Via Amistades Pelirrojas a Perles

Via Amistades Pelirrojas, al Roc d'en Solà, a Perles (110m, 6a+)

29/12/16

Teníem ganes de fer una pausa amb l'esportiva, i fer alguna via llarga. D'entre les diferents opcions que tenim a l'Alt Urgell, la via Amistades Pelirrojas ens sembla una genial opció. Poca aproximació, curta tornada caminant, bona roca calcària, grau assequible, bonic entorn, etc). Jo ja la coneixia, perquè he escalat diversos cops a Perles, i tenia moltes ganes de fer-la. És la més fàcil del Roc d'en Solà, i es troba al que s'anomena La Proa, una paret de roca que sobresurt com la proa d'un vaixell, amb un sostre molt característic. Així doncs, som-hi!

Felicitat absoluta a dalt del cim

La via es troba en una paret de roca calcària, està ben equipada amb parabolts,  només calen 12 cintes exprés per realitzar-la, i té orientació Sud. Es divideix en 4 llargs, que no passen del 6a (excepte una tirada de 6a+), assolint uns 110 metres aproximadament d'escalada.

Trobem la ressenya de la via a Escalatroncs:

L1 (V+, 20m): la via s'enceta xapant un parabolt de la via Putes mosques, i de seguida se'n va cap a l'esquerra, en uns primers metres durets, sobretot pel fred que fa i la poca sensibilitat que tenim a primera hora. A més a més, en aquest tros de paret encara hi ha ombra. Passos finets cap a l'esquerra, que es va traient la Clara amb gran destresa, fins a un moment que segueix recte amunt, per terreny ja més fàcil i assolellat. Ràpidament arriba a la una còmoda reunió, des d'on es disposa a assegurar-me.

La Clara encetant en primer llarg de la via

Jo pujant fins a la primera reunió

L2 (6a+, 35m): segueixo sense massa dilacions el segon llarg, bastant llarg, al principi per un terreny bastant fàcil i generós, en tendència cap a l'esquerra, que poc a poc es va posant dret i més complicat, fins arribar a un esperó poc marcat. Se succeeixen un seguit de passos on t'ho has de mirar més, i on l'ambient creix progressivament. Després s'arriba a un bonic diedre, però que deixem a l'esquerra per anar en direcció a la reunió, que es troba a sobre del característic sostre. Just abans d'arribar-hi també em sembla un tram força dur, amb preses petites i posicions poc còmodes. Finalment, però, aconsegueixo arribar fins a la reunió, bastant còmoda, i espero que pugi la Clara.

Començament fàcil del segon llarg

 Passos més finets i amb ambient a la meitat del segon llarg

 Poc a poc arribant al final del llarg, amb esforç i descansant

L3 (6a, 25m): li torna a tocar a la Clara, el que resulta un llarg molt maco i exigent. Aquest cop, però, per una fissura en diedre que es gaudeix molt, però que no et deixa baixar la guàrdia, i et fa pujar amb una bona tècnica i atlètica. També es pot fer servir la placa de l'esquerra, i ràpidament arribem a la reunió, on aprofitem per descansar i fer un mos, gràcies a la comoditat que ens brinda la seva situació.

Vistes al Roc d'en Betriu des de la R3

Vistes al poblet de Perles des de la R3

Clau i ganxo d'època al costat de la R3 nova

Vistes a l'agulla de l'Alba des de la R3

L4 (6a, 20m): ja ens queda poc, una última i curta tirada que fa una gran essa per evitar una panxa, i que es va fent a poc a poc, per al final sortir en una posició una mica incòmoda degut a la panxa de dalt i a la progressió en diagonal. En el parabolt de la dreta cal posar una cinta llarga perquè la corda no fregui massa. Pràcticament després de xapar l'última expansió, surt volant just de sobre meu, a un parell de metres del meu cap, una gran àliga que veig de reüll com arrenca el vol. Sort que acabava de xapar, perquè de l'espant no sé que hagués pogut passar.. Finalment acabo de pujar a un còmode replà i munto reunió per assegurar l'últim llarg de la Clara.

La Clara traient el cap a l'última tirada

La impressionant paret del Roc d'en Solà que es veu des del cim de la via

Un cop a dalt, recollim el material i descansem una estona, tot contemplant el paisatge que tenim a sota nostre, comentant la jugada i menjant una mica. En acabat ens disposem a baixar a peu per la dreta, darrere del Roc, per un sender prou senyalitzat, que ens deixa ràpidament al sector superior del Roc d'en Solà, que té unes quantes vies d'esportiva. Però baixem una mica més fins al sector inferior, per fer algunes vies i practicar diverses coses.

Lluna de Mel, 28m (6a): bonica via amb un començament de V+ i un final més vertical i entretingut. Intento posar algun tascó i trobo un emplaçament més o menys bo en una fissura vertical. És difícil trobar més coses, així que tiro cap amunt fins a la reunió.

Kalkaris, 25m (6a+): ens posem en aquesta altra via, que és la més difícil del subsector, i que simplement té un passet més a bloc. En aquesta via practiquem la caiguda des de l'últim parabolt. Una bona volada controlada va molt bé per anar treballant la por a les caigudes. Després sense problemes fins a la R.

Lluïsors, 20m (V+): fem aquesta altra via per practicar l'escalada amb botes. Al principi és una mica fi, i ens ho hem de mirar més, però després les botes entren fàcilment als grans forats i s'aguanta bé a les grans preses que ofereix la via. Fem reunió i pleguem, que ja és fosc.

La Clara fent la via Lluïsors amb botes

I fins aquí el dia, que ha resultat ser molt complet i entretingut, ja que hem fet via llarga, hem practicat la col·locació de tascons, la caiguda, i l'escalada amb botes. El que està clar és que no ens avorrim!