La Font de l'Ametlló és una petita i curiosa escola d'escalada, força antiga, on podem veure l'evolució de l'escalada de les últimes dècades. Es tracta d'una formació rocosa de poca alçada, entre 10 i 18 metres màxim, amb formes molt diferents i curioses. Trobem des de vies de placa, amb passos tècnics i/o allunyats, fins a vies desplomades amb bona presa en general. Pel que he apreciat, és una escalada molt bloquera, amb alguns passos explosius i tècnics, i difícil d'encadenar a vista les vies de grau més elevat. La roca és calcària de tipus tou, l'orientació és sud-est, i tenim sol fins a les 16:30h aproximadament i depenent de l'època de l'any. Hi trobem una cinquantena de vies equipades a base d'espits sobretot, però també moltes vies reequipades amb parabolts i químics. En general el material es troba en bon estat, i les reunions són segures.
Les vies van del IV grau fins al 7a, amb força predomini dels IV's, V's i 6a's, però també trobem alguns 6b's i escassos 6c's. Pel que fa a la graduació de les vies, segons la meva opinió és una mica apretada, i cal anar amb el grau molt consolidat. Si ho comparem amb graduacions d'altres escoles la d'aquí és picantona i d'èpoques anteriors, i en general i per experiència ens costarà encadenar a vista vies de graus que ja tenim consolidats. Les ressenyes més actualitzades les he trobat i imprès del bloc d'en Passarell, que també és un dels que ha contribuït a conservar i expandir el sector. Ara també teniu les ressenyes a la nova guia de Barcelona y alrededores, i també en podeu trobar piades a altres blocs.
L'aproximació des del pàrquing és curta i fàcil, havent de desgrimpar un tram amb cordes fixes, per la qual cosa no serà recomanable venir-hi amb gossos i nens. El peu de via és variat, i trobem parts còmodes i altres de no tant còmodes.
 |
| Inici del camí d'accés |
3/12/17
Avui volíem anar al Revolt de l'Àliga (Moià), però el fred ens ha fet canviar de destinació, i jo he proposat la Font de l'Ametlló (Moja), recordant la calor que hi feia quan hi vaig anar per primera vegada, tot i que era una altra època de l'any. Després de mirar el pronòstic del temps ens hem reafirmat en la decisió: preveu una temperatura agradable de 10º de màxima. Doncs no ens ho pensem més! Jo he quedat amb el Carles, i la Laura i el Javi vindran per la seva banda, i hem tingut dues baixes inesperades. Però les ganes d'escalar són altes i la companyia és grata, així que som-hi! Avui hem fet això, i el dia es podria resumir en temperatura molt agradable al sol i "el sector on has de fer una segona repetició per encadenar una via amb el grau que ja tens assolit":
(29) Gemma (V+): via fàcil i curta, que fem per escalfar. Té un final més tècnic, però amb bona presa. Recomanable.
(31) Polvo ancestral (6a+ segons criteri propi, 6a en ressenyes): via ja feta l'anterior vegada, però no encadenada, de desplom pronunciat amb bona presa una mica polida i pas tècnic de flanqueig a l'aresta per canviar de paret. Una de les difícils d'encadenar a vista, però avui ha sortit més problemes. Molt recomanable.
(33) Columna Durruti (6b+ segons criteri propi, 6b en ressenyes): via curta però molt explosiva, amb passos successius de bloc gairebé tota ella i amb la primera part desplomada. Al primer intent m'he quedat a un metre de la reunió, perquè m'he cansat i no trobava la mà de sortida. Després l'he repetit i m'ha sortit ràpid i fàcil. Molt recomanable.
(13) Lluna vermella (6b+ segons criteri propi, 6b en ressenyes): via que té una entrada xunga, per la dificultat i per la perillositat, ja que es fa difícil col·locar la primera i segona cinta. L'entrada és claríssimament per la dreta, i després de xapar la segona expansió és més fàcil. Al primer intent no l'he pogut encadenar, però un cop amb les cintes posades no ha donat gaires problemes. Recomanable.
(7) Massana canela (6b segons criteri propi, 6a+ en ressenyes): acabem amb aquesta via, que també és difícil a vista, ja que té dos passos més complicats, a bloc i difícils de veure. T'hi has de fixar força amb la roca, i encertar-la, sobretot després del gran forat i al desplom. La resta sense problemes. Li faig un altre intent i la trec sense problemes. Molt recomanable.
I fins aquí el llarg dia, que hem aprofitat fins a l'últim raig de sol, i a les 16:30h hem acabat la jornada. Bastantes vies fetes, però en realitat més esforç per les tres dobles repeticions que he fet, per poder encadenar aquestes vies tan a bloc i exigents, tant físicament com tècnicament. Tot i això, un plaer escalar en aquest petit i encantador racó del Penedès, un cop més. A reveure!
12/5/17
Feia molt de temps que tenia ganes de visitar aquesta escola d'escalada, perquè me l'havien recomanat i perquè per les ressenyes que havia vist, em picava la curiositat. No ha estat fins avui, però, que hi he pogut anar. Tot i que la paret està orientada a Sud, la previsió meteorològica era de temps tapat i temperatures fresques, i per això li proposo a la Laura d'anar a descobrir aquest sector, i accepta encantada.
Hem arribat fàcilment a l'aparcament, i l'aproximació és molt lògica, si has mirat abans altres blogs on en parlen. Finalment arribem a peu de via i comencem a flipar amb les formes de la roca, és espectacular, i digne de sorpresa. Un racó esplèndid, amb unes formacions rocoses molt curioses, que en alguns llocs recorden als tafonis corsos (que encara no coneixem en directe).
Així doncs, sense dilacions, comencem a escalar. Això no obstant, la previsió meteorològica no l'ha encertat molt, i pràcticament no hi ha núvols, de manera que fa una calor bastant bèstia, i això dificulta molt l'escalada, i ens ha passat factura. No hem escalar a gust fins que el sol ha marxat per darrere la paret, cap a les 16h de la tarda.
Roser (6a): via vertical amb bona presa, amb una entrada de bloc i després de continuïtat, bastant bona. Degut a la calor, la roca rellisca molt, però tot i així he pogut encadenar. Recomanable.
Mata-Hari (6a): just a l'esquerra de l'anterior, i compartint reunió, hi ha aquesta altra, molt semblant a la seva veïna. Entrada de bloc també força dura, i després continuïtat amb algun pas més finet. Degut a la calor no l'he pogut encadenar. Això és insuportable..! Recomanable.
Sense nom (nº 19 en ressenyes d'en Passarell) (6a+): via espectacular pel tipus de paret per on va, desplom bestial amb bon canto i per formacions d'insomni. Tot i el desplom, es va fent bé, fins a la part final en que has de sortir per una mena d'aresta. No resulta gens fàcil, i no he vist el pas correctament. Tot i això, la via és molt recomanable.
Samba (V+): una altra formació rocosa de desplom, semblant a l'anterior. Aquesta via, però, evita el desplom anant per l'esquerra, seguint una fissura i després per placa fins a sota un sostre. Després se surt i un altre tram final ben fàcil. Recomanable.
Polvo ancestral (6a/+): aquesta, a diferència de l'anterior, si que ataca directament el desplom. L'inici és més fàcil, però la sortida es complica una mica, per la falta de bones mans. Un cop a la placa, uns metres més fàcils. Molt recomanable.
Directa dels Mogencs (V+/6a): tornem a l'esquerra, i ara amb ombra, ens animem a seguir escalant. Escollim aquesta via que sembla més fàcil, d'escalada vertical. Ara el tacte és genial, i l'escalada resulta molt agradable. Continuïtat sobre preses més aviat fines, però agraïdes. Molt recomanable.
Bavaresa (V+): per acabar, ens posem a aquesta altra, cridats pel nom de la via (com m'agraden les bavareses!). De bavaresa, però, només en té un curt tram final, i la resta és per placa i diedre poc definit. Recomanable.
Ens hem quedat amb moltes ganes d'escalar en millors condicions en aquesta espectacular, tot i que, baixa paret, i només espero que comenci a fer fred per poder tornar-hi.
