Esportiva a Can Jorba

Escalada esportiva a Can Jorba (Montserrat)


Març 2018

El Manantial

Avui he tornat a Can Jorba, després de força temps sense venir, aquest cop amb el Situ, que tenia mono de roca. Li he proposat d'anar a Montserrat, i concretament al sector El Manantial de Can Jorba, ja que hi ha bones vies allà, al sol, i sent entre setmana, no ens trobarem gaire gent. I així ha estat!

Ressenya de lanochedelloro extreta del bloc Skalatopi

Ressenya de Tibalifort

Hem fet les següents vies:

Liquenatus (V+/6a, segons ressenya, 20/25m): hem començat a escalfar amb aquesta via. Després del Situ, he pujat jo i a la reunió me n'he adonat que la via s'ha allargat dues xapes més, fins a una reunió a 25 metres del terra, però com que no portava més cintes no he pogut seguir. En una altra visita. Potser aquest últim tram és 6a? Recomanable.

*entremig d'aquestes dues vies (Liquenatus i Golden gay) hi ha una altra línia no ressenyada ni als croquis que enllacem aquí ni a la guia de Montserrat Sud. Ens han dit que és 6a+. La reunió és la mateixa que la de la continuació de la via Liquenatus.

Golden gay (6a+, 18/25m): seguim amb aquesta via, que té una entrada potent, però assequible, i després es va fent per preses de diferent tipus. Acaba en una reunió a uns 18 metres, però he decidit seguir per la línia que hi ha a l'esquerra, que recorre un esperó poc marcat, amb uns passos complicats i raros, que no ajuda al xapatge. M'he hagut de penjar, i m'ha semblat més dur que 6a+, començant perquè és lleugerament desplomat. Em quedarà el dubte. Per mi 6a+ fins a la R1 i 6b fins a la R2 (?). Recomanable

Polvet galàctic (6b, 25m): amb ganes de tibar una mica més hem seguit amb aquesta, que té molt bona pinta visual. I encertem, és una via molt guapa, variada, física i tècnica a cada part, primer per una fissura, i després per una placa. Molt recomanable.

Rehabilitació contínua (6c, 37m): i finalment ens hem posat en el projecte del dia, que ja havia escollit només arribar. Una delícia de via, des del primer fins al darrer metre, contínua i mantinguda, tot i deixar-te descansar en algun punt, el grau és bastant homogeni, i la seva excel·lent roca es fa navegar a poc a poc, fins arribar a la panxeta final. Per mi 6c. Molt i molt recomanable.

Escalant la via Rehabilitació contínua (6c, 37m)

Maig 2017

Can Jorba dreta i centre

Jornada matinal a Montserrat, buscant l'ombra anem a la dreta de Can Jorba, on no hi he estat mai. Aquí hi ha moltes vies i de molta dificultat, anem a buscar vies assequibles per fer un matí d'escalada agradable.

Odio africano

Malditos bastardos L1 (6a, 30m): via vertical i llarga, amb canto d'anar fent, i algun pas més fi, sobretot ben amunt. Molt recomanable.

Placa (6a, 35m): via molt semblant a l'anterior, però que m'ha semblat una mica més fàcil. Molt recomanable.

Aresta (6b, 25m): a l'esquerra de l'anterior hi ha aquesta via, que comença a la mateixa paret que les altres dues, però a poc a poc se'n va a l'esquerra cap a l'aresta i acaba passant a l'altra paret, just abans d'un sostret, en un parell de passos verticals i amb ambient. Un cop a l'altra paret seguim per terreny més o menys fàcil. Molt i molt recomanable.

Anem més a la dreta a buscar més vies, fins al sector La Soga de Satán. Malauradament a aquest tros de paret ja toca el sol, i és migdia.

La soga de Satán

Eigerwand (6a+, 15m): via curta, amb un començament de bojos. Ho intento de diverses maneres, però resulta impossible. Hi ha una bona mà dreta i més amunt una mena de regleta que s'agafa amb l'esquerra, però després res, o quasi res. S'hauria de canviar la mà esquerra per la dreta i anar a buscar alguna cosa amb l'esquerra, però és molt fi i xungo. Amb l'ajuda d'unes mans al cul, aconsegueixo xapar la primera cinta, i ja ràpid cap amunt. Segueixen uns passos durs, però a meitat de via la cosa canvia completament i es torna molt fàcil. Recomanable.

Flaons (6b, 15m): just a l'esquerra hi ha aquesta altra, que també té una entrada dura, però no tant. Almenys la primera cinta es pot posar i xapar bé, i després uns passos durs i atlètics per una fissura i xapem la segona, i a partir d'aquí se suavitza la cosa. La segona meitat té la tònica de l'anterior via. Comparteixen reunió. Recomanable.

Fa molta calor i decidim marxar, que ja és entrada la tarda. Abans, però, de tornada, parem al Guacamayo i fem una via més per acabar d'arrodonir la jornada.

Centre - Guacamayo

Pelaroques (6a+, 15m): diedre amb una entrada xunga no, el següent: marciana. Ni tan sols amb les pedres que hi ha apilades arribo a posar la cinta. Un cop més necessito les mans salvadores al cul per aguantar-me i protegir-me de caure. Un cop xapo segueixo amb alguns passos durs, però a mesura que pujo van apareixent les preses. Escalada de diedre tècnic, diedre estret (poc definit), on és clau la col·locació dels peus, i bastant atlètic. Va sortint a poc a poc fins a la reunió. Molt recomanable.

Ara sí, ja podem marxar ben contents i satisfets cap a casa. Fins a la propera!!


Desembre 2016

Placa de la Pluja

Organitzar un cap de setmana sencer d'escalada en un dels millors indrets del nostre país oferint allotjament  és una odissea, un trencament de coco. Però, per altra banda, en aquest món de l'escalada, és possible i més fàcil improvisar una quedada de 7 persones d'un dia per l'altre per anar a escalar a Montserrat un matí d'un dia festiu entre setmana. I això hem fet! Un porta l'altra, i l'altra aquell, i així ens hem ajuntat avui dijous (festiu de què?) un grupet divers i molt maco: la Maria, el Jordi, la Judith, el Sergi, la Ruth, el Javi, i jo. Ja us ho dic ara, una companyia i jornada excepcionals! Moltes gràcies!!

Foto del maquíssim grup

L'objectiu de destinació, la Placa de la Pluja. El Jordi i la Maria sabien arribar-hi, ja que hi havien acabat un dia sense voler-ho, i els va agradar el sector... La propera vegada que em sortiu amb això em sembla que agafaré una guia de seguida hahaha! El cas és que hem acabat a la placa del costat del Bombo Inferno, i per acabar trobant la Placa de la Pluja hem estat fent unes quantes voltes per la zona, seguint diversos camins, fins que al final ens hem parat i ens ho hem mirat bé. Un cop al Totxo de Can Jorba ja ens ha estat més fàcil seguir el camí, però encara no ho vèiem molt clar. Però a causa de la meva insistència, i quan ja estàvem apunt de tirar la tovallola, he trobat el sector, molt cap a la dreta, i just per sobre del Bombo Infierno. Cal saber cap a on vas, perquè sinó pots acabar rendint-te. Però el cas és que finalment l'hem trobat, i a primera vista ens ha semblat molt guapo.

Podem trobar aquesta ressenya:

Ressenya trobada a Bloc Emportat

La ressenya de les vies del sector també es poden trobar a la guia de Montserrat Sud, i fem referència a les vies amb el número i el nom que ve indicat al llibre. 

Un cop a peu de via, com que ja era força tard, ens hem posat "mans a la magnesiera". I amb les ganes que teníem d'escalar hem fet molta feina en poc temps.

Vistes de la muntanya de Montserrat des del sector

Així que hem començat a escalar. La cordada de la Maria i jo hem fet les següents vies:

2. Billy the kid (6a, 15m): curta via per escalfar amb una entrada un pèl dura, amb un parell de passos de bloc, però assequible. Un cop a la segona xapa la cosa es torna més benevolent. Superat un llavi, ràpidament i cap a la dreta arribem a la reunió, compartida amb les dues vies de més a la dreta (3 i 4). Recomanable.

Maria començant amb la Billy the kid (6a)

Situació controlada a peu de via

Després de la primera via deixem aquest tros de paret per anar més a la dreta a buscar vies més llargues, passant per una escletxa on la motxilla se'ns encalla.

7. Fisura (6a, 17m): via que ens ha entrat per la vista només veure-la, ja que segueix una bonica fissura fins a dalt de tot. La línia va lleugerament per l'esquerra d'aquesta, però sense deixar-la del tot en cap moment. Et fa gaudir des del primer moment, donant la possibilitat de fer algun encastament de mà i utilitzant-la per a la progressió, juntament amb la placa, amb unes preses increïbles per la seva generositat i forma, poc comunes en aquest massís de conglomerat. És un plaer escalar aquesta roca, des del primer metre fins a l'últim. Molt recomanable.

Es pot veure la Fisura (6a) i El clan de la púa (6a+) a la placa de la seva esquerra

6. El clan de la púa (6a+, 17m): aquesta via va per l'esquerra de l'anterior, i comparteixen reunió. Molt semblant a l'anterior, amb preses i passos brutals, que ens han acabat de donar la confiança necessària per gaudir al màxim de la seva escalada. En aquest cas té una petita panxa fàcil de superar, i després fa una corba que et fa anar cap a l'esquerra i després cap a la dreta, amb algun tram de lleugeríssim desplom, però mans i peus genials. Fàcilment arribem fins a la R, gaudint "a tope". Molt recomanable.

Gaudint de la via El clan de la púa (6a+)

9. (sense nom) (6b, 17m): després de xalar de valent a les dues anteriors vies, era el moment de posar tota la carn a la graella, i ens hem decidit per aquest 6b, que tenia molt bona pinta des de baix. I tant que la tenia! Una via súper "disfrutona" i fanàtica, que ens hem tret a poc a poc i amb bona lletra, però sense pausa. Molt semblant a les anteriors, però amb preses més petites, i on t'has de fixar molt més amb els passos. Et fa treballar molt més tècnicament però et condueix sense parar pels seus forats, regletes i escletxes. Màxima alegria. Molt recomanable.

Sergi baixant de la via 9, després d'encadenar-la

10. (sense nom) (6b+, 17m): i l'eufòria se'ns ha pujat tan amunt que ens hem vist amb forces per encarar aquest 6b+. Venint de les vies que venim, aquesta enganya, i molt, ja que resulta molt diferent, i en conseqüència, força més difícil. Fins al segon parabolt, cap problema, però d'aquest fins al segon una placa finíssima i amb molt poques preses per les mans i els peus et fa suar i exprimir-te el coco de valent. I caure! He intentat primer fer-la una mica per la dreta, però una mala mà m'ha fet caure i fer una bona volada. Després de descansar una mica i mirar-ho bé, ho he tornat a intentar, però aquest cop recte. Millor i suficient per posar la següent cinta, però en tan mala posició i seguretat que m'he agafat a la cinta per passar la corda. A partir d'aquí la cosa baixa una mica l'exigència, però no gaire, no us feu il·lusions. Poc a poc fins a la reunió, i ben fos. La Maria l'ha fet molt millor i més ràpidament, sense pensar-s'ho gaire. Xapeau! Queda pendent a la següent visita. Recomanable.

La via té una variant de V+ que va per la dreta (via 9), fent més factible l'escalada (a la foto de baix es pot veure per on va la via amb la línia de la corda de l'asseguradora). El 6b+ és la via que puja l'escalador en tope rope.

Escalador fent la via 10 (6b+)

13. Els Sinxampu (6a, 15m): ja ben cansats, decidim baixar el nivell i fer una cosa més senzilla. A la dreta de la paret trobem aquesta via que ens recomana el Sergi. Té una primera part més fina, amb un petit flanqueig a la dreta i seguidament recte amunt fins a superar un replà. Després d'aquest la roca canvia i s'assembla a les vies 6 i 7, amb bon canto i generós. Fins a la R sense gaires problemes (excepte jo per xapar la cinta de la reunió). Recomanable.

I fins aquí la jornada, molt ben aprofitada. N'hem quedat ben satisfetes, tant per la qualitat del sector com la de les nostres escalades!


Les altres cordades han fet també altres vies:

1. Esperó del corb (V, 15m)

 Ruth (esquerra)  i Judith (dreta) a l'Esperó del corb (V)

3. Fiord (V+, 15m) 

         

Sergi (esquerra) i Javi (dreta) a la via Fiord (V+)

4. Helpers (V, 15m)

Ruth a la via Helpers (V)

8. (sense nom) (6a, 17m): via de placa amb molt bona pinta.

12. South Dekoting (6a+, 15m): via molt recta i amb un final molt finet, queda pendent.

Conclusions

Hem descobert un petit però interessant sector, que segur que rebrà una altra visita en el futur. El que més m'ha agradat d'aquest sector:

• Vies de placa molt bona, pel tipus d'escalada que representa i per l'augment de la seguretat.
• Tipus i qualitat de preses que ofereix aquesta roca, poc comuna a Montserrat, sobretot en determinades vies.
• Grau d'algunes vies assequible.
• Peu de via molt còmode. 
• Equipament molt bo.
• Aproximació curta, si saps el camí.

Així estava el pàrquing de Can Jorba quan hem plegat

Esportiva a La Soleia

Escalada esportiva a La Soleia, Valldeneu (Sant Martí de Centelles, Osona)

Gener 2018

La Soleia és una escola d'iniciació a l'escalada situada al municipi de Sant Martí de Centelles, per sobre el torrent de Valldeneu, i entre l'ermita de Sant Pere de Valldaneu i la Braseria i Espai de Lleure Can Canal. En aquestes parets ja s'hi practicava l'escalada fa 50 anys, però l'augment de nous sectors va fer que la zona fos poc visitada, fins que el 2010 l'Ajuntament del municipi, amb l'acord de la propietat de la finca, va posar-se mans a la obra per restaurar aquesta escola d'escalada tradicional per actualitzar-la als nous temps.

Plafó informatiu de l'escola d'escalada, extret d'Esgarrapacrestes

Aparcament

Les parets de La Soleia són de roca calcària, actualment ja amb les preses una mica polides pel pas dels escaladors, que compta amb una trentena de vies (ha anat en augment els últims anys), repartides en diversos sectors, tots a tocar o molt a prop els uns dels altres. La majoria de vies que hi trobem són de graus baixos, entre el III i el V+, però també trobem alguns 6a, i 6b/6c. La majoria de vies tenen una alçada més aviat baixa, entre els 10 i els 20 metres, depenent del sector. L'escalada és en placa i en petits desploms, i majoritàriament en regletes de diferents mides, algunes fissures verticals, i també alguns forats, més rarament. L'equipament que hi trobem és a base de parabolts, en la majoria de casos molt a prop els uns dels altres, i amb reunions dobles amb cadena i anella, i en algun cas mosquetó. I finalment, pel que fa a l'orientació, aquesta és sud/sud-est, però al quedar enclotada darrera la muntanya fa que a l'hivern el sol no hi toqui de ple a la paret fins gairebé les 11h.

Plànol d'accés i de sectors, extret d'Esgarrapacrestes

Ermita de Sant Pere de Valldeneu i cementiri

Camí d'accés

De les ressenyes que es poden trobar a Internet, les que m'agraden més són les del bloc Grimpant en els Cingles, tot i que estan desactualitzades (com totes). Són aquestes, en ordre de vies d'esquerra a dreta:

Sectors Iniciació i Sostre

Sectors Diedre i Espeleòlegs

A més a més, també hi ha un gran bloc anomenat El Bolet, on hi ha dues vies d'iniciació (ressenyes extretes del bloc Grimpant en els Cingles):

Totes aquestes ressenyes, però, no estan actualitzades, ja que hi ha un bon grapat de vies noves, especialment al sector Espeleòlegs i Diedre. I l'objectiu d'aquest post, precisament, és posar una mica de llum a aquest dèficit. Aniré comentant les vies que faci, al costat de les fotos. Les vies que tenen interrogant encara no les he fet o encadenat, per la qual cosa encara no els dono una graduació definitiva.

Actualització de ressenyes (en construcció)

Si algú té més informació prego me la faci arribar. Moltes gràcies!


Sector Iniciació

Sargantana (V+/6a): comença per la via Joan i a l'alçada de la reunió se'n va cap a l'esquerra, passant per una bona fissura, i després cal superar un altre tram de fissura, però no tant bo. La falta de peus penso que li donen el 6a. Molt recomanable.

Joan (III): rampa escalonada molt fàcil, amb reunió pròpia amb mosquetó.

Laura (6a/+): inici conjunt amb la via Paula, fins arribar a la reunió, seguim cap a l'esquerra per una fissura amb un parell de forats, i s'ataca el sostre, agafant unes bones mans a dalt, i sortint a força de braços i/o pujant peus. Molt recomanable.

Paula (III): rampa escalonada molt fàcil, amb reunió pròpia amb mosquetó.

Canal (V/+): comença per la via Paula i després va cap a la dreta seguint un sistema de regletes, amb bona presa, passant per sota i la dreta del sostre, i final de blocs. Recomanable.

Alex (III): rampa escalonada molt fàcil, amb reunió pròpia amb mosquetó.


Sector Sostre

??? (6b+/6c): via que té inici conjunt amb la Pua, i de seguida se'n va cap a l'esquerra, per una placa amb regletes, segueix per una panxa amb un tram molt dur, i després més fàcil fins a la reunió conjunta amb la via Pua. Després d'encadenar-la penso que podria un 6b+ o inclús un 6c. Molt recomanable.

Pua (IV+): via molt fàcil que va per la dreta de l'anterior, buscant les repises, i que només té un pas més complicat quan se'n torna a l'esquerra passant l'aresta. Recomanable.

Centellenca (6c): via que té una entrada dura, física i relliscosa, després placa fàcil amb un passet més fi, i un final de sostre bastant dur, difícil a vista, on s'ha de fer un bon dinàmic i tibar de valent, anant per les xapes de la fissura. Molt recomanable.

Osonenca (6a+): va entremig de les altres dues vies, amb un pas inicial de tibar, seguim per terreny fàcil, fins arribar a una panxa. Aquesta es pot fer per l'esquerra, més fàcil, o recte, per preses petites, que li dóna el grau a la via. Cap a la dreta per terreny més fàcil i ja arribem a la reunió amb mosquetó. Molt recomanable.

SEDEG (V+): via que té una primera part molt fàcil, i després una petita travessa cap a la dreta per una fissura molt bona, i una mica desplomada, cosa que li dóna el plus de dificultat. La seva reunió la trobem cap a la dreta. Molt recomanable.

Sector Diedre

Sorpresa (IV-6b): primera part de placa molt fàcil, i continuació per una fissura fent una mica de bavaresa, secció molt tècnica i amb pocs peus, on col·locar-te bé és imprescindible. Molt recomanable.

Jordi Icart (6a/+): via que va per la placa al costat d'una xemeneia, que utilitzem per escalar, sobretot la última part, fent una tècnica combinada de bavaresa i diedre. La roca no és gaire adherent, i els peus no són molt bons, i això fa més difícil superar el tram. Per mi és mínim 6a, i podria ser més. Recomanable.

??? (?)

??? (?)

??? (6c?): inici conjunt amb la via curset, i abans d'arribar a la reunió anem cap a l'esquerra (ens podem saltar una xapa perquè la corda no fregui tant). Pas de desplom amb preses, però bastant físic, i sortida a reunió també dura. Pendent d'encadenar i graduar. Recomanable.

Curset (IV): via de placa curta i fàcil. Recomanable.

Figuereta (IV-6a): primera part de placa fàcil (IV), i segona part (6a) de diedre amb una mica de desplom i amb bona presa en general. Recomanable.

Pito amagat (IV+/V): via fàcil que comença per una placa tombada al costat d'una fissura, i acaba en un diedre molt marcat i amb passos tècnics en aquest estil. Recomanable.

Menja sorra (IV+):via que comença en placa i després va per un diedre poc macat fins a superar uns blocs i una curta placa final. Recomanable.

Sector Espeleòlegs

  

El Canto (6a): via vertical i molt divertida, de moviments tècnics d'equilibri, i tirant a llargs. Molt recomanable.

Valldeneu (V+/6a): via que comença per una placa amb poques preses, i després va per una espècie de fissura, no gens fàcil de fer, i amb preses poc clares i una mica polides. Per tot això li posaria 6a. Poc recomanable.

Rossinyol (6b):  via que comença a l'esquerra de la Fissureta (6b/+), que té la primera xapa molt amunt, i que té un forat molt característic, punxegut, en una panxa. Un cop superada aquesta la cosa es posa més fàcil. Recomanable.

??? (6b/+): via que comença en placa, anant en diagonal cap a l'esquerra, amb passos més aviat fins, fins arribar a una petita fissureta, on la cosa es posa més tensa. Pas de bloc per superar el tram i després ja fàcil fins a la reunió. Recomanable.

Fissureta (6b/+): via que va per placa al costat de la via anterior, fins a trobar una altra fissura vertical, que se supera amb passos d'equilibri principalment. Molt recomanable.

GIEG (V): via que va per un tros de paret que es va posant vertical, fins arribar a una petita panxa, que té un pas fi, llarg, i amb pocs peus, i polits. Per tot això és com a mínim un V. Podem seguir recte cap a la reunió original o desviar-nos a la dreta a la de la via Diedre, que té mosquetó. Recomanable.

Diedre (IV+): via que va per un diedre prou marcat, i molt fàcil d'escalar. Recomanable.

Les Mirones (?) (6b): variant de la via Cuquet, que va cap a l'esquerra a buscar la panxa. Secció de tres passos de tibar però molt clars, a la vegada que molt bonics, i sortida també complicada. 6b físic i tècnic. Molt recomanable.

Cuquet (IV): via de placa que va per la dreta d'una panxa en la seva part final. Recomanable.

El de Súria (IV): via curta i de placa, amb algun pas llarg i menys evident del que pot semblar a simple vista. Té mosquetó. Recomanable.

El Bolet

Normal (III): escala molt curta i fàcil, apte per a iniciació o nens. Reunió de mosquetó. Recomanable.

Esperó (IV): escala molt fàcil, però una mica més vertical que la seva germana. Recomanable.

Via Alucina Carabina al Càmping

Via Alucina Carabina (Càmping, Montserrat)
6b, 80m

15/3/18

Característiques i informació general

Oberta per M. Millet, N. Dalmases i Ll. Martínez el 1983
Dificultat: 6b
Llargada: 80 metres
Equipament: equipada amb expansions diverses, rapelable.
Material necessari: 7 cintes exprés
Orientació: Est
Grau d'exposició i compromís: Baix-mitjà
Valoració: Molt bona
Temps emprat: 2:00 hores

Aparcament i aproximació: deixem el cotxe al Monestir, i anem a buscar el camí de Sant Joan, fins que agafem el corriol que duu al mirador de Fra Garí (indicat), passant per sobre de l'Esperó del mateix nom i tornant a la dreta fins arribar al peu de via, evident. 15 minuts.

Ressenyes

Podem trobar la ressenya al blog d'Escalatroncs, entre d'altres.

Ressenya d'Escalatroncs

Ressenya trobada aquí

Descripció de la via

La via consisteix en tres tirades, ràpides de fer, que travessen aquest monòlit just al costat de La Granota, que si el mirem des del monestir s'assembla ben bé a un ganivet. La via discorre pel mig de la placa, especialment a la segona i tercera tirada, on trobem la millor roca d'aquesta zona.

1a tirada (V+, 40m): començo jo, amb un inici vertical i que ja et fa treballar, tot i que molt assegurat fins a la tercera xapa. La quarta ja està més lluny, i tot i ser fàcil, l'aleje et fa pensar-t'ho dues vegades, doncs la distància és considerable, amb possible topada contra el terra en cas de caiguda. Trobem una cinquena xapa més amunt i després la roca es tomba, fins arribar a la reunió, molt còmoda.

2a tirada (6a, 22m): la segona tirada comença amb un petit flanqueig amb un petit arbre pel mig, fins a col·locar-se a la placa, amb molt bona roca, aspra i cantelluda. Aquesta tirada és de traca i mocador, placa vertical, roca excepcional, assegurances força a prop, i que et fa gaudir al màxim. Recomanable fer-la de primer.

3a tirada (6b, 18m): ens queda aquesta placa de l'Escut, i em torna a tocar a mi, i m'hi poso poc convençut, doncs avui no estic molt fi. La sortida de bloc del bombo no és tan dura com em pensava, però requereix un pas llarg. Després la placa és exigent, presa petita, pocs i petits peus, i apretona tota ella, sense gaire descans. En resum, res a veure amb la segona tirada, aquí t'ho has de currar i tenir piles. Jo avui no en sóc capaç, i em penjo un parell de vegades, fins que arribo a la R. Com que aquesta és molt penjada, decideixo baixar fins a la R2 i que el Javi pugi de segon.

Descens: es pot fer un ràpel des de la R3 fins a la R2, i d'aquesta al terra (50-55m). Tot i que penso que l'ideal seria col·locar una instal·lació de ràpel a la R1, i fer dos ràpels (de la R3 a la R1, i d'aquesta al terra). Opinió personal.

Valoració general

L'he trobat una via molt divertida, especialment la segona tirada, per la qualitat de la roca i pel tipus d'escalada. La última tirada és més exigent, però no per això menys bona, i la primera m'ha semblat de tràmit per gaudir dels metres superiors. I el lloc és especialment bonic, si traiem els guiris emprenyadors que passegen i fan soroll per sota nostre. Una via molt ràpida de fer, per altra banda, combinable amb alguna altra propera, si tenim més temps.


En acabat, com que encara ens quedava una mica de temps, hem parat a l'Esperó de Fra Garí i hem fet la via Pitufina, fins a la primera reunió (6c?), una via força exigent per la qualitat de la roca, una mica relliscosa, però molt assegurada.

Ressenya de Kpujo

Esportiva al Revolt de l'Àliga

Escalada esportiva al Revolt de l'Àliga (Moià, Moianès)

Les característiques d'aquest sector són: roca calcària bastant bona, parets molt baixes, entre els 12 i els 15 metres, amb vies de tot tipus (de placa, desplomades, diedres, esperons, etc). Ideal per venir i fer moltes vies, o apretar i buscar vies molt tècniques o explosives. Per a tots els gustos, sempre que es tingui en compte la curta distància de les vies. El peu de via és molt bo, i apte per venir amb infants. Hi ha més de 60 vies (més de les que trobareu a les ressenyes de sota), entre el IV i el 6c+ (també podeu trobar vies de més grau), però sobretot hi ha cinquens i sisens. L'equipament és molt bo i en bon estat en general.

Mapa dels sectors de Moià

L'accés i l'aproximació que recomanen és aquesta.

Al web del GEMI es poden trobar les ressenyes (incompletes), això no obstant, per facilitar la feina, m'he permès la llibertat d'editar-les i ordenar-les per poder-les imprimir i consultar més fàcilment:

En aquest bloc també podem trobar unes ressenyes en un croquis. 

Març 2018

Feia una mica més d'un any que no tornava al Revolt de l'Àliga, massa temps.. Avui hi he anat amb el Javi i la Marian, i també s'hi han sumat l'Albert i l'Andrea, en un dia que hem vist sortir el sol, amagar-se rere els núvols, i caure 4 gotes que no ens han fet marxar, per sort. Tot això en una agradable temperatura. Hem fet el següent:

Abril SF (6a): via de placa amb preses majoritàriament romes o regletes petites arrodonides, força tècnica i d'equilibri. He anat recte, sense tocar la fissura de la dreta, tot i que també tindria la seva lògica. Recomanable.

Art d'aresta (6a+): aquesta ja l'havia provat fa un any, i se'm va resistir. Avui hi he tornar i aquest cop ha caigut. Via tècnica d'aresta, amb un pas més difícil que la resta, on necessites col·locar-te molt bé per progressar. Tot i ser un 6a+ (suposadament), la via infla una mica. Molt recomanable.

Badavadocs (6b): seguim amb aquesta altra, via desplomada amb bones preses fins a la tercera cinta, i després placa vertical. No l'he pogut encadenar a vista, doncs cansa bastant i si no encertes les preses t'infles ràpidament. Després l'he acabat en un segon intent. Molt recomanable.

Foc aquí (6c+): finalment ens posem en aquesta via, que li crida l'atenció al Javi, i que recorre pel bell mig un marcat esperó. Començo jo, i la vaig muntant, penjant-me un parell de cops i veient els passos. És una via desplomada amb bona presa en general, algun pas llarg, fins arribar a una panxa, on sortir potser és el més complicat de la via, exigent físicament i amb molt pocs peus, un 6c+ dels durs. Al segon intent l'he pogut encadenar, molt content. Molt recomanable.

Febrer 2017

Avui ens n'anem una mica més lluny per fugir del bullici de la ciutat, i trobar llocs d'escalada més tranquils i bonics. Proposa anar al Revolt de l'Àliga, a Moià, perquè és el primer on vaig escalar, i em porta molts bons records. Ara fa més d'un any que no hi tornava.

Això és el que he fet avui:

Guixarot (V+): aquesta via té un component sentimental per mi, ja que és la primera via que vaig escalar. Una via fàcil per començar a iniciar-se: bons cantos i bons peus per progressar. Recomanable.

New Man (6a): via que començar amb un lleuger desplom amb bons cantos, i després continua per una placa amb una fissura a la dreta, per acabar superant una petita placa a la dreta per poder xapar la reunió. Recomanable.

Amanita muscaria (6b): via que comença amb una entrada entretinguda, després es va a buscar l'esperó amb bones mans, fins a un pas bastant finet on m'ha costat una bona feinada xapar la següent expansió, perquè no me'n fiava d'una ma roma. Fent el pas diferent i anant a buscar una altra mà més amunt m'ha acabat sortint. Recomanable.

Kubotan (6b+): via de desplom molt pronunciat, però amb mans boníssimes. D'escalada atlètica per practicar amb els desploms, però sense ser molt exigent. 3 metres i ja se surt per dalt i s'acaba la via sense problemes. Recomanable.

Laia (6b): una mica més a la dreta hi ha aquesta altra, més fàcil que l'anterior, amb una entrada molt curta de petit desplom però amb bona presa. Ràpidament se surt i segueix per una placa també molt agradable. Molt recomanable.

Kaprika (6b): més a la dreta hi ha aquesta altra (no ressenyada). Comença fàcil, però a sota l'inici de la panxa ja es complica una mica, i costa trobar on posar les mans per sortir. Requereix treballar molt bé amb els peus, i confiar amb les mans a dalt. No l'he pogut encadenar, però. Recomanable.

Art d'aresta (6a+): ens n'anem més a l'esquerra per anar acabant el dia, i veig aquesta via, que des de baix sembla molt xula. Ho és, però a la meitat té un passet força complicat, on la posició del cos no t'ho posa fàcil, ja que has de progressar totalment per l'aresta i manca un peu dret. He hagut de descansa per pensar-m'ho dues vegades, però finalment ha sortit. Recomanable.

Somni de pedra (V+): i ja per acabar el dia, em poso a aquesta via al veure les dificultats dels companys que l'han fet. Aquestes es concentren en un punt, com ja s'ha vist, que et fa escalar amb tècnica i superar un tram molt fi en equilibri, fins a unes mans i peus més bons. Cinquè difícil per això. Recomanable.

 

I fins aquí el dia d'avui, molt content per tornar a aquest indret amb tanta història per a mi, per la companyia i per les bones escalades. Hi hem de tornar!