Via Isaac-Gabriel a la Paret de l'Ós

Via Isaac-Gabriel a la Paret de l'Ós (Sant Llorenç de Montgai, La Noguera)
V+/6a, 140m

ATENCIÓ: la via s'ha desequipat deixant-la tal i com es va obrir, sembla. Més informació aquí. Desembre 2022.

27/10/17

Després de fer esportiva a Camarasa, l'endemà venim a la Paret de l'Ós a fer la via triada per a l'ocasió. Una via que en ressenya sembla fàcil (de fet la més fàcil de la paret), i a la vegada divertida i amb una bona llargària. Estem més que avisats que els dos primers llargs estan polits, però personalment, no m'ho ha semblat tant, i es poden fer sense massa problemes. També és cert que hem començat la via ben d'hora al matí, amb una temperatura molt fresca. La resta de llargs, com veureu, són sensacionals.

Característiques i informació general

Oberta per Isaac Melgosa i Gabriel Marín l'octubre del 1972
Dificultat: V+ (per a mi 6a)
Llargada: 140 metres
Equipament: equipada amb parabolts i alguna baga savinera
Material necessari: 13 cintes exprés i opcionalment però recomanable material per completar la protecció
Orientació: Sud
Grau d'exposició i compromís: Mitjà
Valoració: Molt bona
Temps emprat: 4:00 hores

Aparcament i aproximació: deixem el vehicle just davant de la paret, a la vora de la carretera, a uns escassos 50 metres del peu de via. Excepcional. Durant tota l'escalada veurem com ens espera allà baix, pacient. La via es troba a la dreta de tot de la paret, i comença a un replà, al peu d'un diedre, i va recte i una mica cap a la dreta, no cap a l'esquerra.

Ressenyes

Podem trobar la ressenya al web d'Escalatroncs, però també a Silencio mineral, entre d'altres.

Ressenya d'Escalatroncs

Descripció de la via

La via té 5 tirades, molt bones totes elles. Les dues primeres, però, tenen alguna presa una mica polida pel pas de les cordades. Si hi aneu amb temperatura fresca no ho notareu tant. Les dues següents són boníssimes, exigents en el grau però ben assegurades quan cal. I la última és la més fàcil, sense complicacions per arribar al cim de la paret. Cal dir que l'equipament és el just, i en alguns trams les assegurances allunyen molt, per la qual cosa és molt recomanable dur material per reforçar la seguretat, com friends, tascons i bagues savineres. La roca dóna moltes possibilitats d'autoprotecció, així que no hi ha excusa.

1a tirada (V+, 25m): la primera tirada és fàcil de seguir, curta però potent. Després de xapar el primer parabolt, i superar un replà, col·loco un alien per assegurar el pas, que no es veu fàcil. Passo i segueixo amunt. Després de la segona xapa poso una baga savinera per assegurar l'allunyamenta, i segueixo per terreny més tombat. La última part, un diedre fissurat i una sortida a bloc a una repisa amb les preses bastant polides, i alguns blocs a l'esquerra per aixecar-se, però amb ull.

2a tirada (V+/6a, 30m): la segona tirada comença per una fissura diagonal, que supero en una breu bavaresa, i després ve una placa tombada d'adherència, fàcil, on xapo una altra savina, i una segona placa d'adherència. Aquesta, però, és més complicada, i per assegurar el pas col·loco un tascó petit a la fissura vertical, i així faig el pas més tranquil. Després ve un tram de diedre poc definit, vertical i amb poques mans per sortir, però ben assegurat, que se'm complica bastant. S'ha de pujar bé els peus i intentar sortir de manera controlada. Per aquest pas és ben bé 6a.  Després ja és ben fàcil i amb millor roca fins a la reunió, molt còmoda.

3a tirada (V+, 30m): aquesta tirada és excepcional, de pel·lícula. Comença amb una bona panxa, després de xapar la primera, on has de tirar de preses bastant polides, però ben grans i amb bons peus. De seguida ja quedes sobre una repiseta i la via fa un espectacular flanqueig molt i molt fàcil d'uns 10 metres, on he col·locat amb moltes facilitats un alien entremig de les dues xapes. No seguir una via que segueix recte amunt. Després se'n torna cap amunt en un tram boníssim, vertical però molt fàcil, amb preses boníssimes, fins a la reunió, en una repisa bastant còmoda.

Fent el flanqueig de la 3a tirada i la Laura recuperant el llarg

4a tirada (V+/6a, 30m): la via segueix després de passar una petita fissura vertical, i va cap a la dreta. Cap a l'esquerra veiem una altra línia de bolts. Es passa una reunió, que obviem, i segueix uns passos de bavaresa diagonal molt vertical, gens fàcil, on t'has de col·locar ben amunt i confiar en les bones preses que ofereix la roca, amb passos explosius i amb pocs peus, però molt ben assegurat (podem fer A0 si volem). Després una mica més fàcil, fins a la reunió, en una laja amb una gran esquerda, on aprofito per anar recollint la corda.

5a tirada (IV+, 25m): la última tirada és curta i més fàcil que les altres, amb uns passos inicials verticals, sortir per una lleixa, i de seguida ja trobem una reunió una mica cap a la dreta. La fa la Laura, per treure's el cuquet d'anar de primera.

Després d'arribar a la reunió, ens traslladem uns metres més amunt, a dalt de tot del cim, en una petita esplanada, per menjar una mica, contemplar el paisatge i recollir el material. Abans, però, ens fem la selfie-cim de rigor, i ja podem baixar.

Descens: es fa caminant, seguint un camí que baixa per la cara nord de la muntanya, marcat amb fites i molt evident, però per terreny molt humit i relliscós, així que pareu atenció amb les roques mullades, que rellisque molt. Arribem a un camí i tirem cap a la dreta, donant la volta fins a la carretera. Uns 20 minuts màxim.

Valoració general

Aquesta és una molt bona via, tot i les dues primeres tirades, que tot i ser bones estan una mica més polides, però les dues següents són una meravella. Una via ràpida de fer, molt variada, evident de seguir, i sobretot amb moltes possibilitats d'autoprotecció, on es pot practicar sense problemes i còmodament a col·locar friends de diferents mides, tascons, i també bagues savineres. Ideal per als dies freds i assolellats, quan la roca estarà en el millor tacte. I amb unes vistes molt xules al poble de Sant Llorenç de Montgai, i a la muntanya de davant, a l'altra banda del riu, amb una cresta magnífica que fa unes ombres sobre el riu molt divertides.

Paret de l'Ós, amb el Cilindre al fons, majestuós

Esportiva a Camarasa

Escalada esportiva a Camarasa (La Noguera)

26/10/17

Dos dies lliures entre setmana, s'ha d'aprofitar per fotre el camp i respirar una mica d'aire fresc. Li proposo a la Laura d'anar a la Noguera a fer complet d'esportiva + llarga, i li agrada molt la idea. Recentment m'han parlat molt bé del sector Crestes del Conill, així que anem cap allà!

Crestes del Conill - Sud

Les Crestes del Conill té, almenys que jo sàpiga, una paret sud, on hem anat, i una paret nord que té una trentena de vies entre el V+ i el 7b+, amb predomini dels sisens alts i els setens, d'entre 12 i 30 metres d'alçada. La pared sud, que és la que ens interessa aquest primer cop, té també una trentena de vies, en general més fàcil, entre el V i el 6c, amb predomini dels 6a's i 6b's, d'alçades entre els 15 i els 30 metres, i amb algunes vies amb segons llargs enllaçables, normalment més difícils que els primers. Es tracta d'una placa ben vertical, orientada completament al sud, i amb predomini de l'escalada tècnica sobre regletes, forats, i fissures.

Després d'escalar-hi, la valoració que en faig és que l'escalada és bastant bona, la roca és molt bona, i els cantos no estan gaire polits, i he trobat alguna via amb el grau una mica ajustat. Escalada tècnica, d'anar fent, de col·locació, molt plaent, amb algun pas de bloc molt aïllat.

Les Crestes del Conill es troben a una part diferent dels sectors principals d'escalada a Camarasa. Concretament, a l'altra banda del riu Segre, just al davant del poble, i per arribar-hi haurem d'anar en direcció a Sant Llorenç de Montgai, i un cop passat el pont que creua el riu, girar a la dreta per agafar una pista de terra. Després d'1.7km de pista trobem el pàrquing, just on la pista es torna més inaccessible. Des d'aquí cal seguir el camí que va cap a dalt i seguir gairebé fins al peu de la paret, on puja un corriol molt marcat fins al peu de via, que per cert és bastant bo. Uns 15 minuts màxim.

Això és el que he fet:

Alfa + Yang (6a, 30m): començo a escalfar amb aquesta via, que té la primera part de V+, fàcil, però amb un pas raro abans de la repisa, i després d'aquesta comença el 6a. I quin canvi! La primera part té un pas de bloc bastant difícil, i després és més anar fent, però amb passos sense descans. Recomanable.

Omega + Yin (6a+, 30m): segueixo amb aquesta altra via, que també té dues parts. La primera, 6a de placa d'anar fent, mantingut però assequible. S'arriba a la repisa i la continuació és molt semblant, però una mica més difícil. El vaig fent a poc a poc, sense presses, i surt fins a la reunió. Molt recomanable.

Dream Climb (6a+, 18m): segueixo amb aquesta via, ja que el grau en aquesta paret em sembla bastant pujat de to. I encerto de ple, aquesta via és boníssima, un gaudir constant, des del primer metre a l'últim. Passos molt variats i bonics. Més curta, però genial. Molt recomanable.

Kaputnik (6b, 28m): anem més cap a l'esquerra, on s'acaben les vies de la guia Lleida Climbs, i veiem un batibull de vies que no ens aclarim. La Laura pensa que potser hi ha vies noves, i proposa mirar si hi ha alguna actualització a Internet, i la clava. De fet hi ha 4 vies noves, i les dues que hi ha s'han reequipat i la que fa la Laura (Sputnik, V+) fins i tot se n'ha fet una extensió. Podeu veure la ressenya a sota. Jo trio la Kaputnik, a veure si tinc sort amb el 6b.. M'hi poso i vaig fent, a poc a poc, placa de continuïtat, fina en alguns punts, que et fa gaudir a cada metre. I en té 28! Així que tenim metres per xalar de valent. Una via boníssima, molt fanàtica. Molt recomanable.

Ressenya actualitzada a Lleidaclimbs

Sundari (V+, 15m): tornem a la dreta, per fer alguna via més, i la Laura tria la Cati Sali (6a), però després de xapar la segona expansió, la roca no li agrada gens i decideix baixar. Ho prova una altra vegada, però aquest cop per la via que hi ha just a la dreta, la Sundari. Però el resultat és més o menys el mateix, la roca no li dóna confiança i baixa. Així que m'hi poso jo per desmuntar-la, i de seguida veig el que diu. La roca és, per dir-ho ràpidament i breu, patètica. No apte per a escalar, bàsicament. Des del peu de via no es veu, sí que es detecta un color de la roca diferent, marró, en comptes de gris, però no es percep la mala qualitat d'aquest tros de paret. La roca es desprèn, és terrosa, i les mans s'hi aguanten tan malament que pateixo i tot per escalar la via. Tot i així vaig a poc a poc cap amunt i acabo la via, que per acabar-ho d'adobar, té un petit terraplè, és a dir, ple de terra. Un despropòsit. Un cop baixant, veig que la via de l'esquerra (Cati Sali) és més o menys semblant, així que personalment no recomano gens fer cap de les dues vies. Els segons llargs desconec com estaran, però almenys la roca no és marró. Per tant, vies gens recomanables (adjunto -sense permís- croquis de les dues línies a sota, per coneixement dels escaladors).

Croquis de les vies Cati Sali (6) i Sundari (8)

Plakistan (6a, 30m): encara queda una estona de llum, i tinc ganes de treure'm el mal gust de mans de la última via, i em poso en aquesta, un xic més a l'esquerra, que és ben llarga. La línia és bona, no té la qualitat que les altres vies que hem fet, però almenys la roca és acceptable. No sé si és que estic cansat, però em costa força. Tot i així, l'acabo encadenant, a poc a poc i amb esforços. Recomanable.

I fins aquí el dia, d'escalades plaqueres i llargues, per gaudir d'una bona jornada escalant, a ple sol i en un indret molt bonic i tranquil. El grau l'he trobat una mica pujat en algunes vies, tot i així la roca és molt bona (amb excepcions), i amb vies molt bones. També m'han recomanat el sector d'orientació nord, però les vies tenen més grau en general, així que queda pendent per una altra visita, que haurà de ser a l'estiu que ve. Deixarem que arribi, doncs..

Esportiva a la Roca de Casablanca

Escalada esportiva a la Roca o Agulla de Casablanca (Subirats, Alt Penedès)
25/10/17

Feia dies que no descobria cap sector nou, d'aquests d'arqueologia escaladora, dels que ningú no en parla, i quasi ningú no hi va. Aquest petit sector no està ressenyat ni comentat a cap pàgina ni bloc d'Internet. Així que aquesta és la primera i la única crònica, de moment. Feia temps que l'anomenada Roca o Agulla (segons la guia) Casablanca estava a la llista, però una contrarietat amb l'orientació del sol m'havia fet enrere. El cas és que a la guia Hotrock hi diu que és oest i a la nova guia de Barcelona y alrededores hi diu que és est. Potser que ens posem d'acord, no..? Després faré desaparèixer el misteri, però abans parlem del sector.

Es tracta d'una paret de roca calcària amb tan sols 9 vies, entre els 18 i els 20 metres, al costat de la urbanització Casablanca (que li dóna el nom), a prop del terme municipal de Subirats, i entre Gelida i Sant Sadurní d'Anoia. El trajecte en cotxe és com si anessis al sector principal de Gelida, però seguint la carretera C-243b fins a un desviament a l'esquerra cap a la urbanització. Deixem el cotxe a dalt de tot, a l'entrada d'un camí de terra, on si es vol es pot continuar una mica més, però caldria un 4x4. Seguim el camí que va cap a l'esquerra i ràpidament arribem a una petita explanada. Passada la línia d'alta tensió seguim una fita que va cap a la dreta, deixant el camí principal a l'esquerra (veure foto). Aquest tros de bosc està bastant tapat, la vegetació ha crescut molt, i la falta del pas de la gent ha fet que es tapi molt, tot i que el camí sempre és evident, fent-se lloc entre les herbes. Fins que arribem a una baixada que fem amb l'ajuda d'una corda fixa, i ja som al peu de via. Aproximadament uns 20 minuts.

Ubicació del pàrquing i del sector

Com ja he dit, la paret es troba ressenyada tant a la guia Hotrock com a la nova guia de Barcelona y alrededores, i en ella s'explica que les vies van ser equipades per escaladors locals el 1995, i més tard han estat reequipades el 2014, i per això el material en general és bastant bo, depèn de la via, i les reunions són a base de mosquetons i anelles, i les xapes a base d'espits i parabolts. En alguna d'ella veiem les assegurances antigues, una espècie de "químics" fets amb vareta d'obra de construcció (veure foto de sota).

La primera impressió de la paret promet. Es veu una roca blanquinosa i ataronjada, ferma, extremadament adherent, gens gastada, sense rastre de magnesi ni de restes d'escaladors. Res de brossa, no es veuen cantos polits, i la roca té un tacte boníssim. La paret és vertical amb alguns ressalts i petits desploms, i el tipus de preses és molt variat. Així que no podem esperar més, i ens posem a escalar de seguida. A les 9 hores passades del matí, hi comença a tocar el sol, però la roca on hi ha les vies encara són a l'ombra, per la qual cosa penso que l'orientació deu ser sud-oest, ja que no ens ha començat a tocar el sol de ple fins a mig matí. I tot i així no ha fet una calor excessiva.

Així doncs, això és el que hem fet:

(6) El helicóptero chafardero (6a, 20m): via amb una entrada de placa, i de seguida comença un diedre molt bonic, amb les assegurances una mica allunyades, però passos molt bonics i estètics. Bones preses en tot moment i una part final més tècnica. Molt recomanable.

(5) Delirium tremens (6a+, 20m): via just a l'esquerra de l'anterior, que m'ha semblat una mica rara, perquè hi trobem trams molt durs que no conjuguen amb la resta de la via. Aquest trams, que són bàsicament dos, es troben a la meitat de la via, i es poden evitar anant una mica per la dreta, quasi entrant a la via anterior. Per sort, els últims metres molt bons. Recomanable, però rara.

(8) Ringo (6a, 18m): via molt fàcil i bonica, amb una entrada de placa tombada una mica herbosa, un diedre a la meitat molt xulo, i un final amb unes panxes amb bona ganda. Molt recomanable.

(7) Simba (6b+, 18m): via a l'esquerra de l'anterior, que té dues panxes. La primera, que ja té posada una cinta amb un maillon, el xapatge de la qual es complica força perquè queda prou lluny, se supera amb un pas de bloc amb bones mans i pujar peus. La segona es troba més amunt i el podem passar bé amb un pas molt llarg i d'equilibri. Molt recomanable.

(4) Alivio de luto (6b+, 18m): via molt bona, la millor de les que he fet, gairebé tota de placa, amb un crux important a la meitat. La resta de la via és més fàcil, amb passos bonics i de col·locació. He fallat al primer intent en el pas dur, però després l'he tornar a provar i me l'he endut. Molt i molt recomanable.

I fins aquí el matí d'avui. Un lloc molt bo per escalar, petit però potent, i amb una roca excepcional. Val la pena a fer-hi una visita, ni que sigui.

Més fotos de la paret:

Resta de vies (d'esquerra a dreta):

(1) Entre Pinto y Valdemoro (6b+)
(2) Jardala (6c+)
(3) Wasabi (7a)

(9) Para Martina (IV+)

Via Adéu Espanya a Malanyeu

Via Adéu Espanya a la Paret del Devessó (Malanyeu, Berguedà)
V, 100m

12/10/17

En un dia com aquest, el millor que podíem fer era una escalada simbòlica, amb un rerefons diferent. I la millor opció que se'm va acudir va ser anar a Malanyeu a fer la via Adéu Espanya, per anar acomiadant-nos d'aquest Estat que ben aviat marxarà de les nostres vides. Així que li proposo a l'Olga i accepta molt motivada. Ella em diu que si anem ràpid potser tenim temps de fer una altra via: genial, hi ha una via a la paret que es diu Independència. Perfecte, dia rodó! Però finalment ho hem hagut de suspendre (per falta de temps).

Característiques i informació general

Oberta per Joan Baraldes i Toni Alarcón el 2014
Dificultat: V
Llargada: 100 metres
Equipament: equipada amb parabolts, ponts de roca i bagues savineres
Material necessari: 9 cintes exprés
Orientació: Sud
Grau d'exposició i compromís: Baix
Valoració: Bona
Temps emprat: 3:00 hores

Aparcament i aproximació: deixem el cotxe abans d'entrar al poble, al costat de la carretera, i abans del camp de futbol. Seguim carrer avall el camí fins a arribar a un mas particular, on hem d'agafar un corriol que surt cap a la dreta i amunt, i després seguir per l'esquerra, creuant abans un filat elèctric. Seguim el corriol després en descens, trobem un altre filat i seguim ara ja apropant-nos a la paret i en pocs metres de pujada ja som a peu de via.

Ressenyes

Ressenya d'Escalatroncs i d'El Col·leccionista de vies

Descripció de la via

La via té quatre tirades més aviat curtes (entre 20 i 30 metres), que es poden fer bastant ràpid, a mercè d'una bona roca amb moltes possibilitats diferents, en la qual has de triar la millor, i anar gaudint de la roca. La tirada més bona és la tercera, i la primera i la segona també són de bon veure, però la quarta és totalment de tràmit, que personalment hauria evitat, ja que està molt trencada. La via s'inicia just al davant d'un gran arbre, i les inicials a peu de paret estan quasi esborrades, com podeu veure a la foto.

1a tirada (V+, 30m): primera part fàcil, amb bones preses, i després lleugerament a l'esquerra per anar a buscar una llastra, amb algun passet més de mirar-s'ho, però fàcil. Reunió còmoda a sobre la llastra.

2a tirada (V, 25m): tirada que he trobat més "complicada" de totes, especialment uns metres més amunt de la reunió, en que no veia clar per on havia de seguir i me n'he anat a l'esquerra a una espècie de diedre. Després, abans de sortir per la repisa, he vist que l'últim parabolt estava prou lluny i he col·locat un alien que ha quedat molt bé en un forat, i després ja he xapat la savina i he sortit a la còmoda reunió en una repisa.

3a tirada (V, 20m): la curta tirada és vertical però amb infinitat de forats, placa molt entretinguda i fàcil, amb alguns ponts de roca, i després s'acaba i arribem a un gran balcó, amb una còmoda reunió.

4a tirada (V, 25m): aquesta última tirada no m'ha agradat gens, hi havia punts on la roca es veia molt solta i havia d'anar mirant que no es trenqués. Penso que es pot prescindir d'ell si penseu que no val la pena.

Arribem a la reunió, que per cert és una mica incòmode per recuperar la corda, ens fem una foto, bevem aigua (que fa calor), mengem alguna cosa i ens disposem a baixar a terra.

Descens: nosaltres l'hem fet en tres ràpels, des de la reunió-cim fins a la R3, d'aquesta a la R1 de la via Dels Senzills, i d'aquesta al terra, però penso (s'hauria de comprovar) que es podria baixar en dos ràpels, fent el primer directament fins a la R2 de la via Dels Senzills (40-50m?), i d'aquesta al terra (50-60m?). Amb dues cordes de 60m, evidentment.

Valoració general

La valoració que faig d'aquesta via és que és una via bona, no espectacular, però almenys els tres llargs inicials són bons, especialment el tercer. Roca típica d'aquesta zona, amb múltitud de forats i altres tipus de preses, que també ens dóna la possibilitat de reforçar o col·locar assegurances flotants enlloc de les fixes. Un lloc on val molt la pena venir i gaudir de la seva roca i dels seus paisatges.

Capgirem la història!