anar fent, de col·locació, molt plaent, amb algun pas de bloc molt aïllat.

Les Crestes del Conill es troben a una part diferent dels sectors principals d'escalada a Camarasa. Concretament, a l'altra banda del riu Segre, just al davant del poble, i per arribar-hi haurem d'anar en direcció a Sant Llorenç de Montgai, i un cop passat el pont que creua el riu, girar a la dreta per agafar una pista de terra. Després d'1.7km de pista trobem el pàrquing, just on la pista es torna més inaccessible. Des d'aquí cal seguir el camí que va cap a dalt i seguir gairebé fins al peu de la paret, on puja un corriol molt marcat fins al peu de via, que per cert és bastant bo. Uns 15 minuts màxim.

Això és el que he fet:

Alfa + Yang (6a, 30m): començo a escalfar amb aquesta via, que té la primera part de V+, fàcil, però amb un pas raro abans de la repisa, i després d'aquesta comença el 6a. I quin canvi! La primera part té un pas de bloc bastant difícil, i després és més anar fent, però amb passos sense descans. Recomanable.

Omega + Yin (6a+, 30m): segueixo amb aquesta altra via, que també té dues parts. La primera, 6a de placa d'anar fent, mantingut però assequible. S'arriba a la repisa i la continuació és molt semblant, però una mica més difícil. El vaig fent a poc a poc, sense presses, i surt fins a la reunió. Molt recomanable.

Dream Climb (6a+, 18m): segueixo amb aquesta via, ja que el grau en aquesta paret em sembla bastant pujat de to. I encerto de ple, aquesta via és boníssima, un gaudir constant, des del primer metre a l'últim. Passos molt variats i bonics. Més curta, però genial. Molt recomanable.

Kaputnik (6b, 28m): anem més cap a l'esquerra, on s'acaben les vies de la guia Lleida Climbs, i veiem un batibull de vies que no ens aclarim. La Laura pensa que potser hi ha vies noves, i proposa mirar si hi ha alguna actualització a Internet, i la clava. De fet hi ha 4 vies noves, i les dues que hi ha s'han reequipat i la que fa la Laura (Sputnik, V+) fins i tot se n'ha fet una extensió. Podeu veure la ressenya a sota. Jo trio la Kaputnik, a veure si tinc sort amb el 6b.. M'hi poso i vaig fent, a poc a poc, placa de continuïtat, fina en alguns punts, que et fa gaudir a cada metre. I en té 28! Així que tenim metres per xalar de valent. Una via boníssima, molt fanàtica. Molt recomanable.

Ressenya actualitzada a Lleidaclimbs

Sundari (V+, 15m): tornem a la dreta, per fer alguna via més, i la Laura tria la Cati Sali (6a), però després de xapar la segona expansió, la roca no li agrada gens i decideix baixar. Ho prova una altra vegada, però aquest cop per la via que hi ha just a la dreta, la Sundari. Però el resultat és més o menys el mateix, la roca no li dóna confiança i baixa. Així que m'hi poso jo per desmuntar-la, i de seguida veig el que diu. La roca és, per dir-ho ràpidament i breu, patètica. No apte per a escalar, bàsicament. Des del peu de via no es veu, sí que es detecta un color de la roca diferent, marró, en comptes de gris, però no es percep la mala qualitat d'aquest tros de paret. La roca es desprèn, és terrosa, i les mans s'hi aguanten tan malament que pateixo i tot per escalar la via. Tot i així vaig a poc a poc cap amunt i acabo la via, que per acabar-ho d'adobar, té un petit terraplè, és a dir, ple de terra. Un despropòsit. Un cop baixant, veig que la via de l'esquerra (Cati Sali) és més o menys semblant, així que personalment no recomano gens fer cap de les dues vies. Els segons llargs desconec com estaran, però almenys la roca no és marró. Per tant, vies gens recomanables (adjunto -sense permís- croquis de les dues línies a sota, per coneixement dels escaladors).

Croquis de les vies Cati Sali (6) i Sundari (8)

Plakistan (6a, 30m): encara queda una estona de llum, i tinc ganes de treure'm el mal gust de mans de la última via, i em poso en aquesta, un xic més a l'esquerra, que és ben llarga. La línia és bona, no té la qualitat que les altres vies que hem fet, però almenys la roca és acceptable. No sé si és que estic cansat, però em costa força. Tot i així, l'acabo encadenant, a poc a poc i amb esforços. Recomanable.

I fins aquí el dia, d'escalades plaqueres i llargues, per gaudir d'una bona jornada escalant, a ple sol i en un indret molt bonic i tranquil. El grau l'he trobat una mica pujat en algunes vies, tot i així la roca és molt bona (amb excepcions), i amb vies molt bones. També m'han recomanat el sector d'orientació nord, però les vies tenen més grau en general, així que queda pendent per una altra visita, que haurà de ser a l'estiu que ve. Deixarem que arribi, doncs..