Avís

Avís: El que s'escriu en aquest bloc és fruit d'una vivència i una opinió personals, i per tant, reflecteix una visió totalment subjectiva.

divendres, 5 de gener del 2018

Esportiva a Collegats

Escalada esportiva al Congost de Collegats (La Pobla de Segur, Pallars Jussà)

30/12/17

El David proposa avui d'anar a Collegats a buscar el bon temps, ja que per l'Alt Urgell hi fa bastant de fred. Accepto encantat, doncs no conec aquest racó del Pallars, i em fa molta il·lusió tastar la roca d'aquestes espectaculars parets. A més a més, després de comentar-me que l'escalada és sobre parets plenes de "bolos" arrodonits, i en una escalada atlètica i mantinguda, encara em motiva més, ja que tinc ganes de practicar per fer la via Directa al Cilindre a Sant Llorenç de Montgai. Així que ens dirigim cap allà, i de seguida ja veiem el cel ben descobert i el sol que comença a escalfar les parets.


Sector Cine


Anem cap al sector Cine, que és el sector més gran de l'escola, amb més de seixanta vies, entre el IV i el 7b, però amb un predomini important dels 6a-6b. Les vies tenen una alçada entre els 15 i els 30 metres, trobant les vies més curtes a l'esquerra de tot i les més llargues a la part dreta. El tipus de parets són parets verticals i lleugerament desplomades, amb algun desplom força pronunciat. I el tipus d'escalada és física, atlètica, i bàsicament amb preses arrodonides, tipus "bolos" de diferents mides, però també trobem alguns forats i fissures. La roca, no ens n'oblidem, és un conglomerat amb el "gra" (si ho podem dir així, en aquest cas) molt gran, cosa que la diferencia molt d'altres roques conglomerades com Montserrat, per exemple. Així doncs, és una escalada curiosa i poc comuna. L'orientació és sud, amb algunes variacions al sud-oest, per la qual cosa tindrem sol la major part del dia, cosa que el fa un sector principalment d'hivern. L'equipament és a base de parabolts i químics, en general amb les distàncies correctes (ni molt lluny ni molt a prop). A més a més hem trobat moltes reunions amb mosquetons en molt bon estat, cosa que fa pensar que es fa un bon manteniment de les vies.

Trobem les ressenyes de les vies a la guia Lleida Climbs (2013), i també a la guia Collegats. Guia d'escalada (2010). Per arribar-hi cal deixar el cotxe en un eixamplament a la carretera, i agafar un camí marcat amb fites que comença a uns 100 metres del pàrquing anant cap a La Pobla de Segur. Pujant amunt i anant cap a l'esquerra, trigarem aproximadament uns 15 minuts caminant.



Això és el que hem escalat:

Sábado Cine (V+, 20m): comencem amb les curtes parets de la part esquerra, amb aquesta via que té una successió de petits desploms, i que ràpidament ens escalfa els músculs i ens introdueix en el tipus de preses que trobarem. Recomanable.


No-Do (V, 20m): aprofitant la reunió compartida amb l'anterior via, faig aquesta per desmuntar l'altra via. Aquesta, però, té un inici mal assegurat, amb una primera xapa massa avall i una segona massa amunt. A més a més les preses dels primers metres estan molt polides, i dóna molt poca confiança. Tot i això vaig escalant i arribo fins a la R. Poc recomanable.

Lawrence de Ràbia (V+, 25m): deixem aquest tros de paret, que no ens ha convençut, i anem més cap a la dreta, on el Masfi coneix un tros de paret molt millor. Fem aquesta via, llarga i molt més fàcil, amb una roca molt bona i preses d'escàndol, i la cirereta, un pas de sostret. Molt recomanable.


Acción conmutante (6a+, 28m): tornem una mica a l'esquerra a fer aquesta via tan llarga i tan bona, que s'inicia una mica tombat, es va posat cada cop més vertical fins a acabar en un lleuger desplom, ple de bones preses que et fan fruir de l'escalada com poques vies. Molt recomanable.


El Silencio del Cordero (6a, 30m): ens quedem al mateix tros de paret i fem aquesta altra, també llarga i amb un inici de diedre, que se supera bé fixant-se amb la col·locació del cos. Recomanable.


Romao i Julieta (7a, 30m): de baixada de l'anterior via li demano al David que em posi les cintes d'aquesta via, que sembla assequible. La via és molt fàcil fins els últims 8 metres, on hi ha dues seccions dures, sobretot la inicial, amb presa complicada. Ho he provat però no ho veia clar, i he demanat de descansar. Després ho he tornat a provar, i m'ha sortit, sortint del fort desplom amb millor presa però ja molt cansat, i he aconseguir arribar finalment a la reunió. No he encadenat, però m'he cansat força i prefereixo no repetir-la. Recomanable.

Arena y Libertad (6a, 30m): abans de marxar, fem aquesta via, llarga i divertida, amb bon canto en general, i un pas de col·locació abans d'arribar a la reunió. Recomanable.



I fins aquí el dia, amb un munt de vies, molt aprofitat, amb un solet espectacular que ens ha fet escalar amb màniga curta, una roca boníssima en general, i un tipus d'escalada poc comú i divertidíssim! Gràcies Masfi per portar-m'hi! Fins una altra visiteta!

1 comentari: